CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ràdio Bronka i Ràdio Pica són interferides per una emissora comercial sense llicència

Dijous, 14 octubre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

jpg_Molafm-ERC-.jpg

El grup empresarial Grup Mola-Metropolitana d'audiovisuals no disposa de concessió administrativa ni llicència per emetre a la freqüència que fa servir Radio PICA des de fa mes de 20 anys.

Les emissores Bronka i Pica estan sent interferides per una ràdio comercial que ha començat a emetre sense llicència per fer-ho, pel que diuen al següent comunicat, a la ciutat de Barcelona.

A banda d'aquest problema, el passat 29 de juliol es va aprovar el Decret de mitjans audiovisuals sense ànims de lucre que pot suposar un greu entrebanc per la continuïtat d'aquests dos projectes radiofònics, i per les ràdios lliures en general.

Comunicat de Ràdio Bronka i Ràdio Pica

Des de fa unes setmanes la freqüència del 96.6 de Ràdio Pica, compartida entre Ràdio Pica i Ràdio Bronka, està sent interferida per les emissions de la ràdio MolaFM.

Primer amb àudio i després, a partir del dia dimecres 22 de setembre, amb una portadora sense àudio.

MolaFM és una ràdio privada, amb els estudis a Sabadell, que emet al Vallès i sembla ser que ara ho vol fer també a Barcelona ciutat a costa de trepitjar Ràdio Pica i Ràdio Bronka.

Emet aquesta portadora des de Collserola amb gran potència, fent inaudible les emissions de les dues ràdios lliures pels barris del nord de la ciutat: Nou Barris, Vall d'Hebron, Vallcarca, Sant Gervasi, Santa Coloma, Trinitat, etc...

Després de conversar amb un dels propietaris de MolaFM (són 3 socis), sembla ser que no tenen la intenció de desistir de la seva actitud.

La emissora de ràdio del grup MOLA (ja que aquesta empresa disposa també d'un canal de tv analògica i un altre de TDT) disposa de concessió administrativa per a emetre per FM però només a Sabadell, en cap cas per a Barcelona.

MolaFM emet una radiofórmula de música tecno comercial, que podríem definir com a una pseudo-còpia de Màxima FM i FlaixFM.

Des de Ràdio Bronka i Ràdio Pica lluitarem com en altres ocasions fins a superar aquesta situació circumstancial per a mantenir el nostre espai al dial barceloní; portem 30 i 25 anys emetent: no ens doblegarem davant dels primers il·luminats que creguin que ens poden escombrar del dial.

Ens defensarem en tots els fronts i per tots els mitjans que estiguin al
nostre abast, la via de la queixa formal a la administració ja està realitzada, si continuen les interferències els farem tastar la seva pròpia medicina.

Als i a les nostres oients i simpatitzants pròximament us demanarem col·laboració per a continuar amb aquesta lluita fins que les emissions puguin tornar a escoltar-se amb normalitat sense interferències.

Salut i ràdios lliures.

Més informació a:

http://www.radiopica.net

http://www.radiobronka.info

El Decret de mitjans audiovisuals sense ànim de lucre sobrevola els nostres caps...

El projecte de decret dels serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre a Catalunya va ser publicat oficialment el dia 29 de juliol amb la clara intenció d’impedir el debat social sobre aquesta matèria que afecta directament a la ciutadania, a les possibilitats de ser part activa en l’espai de comunicació.

L’aprovació d’aquest decret és fruit d’una previsió de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya de 2005, i en part era una reivindicació d’alguns mitjans, per tal que la seva posició fos protegida i emparada. Doncs bé, el contingut del decret es situa en les antípodes: aquest decret posarà les coses molt difícils a les ràdios lliures. Amb aquest decret a la mà, l’assetjament constant de les ràdios lliures i la seva persecució pot tornar a ser una realitat, com els anys 80. I cal afegir que aquest no és l’únic perill. A l’empara del decret el fonamentalisme religiós pot entrar a casa nostra d’un dia per l’altre al més pur estil Losantos. Expliquem-nos.

El decret comença amb una cita a l’Informe del Parlament Europeu sobre mitjans comunitaris. Aquest informe defineix un mitjà comunitari en absència d’interessos partidistes o religiosos, mentre que el decret no impedeix l’existència d’iniciatives d’aquest tipus. Sabent com sabem qui té mitjans econòmics per dur a terme un projecte de comunicació (i les exigències tècniques que imposa el decret no són poques), podem endevinar que a aquest carro de la “comunicació del tercer sector” ja s’hi podrà apuntar qui vulgui, des de grups fonamentalistes fins a sectors econòmics que, soterradament, vulguin dur a terme “campanyes de sensibilització” o de distracció. Un mitjà pretesament comunitari amb intencions similars a la campanya “estosololoarreglamosentretodos.org”, per posar un exemple, ja és possible per als grans grups financers.

Després d’aquesta deficiència venen d’altres igualment preocupants. D’una banda, la reserva d’espai només es concreta, a la mateixa llei, per als operadors de telecomunicacions que transporten senyal audiovisual, i és del 5%. Els mitjans escollits pel CAC podran sortir en TDT i tindran el seu canal distribuït per les plataformes de cable i satèl·lit, però aquesta reserva no s’ha concretat en el cas de la FM (que no fa cap declaració sobre l’ús de freqüències que li reservi l’administració estatal). Ara fa poc, una llei argentina reservava un terç de l’espectre als mitjans comunitaris. Aquesta reserva sembla més objectiva (1/3 pel mercat, 1/3 pels mitjans públics, 1/3 per la ciutadania), però aquí a Catalunya, la reserva y l’adjudicació seran arbitràries. En definitiva, l’assetjament continu dels mitjans públics i privats a les freqüències d’àmbit social ha donat pas a l’absoluta ignorància per part del govern de la Generalitat que no només ha ignorat durant aquests anys els problemes de sobremodulació i ocupació de freqüència, sinó que a més ha estat part activa d’aquest greuge continuat (l’ocupació del dial de Ràdio Bronka per RNE Radio 5 i de Contrabanda per COM Radio en són exemples prou vàlids).

En l’àmbit organitzatiu, la cosa comença a ser preocupant. Més enllà de demanar graelles ultraperfeccionades i estables i requisits organitzatius que no compleixen ni els mitjans comercials, i que són del tot inapropiades per iniciatives canviants i més dinàmiques (als temps del debat social i les preocupacions quotidianes), el decret demana que hi hagi sempre un “responsable editorial”, és a dir, un superior que sigui capaç d’ordenar als seus companys que diguin o no diguin segons què, ignorant la pràctica assembleària i el respecte mutu entre companys que impera en els mitjans lliures. Un mitjà comercial és un negoci i la fidelitat dels periodistes a la línia editorial és, tristament, part del negoci, però en un mitjà lliure no hi ha jerarquia, no hi ha censura interna. A què juga el govern de la Generalitat amb aquesta previsió? Potser busquen botxins o caps de turc?

Un cop s’emeti, els continguts seran controlats pel CAC, com la resta de mitjans, sense tenir en compte que ni es tracta de periodistes ni de gent amb experiència o una preparació professional, però se’ls aplicarà els mateixos cànons i el mateix procediment (bàsicament s’envia un advertiment i si no es rectifica o retira el contingut, comença el procediment sancionador –d’aquesta manera molts intents de censura poden quedar ocults).

Finalitzem amb el tema “butxaca”. Aquest decret limita el pressupost dels mitjans sense afany de lucre, a imitació de la Ley General Audiovisual del Congrés espanyol. Aquesta part és directament contradictòria amb les exigències tècniques i de planificació, però a més llastrarà les possibilitats d’expansió dels mitjans d’àmbit social que vulguin anar més enllà del districte o el municipi que, segons el projecte, són l’àmbit natural d’aquests mitjans, sense prohibir l’emissió en cadena. D’altra banda no s’imposa cap tipus de límit ni disciplina per a l’atorgament d’ajuts, ni tampoc cap metodologia de finançament públic, de tal manera que la corrupció quotidiana farà que en la selva de les ones només podran sobreviure els amiguets del govern de torn.

Davant aquest atac tan destraler als nostres drets a gaudir d’una comunicació lliure, només podem donar-nos dos propòsits: primer, hem de posar tots els nostres esforços en aturar aquest decret i evitar la seva aprovació i posterior aplicació; si no és suficient, haurem d’exercir els nostres drets com sempre hem fet, en llibertat d’emissió.

Col·lectiu Ràdio Bronka, Barcelona 11 setembre 2010

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció