Qui va matar als germans Badia?
En primer lloc sóc conscient,que el senyor Quim Gibert, autor d'una oda en prosa sobre la figura de Miquel Badia, busca afanosament el reconeixement institucional per al feixisme català. Es basa fonamentalment en els testimoniatges de l'historiador Josep Benet i dels apologistes de Miquel Badia, Josep Planxart i Jaume Ros i Serra. Situarem ideològicament a aquests testimoniatges.
El primer Josep Benet,expert en difamar als anarquistes i als anarcosindicalistes, atribuint-los tots els mals de Catalunya. El seu únic objectiu ha estat demostrar que l'església catòlica catalana no va participar en el genocidi perpetrat per Franco contra el moviment obrer català. Actualment la majoria dels investigadors (aquells que acudeixen als arxius a investigar els documents de la guerra civil), sostenen que si bé l'executor del genocidi va ser Franco i els seus africanistes, els ideòlegs i inductors d'aquests fets corresponen a l'església espanyola, amb una gran participació de la cúria catalana i del clergat rural català (analfabet i clientelista). El seu segon objectiu ha estat criminalitzar al moviment obrer català representat per l'anarcosindicalisme de la CNT.
Els altres dos testimoniatges han actuat al so de "qui paga, mana". Sense comentaris. Els germans Badia, van ser assassinats per un escamot de Falange Espanyola, concretament per l'anomenat grup dels bascos. Capitanejats per l'home d'acció "Giron de Velasco". A causa de que el feixisme italià, considerava a Estat Català com el referent del feixisme espanyol, encara que aquest es declara institucionalment separatista. Les observacions manifestades per Mussolini als dirigents de Falange Espanyola va en aquesta direcció. El lider italià els va dir que el feixisme català comptava amb Dencàs i els seus nois els germans Badia, membres del govern de la Generalitat. I que ells eren una insignificancia.
Una vegada assassinats els germans Badia,va ser molt fàcil especular amb l'autoria. La culpa dels de la FAI, dels obrers anarcosindicalistes catalans. Si aquests senyors que constantment atribueixen totes les morts a la FAI, s'haguessin preocupat una mica per investigar l'assumpte, el resultat seria un altre. Des de gener de 1936 la CNT, tenia preocupacions més importants que preocupar-se per l'estat de salut de Miquel Badia. Solament a Catalunya tenien cinc mil presos governatius i la majoria dels sindicats estaven clausurats, sense menysprear la reunificació amb el trentisme i sobretot la reorganització dels sindicats.
Amb el cop d'estat de Franco un parell de mesos després de les morts dels germans Badia, el moviment obrer català assumia la responsabilitat de desbaratar-lo a Catalunya, per a això solament comptava amb els seus efectius, uns vint mil solament a Barcelona. Les forces d'ordre públic a Catalunya tenien pocs efectius i no tots lleials a la República. Cal recordar que la guàrdia civil i el seu cap Aranguren no es van sumar a l'acte fins que la balança no va estar de part dels homes i dones de la CNT. En plena guerra civil el feixisme d'Estat Català va seguir negociant amb la Itàlia feixista de Mussolini un rendició de Catalunya sota la protecció de la internacional feixista, però l'experiència de Santoña els obligà a desistir, al no fiar-se de la capacitat que els italians tenien per a convèncer a Franco.
Durant la guerra civil Estat Català va treballar a sou del PSUC i va posar a disposició dels ucranians, a tots els seus pistolers, atracadors i mafiosos per a il·legalitzar a la CNT i responsabilitzar-la de tots els actes violents. Es van quedar gairebé tots en la rereguarda i van participar en totes les conspiracions que es van organitzar a Catalunya, com el cas Reverter, on un dels esbirros de Miquel Badia, Pedro Polo, va haver d'exiliar-se a França per que estava compromès fins al coll. Després van formar els escamots del crim organitzat i institucional dels ucranians, com, els fets de maig, Puigcerdà, Amposta, Vic, Tortosa, cas Nin, etc. Finalment es van passar a Franco i van formar part de l'aparell repressor, especialment durant els anys 1939-50. Molts d'ells van tornar arrel dels pactes que el règim franquista va subscriure amb els americans, per exigències del guió ,la seva militància pro CIA els garantia el perdó i l'endoll del règim.
Removent els arxius tenim "Respecte de la campanya antianarquista que parlo en el meu article puc informar-vos confidencialment que està sostinguda pels comunistes, els quals no menyspreen ocasió per a atribuir-nos la responsabilitat de tots els desastres i no es recaten d'atribuir-nos també tots els robatoris i assassinats que s'hagin comès a Espanya. He esbrinat així mateix que l'actitud adoptada pels radicals socialistes francesos, basada segons ells mateixos en les atrocitats comeses pels anarquistes espanyols i en la violació del dret de propietat dels estrangers, és deguda als informes pèsims que en els centres oficials de Catalunya i molt especialment en els nuclis del PSUC, es van donar a la Comissió Radical Socialista que es va tenir a Barcelona.
Un dels components d'aquesta comissió, diputat pel Sena, amb el qual vaig parlar personalment, m'informà d'aquests detalls, declarant-me com ampliació que, preguntant un element de la Generalitat que li servia de guia i interpret, si era cert que s'havien assassinat a més de 30000 persones, va contestar aquell en sentit afirmatiu, agregant però "... això ho han fet els de la FAI." Paris 15 de febrer de 1937. Signat Elizalde, Membre Comitè Peninsular de les JJLL. PS-Barcelona 1568/3. Centre Documental de la Memòria Història. Salamanca.
Un país que no recorda la seva història acaba perdent la identitat.
* Article de Josep Quevedo, afiliat a la CGT de Berga, en resposta a l'article de Quim Gibert sobre els germans Badia publicat al setmanari Directa núm. 225