Rajoy envia a la UE un ajust de 102.000 milions fins al 2014 que inclou una tisorada de 5.000 milions més en sanitat i educació, i ja comença a considerar la paraula “rescat”
Tot i apel·lar a la independència del govern espanyol, Mariano Rajoy va abandonant el to ambigu per esquivar el dilema de si demanarà l'ajut del fons de rescat i per primer cop va admetre indirectament el divendres 3 d'agost que ja estudia seguir la imposició del governador del BCE, Mario Draghi, tot i tirar pilotes fora amb frases del tipus “Faré el més convenient per a l'interès general” o “A mi ningú m'ha exigit res, com a mínim que jo ho sàpiga.”. Simultàniament a la seva compareixença, Rajoy va enviar a Brussel·les un nou lot d'ajust de 102.149 milions fins al 2014 en què la sanitat i l'educació concentraran una tisorada de 5.000 milions addicionals.
En la compareixença de divendres per avaluar el curs polític, Rajoy es va mostrar per primer cop conscient que Draghi oferirà comprar deute espanyol i italià, però imposarà als governants el peatge d'empassar-se l'orgull i demanar-ho ells. Ara caldrà veure la lletra petita del rescat.
En el seu balanç però Rajoy va ocultar que en aquell moment enviava a la UE un pla biennal amb un nou ajust de 38.956 milions el 2013 i de 50.075 milions el 2014. Sumats als 13.118 milions d'aquest any, l'ofrena de sacrificis a Brussel·les és de 102.149 milions a canvi de guanyar un any i complir el 3% de dèficit el 2014 i no el 2013. La Moncloa, però, ho va ocultar fins a la tarda, quan els periodistes ja no podien preguntar a Rajoy per un pla d'ajust superior en un 57% a l'anunciat.
El nou lot d'ajustos no precisa exactament què vindrà de la retallada a la despesa i què de l'augment d'impostos, però un dels punts sorprenents és que preveu que la recaptació creixi en 15.000 milions el 2013, en plena contracció del 0,5% del PIB. Tampoc no aclareix com estalviarà 5.425 milions en la funció pública, ni com les comunitats podran ajustar 19.734 milions entre 2013 i 2014 i com podran els ajuntaments estalviar 9.000 milions. Rajoy sí que va explicar, però, que l'ajut de 420 euros als aturats que esgotin la prestació podria acabar el dia 15 d'agost.
Les principals novetats del pla són que, en relació a la tisorada de 65.000 milions del passat juliol, augmenta en 8.400 milions l'impacte de l'ajust que farà l'Estat per a la resta d'aquest any, el 2013 i el 2014. Aquest augment es fa amb una previsió d'estalvi més gran i amb noves mesures com canvis en el finançament de les pensions, impostos especials, lluita contra el fru laboral, tisorada més gran als ministeris i la congelació de l'oferta d'ocupació pública. El document també amplia als pròxims dos anys la previsió d'estalvi de 15.000 milions que suposaran per a les comunitats autònomes les retallades en sanitat i educació. Només per aquest any s'estimava que la tisorada en hospitals i escoles permetria gastar uns 10.000 milions menys.
Els 102.149 milions del pla enviat a Brusel·les no inclouen les retallades per valor de 27.300 milions que va aprovar Rajoy abans dels seus anuncis al Congrés com a requisit per a la flexibilització del dèficit i el rescat bancari. No preveu per tant l'impacte per a aquest any de pujada de l'IRPF o l'amnistia fiscal, però si que inclou la previsió d'estalvi per a la resta del 2012, i per al 2013 i 2014 de totes les mesures mencionades pel president fa tres etmanes, com l'increment de l'IVA, els canvis en la prestació d'atur o la supressió de la paga de Nadal dels funcionaris.
Un ajust total de 129.000 milions
Dels 102.149 milions anunciat per Rajoy, 73.145 corresponen a ajustos de l'Estat, 19.734 a les comunitats autònomes i 9.000 als ajuntaments.
Per a l'Administració Central el govern preveu que les noves mesures suposin un estalvi de 13.118 milions per a l'any 2012, 28.589 milions el 2013 i 31.708 milions el 2014. Només per aquest any 2012 l'executiu espanyol haurà fet retallades per un valor de 40.418 milions (els 27.300 milions previs i els 13.118 anunciat el 3 d'agost).
Pel que fa a les Comunitats Autònomes el pla preveu un estalvi de 6.867 milions el 2013 i 12.867 milions el 2014, mentre que per als Ajuntaments és de 3.500 milions el 2013 i 5.500 milions el 2014. En total, al conjunt de l'Estat espanyol, del 2012 al 2014 la tisorada suma un import per valor de 129.449 milions, una xifra corresponent a 12 punts del PIB. De fet, duplica el que suposaria complir els objectius i reduir el dèficit del 8,9% del PIB del 2011 al 2,8% al 2014. El problema és que ja no n'hi ha prou amb un ajust corresponent al PIB sinó que cal contraposar altres factors com l'augment dels interessos del deute o l'atur.
També les comunitats autònomes hauran de fer un ajust més gran del previst teòricament per passar d'un dèficit del 1,5% al 0,1%, que seria d'uns 15.000 milions. El programa presentat a Brusel·les preveu que s'estalviïn prop de 5.000 milions més a través de retallades en sanitat i educació o amb l'eliminació d'empreses públiques. El Pla però, com ja ve sent habitual últimament en les compareixences i actuacions del govern del PP, manca de detalls concrets sobre l'aplicació de les mesures.
Font: Agències i diaris El Punt Avui i Ara
L'ajustament de Rajoy fins a 2014 equival al rescat a la banca
L'escenari pressupostari 2012-2014 remès a Brussel·les contempla retallades de despesa i pujades d'impostos per 102.000 milions, mentre la UE va aprovar una ajuda de fins a 100.000 milions per a sanejar a la banca espanyola. Rajoy no va fer referència a aquest pla d'ajustament en cap moment de la seva compareixença.
El Govern realitzarà un ajustament pressupostari en els seus primers tres anys de legislatura de 102.000 milions, una xifra que s'acosta a l'import del rescat per a la banca espanyola aprovat al juny per la Unió Europea. En concret, el Pla Pressupostari per a 2013 i 2014 remès per l'Executiu a Brussel·les xifra en 102.149 milions les mesures d'increment dels ingressos i de reducció de despeses previstes per als pròxims tres exercicis: l'ajustament d'aquest any seria de 13.118 milions d'euros; per a 2013, els ajustaments suposaran altres 39.000 milions; mentre que serà de 50.100 milions en 2014. En aquests càlculs s'inclouen els 65.000 milions d'euros del decret del mes de juliol. El president del Govern, Mariano Rajoy, no va comentar res sobre aquest nou pla d'ajustaments en cap moment de la seva compareixença del 3 d'agost, en la seva primera roda de premsa a La Moncloa després de la celebració del Consell de Ministres.
Al juny passat, els ministres de Finances de la Unió Europea van aprovar concedir fins a 100.000 milions per al sanejament de la banca espanyola. Les consultores estrangeres contractades pel govern per a quantificar les necessitats de capital de les entitats financeres espanyoles van xifrar en entre 51.000 milions i 62.000 milions les necessitats de capital en el pitjor escenari possible. Les ajudes per a la banca s'han aprovat a canvi d'unes estrictes condicions, no sols per al sector financer sinó per al conjunt de l'economia espanyola, una cosa que el Govern havia negat.
A més, la UE va concedir a Espanya un any més per a la reducció del dèficit per sota del 3%, de 2013 a 2014, però li va exigir que presentés un pla plurianual en el qual detallés les actuacions previstes per a arribar a aquest objectiu. Aquest és el document que ara s'ha remès a Brussel·les, en el qual no s'esmenta la necessitat d'adoptar mesures addicionals d'ajustament.
En el document, el Govern quantifica que l'augment de l'IVA proporcionarà ingressos extra de 2.300 milions d'euros aquest any, de 10.134 milions de 2013 i de 9.670 milions en 2014. Les mesura de racionalització de les Administracions Públiques permetran ingressos addicionals de 3.723 milions el 2013 i de 5.300 milions el 2014, que se sumen als 5.200 milions per l'eliminació de la paga extra de Nadal als funcionaris. També recull la reducció d'un punt en les cotitzacions al règim general de la Seguretat Social el 2013 i d'altre addicional el 2014, seguint les recomanacions de la Comissió Europea, "el que ajudarà a la generació d'ocupació i a la tornada al creixement econòmic". Així mateix, segons el pla, en 2013 l'Estat completarà el finançament dels complements a mínims de les pensions, avançant així en un any el procés de separació de fonts previst en el Pacte de Toledo.
A més, recorda que les entitats locals que no han remès plans d'ajustament o no han estat aprovats són objecte d'una retenció en els fons a percebre per la participació en els tributs de l'Estat. Respecte a les comunitats autònomes, s'afegeixen les mesures acordades sobre sanitat i educació que tindran un efecte conjunt de 15.000 milions en els dos exercicis. En total, les mesures específiques d'ajustament de les comunitats arriben a els 19.000 milions d'euros fins a 2014.
El pla recull una caiguda del PIB del 0,5 % en 2013 i un creixement del 1,2 % en 2014 "gràcies a la paulatina recuperació del consum privat i de la inversió i les reformes estructurals empreses". A més, indica que el dèficit l'any que ve serà del 4,5 % del PIB i del 2,8 % el 2014.
Font: Público
