CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Quina banda!”

Diumenge, 7 març, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

“Patronals, Banc Mundial, Bancs Centrals, Comissió Europea, Agències de Qualificació Financera, Capital financer, Governs mundials …. Quina Banda Organitzada per a causar el terror a les poblacions”


Cada vegada es perceben més els efectes del “sisme-tsunami financer-productiu empresarial” sobre les poblacions del món, doncs la naturalesa respon amb “mala hòstia” davant tan consistent i pertinaç agressió a les condicions naturals de l'equilibri geològic, climàtic i de la vida en el planeta.

Destrucció i barbàrie en els territoris i en els hàbitats on milions de persones han estat “confinades” sense ordre ni concert: poblacions desplaçades dels seus entorns naturals i arrencades de les seves maneres de vida sostenibles i mobilitzades obligatòriament a ciutats massificades i condemnades a instal·lar-se en habitatges construïts sense garanties d'habitabilitat i sense respecte cap principi de precaució.

Països sencers d'Amèrica del Sud i Central, Àsia, Àfrica i Europa, compten els seus “morts naturals” per centenars de milers i els famolencs ja superen els 1.100 milions de persones en el planeta. En el món es parla d'un desastre econòmic-financer, que ha comportat l'augment de l'atur a nivells superiors a la gran crisi del 29/30, ha situat a les poblacions treballadores dels països “rics” en taxes de precarietat laboral i social mai conegudes i la franja de desigualtat social s'amplia entre qui acaparen la major part de la riquesa produïda en el món (cada vegada són menys) i qui no posseeix ni un terç d'aquesta riquesa (més de 5.500 milions de persones).

Els “mitjans de control social i ideològics” denominats mitjans de comunicació, ofereixen l'espectacle a les poblacions, com s'ofereix una recepta de cuina: “tempestes perfectes, que es van originar com a conseqüència de la conjunció de…” “sequeres tremendes que no es coneixien des de fa 50, 60 anys…” “pluges incontrolades que ni els més vells del lloc recorden…”

I aquest espectacle de terror, se'ns fa percebre com una cosa natural, on els éssers humans responsables de les polítiques econòmiques, socials, civils, que són qui han decidit amb aquestes polítiques on treballem o no treballem, on habitem o desapareixem, on construïm o destruïm, que mengem o simplement no mengem, quins drets ens atorguen o simplement ens pugen les cotitzacions de les nostres obligacions… ens són mostrats com víctimes, les quals s'igualen a les poblacions haitianes, xilenes, espanyoles, africanes, asiàtiques i per a major escarni i burla, se'ns “convenç” que hem de ser “pacients”, “submissos”, “ordenats” i realitzar quants esforços se'ns demanin perquè les seves economies i les seves maneres de vida surtin de la crisi global.

No és d'estranyar que el major representant “formal” espanyol d'aquesta Banda de Terror Global, el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, que no compleix amb les seves obligacions legals laborals i civils (no paga a la seguretat social, no paga els salaris, no paga crèdits financers obtinguts per la seva posició privilegiada a Caja Madrid, acomiada als “seus" treballadors), ens encoratja a tancar files amb l'esforç empresarial que ells estan realitzant per a … “modernitzar i fer més eficaç el mercat de treball i enfrontar-nos, d'aquesta forma, a les dramàtiques xifres d'atur…”, amb propostes “serioses i responsables”: contracte d'esclaus per als joves fins a 30 anys; acomiadament individual i col·lectiu absolutament lliures sense tutela judicial, excepte la formal, i acomiadaments més barats; reduir les seves quotes empresarials a la Seguretat Social; que les seves “mútues” donin les altes laborals i que les baixes per malaltia des del quart al quinzè dia, la pagui la Seguretat Social; que els voltors empresarials de les ETT siguin qui mitjancin en el mercat laboral i que se'ns apliqui la “flexiseguretat” en les empreses en totes les nostres condicions de treball: jornada, temps de treball, sistemes retributius, mobilitat funcional i geogràfica…

De debò no s'han lesionat drets laborals i per això els Sindicats Majoritaris espanyols i europeus i mundials, no criden a la rebel·lió a l'Estat espanyol, a Europa i en el Món? Pot ser que duguin raó en el plantejament retòric, doncs com ja no existeixen drets bàsics fonamentals i universals, menys encara existeixen drets laborals, després, si alguna cosa no existeix, difícilment se la pot lesionar. Doncs serà això.

Desiderio Martín Corral

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció