Qui necessita la MAT?
La polèmica interconnexió elèctrica Sentmenat-Bescanó-Baixàs avança a poc a poc, amb una petjada que deixa ben clarament palès com ha fragmentat i continua degradant el territori. Alhora, mostra com els governs han volgut legitimar una infraestructura com la línia de Molt Alta Tensió àmpliament qüestionada.
La inauguració quasi-secreta de la subestació de Bescanó (encara sense data real de connexió a la xarxa) és, de moment, el darrer acte d'una farsa que interpreta el govern de torn per a major benefici de Red Eléctrica de España (REE) i el lobby elèctric. La festa privada entre l'alcalde de Bescanó, el president Mas i el capo de REE s'escenificà amb la premsa com a convidada de pedra i sense cap xiulet ni queixa ciutadana. Que el govern fes una convocatòria restringida i selecta no vol dir que no existeixi una sòlida discrepància ciutadana, però malgrat això els mitjans de comunicació van fer d'altaveu dels fets consumats i l'esdeveniment no va tenir cap matís ni contrapunt informatiu. Ara bé, les advertències del president de la Generalitat als alcaldes afectats sobre com havien d'acatar la MAT, tal i com vol REE, sí que van gaudir del ressò adequat per escampar l'amenaça pel territori, cosa que afebleix encara més el poder municipalista en aquests moments en què la població precisament reclama que se l'escolti.
Quan, sense cap avís, van aparèixer les primeres estaques que senyalitzaven el projecte d'autopista elèctrica Penyalba-Isona, el govern, escaldat per l'argumentari de l'oposició a la MAT, ràpidament va alliçonar els consistoris implicats: el debat no es podia centrar en la necessitat o no de la infraestructura. Aquest aspecte qüestiona el fonament de la suposada utilitat pública de la MAT i mostra les fal·làcies que han difós els diferents agents implicats en el negoci de la seva construcció i explotació.
Des de la Plataforma No a la MAT continuem dient que aquest nou corredor elèctric no és necessari. Des del Vallès fins al Rosselló els ciutadans, les empreses i el TGV disposarem d'una infraestructura totalment sobredimensionada que no respon a les expectatives més optimistes de consum de la població ni de l'economia productiva. Amb arguments de mal pagador el govern amaga l'interès que mou les grans empreses del sector elèctric a exigir insistentment la ràpida construcció de la MAT, una infraestructura que augmenta exponencialment la seva capacitat de mercadeig i especulació, entenent l'energia elèctrica com un recurs immens de lucre privat.
La falta d'un procés participatiu real i vinculant que hagi complert les condicions adequades d'accés a tota la informació sobre la MAT, i la inexistència de mediadors neutrals, de processos de discussió i de tècnics independents, juntament amb els últims episodis informatius, evidencien que tothom pot dir el que vulgui, però només una petita minoria privilegiada disposa dels mecanismes per imposar-se i maquillar la situació gràcies a la repetició constant d'allò que vol. Aquesta reiteració incessant de la necessitat de la MAT –i d'altres situacions pretesament imprescindibles, com les retallades en sanitat, educació i benestar social– amaga la realitat i eclipsa qualsevol discurs opositor, abocant una part significativa de l'opinió pública a la marginalitat i assenyalant els límits d'una democràcia tutelada pels poders econòmics.
* Pasqual Aguilar és membre de la Plataforma No a la MAT