Reclamem que es faci efectiu un pla integral de prevenció i atenció de les agressions a treballadores de la sanitat

Exigim la cobertura de tots els professionals amb una Assegurança de Defensa Jurídica amb assistència les 24 hores del dia, que cobreixi les despeses de defensa de l’assegurat davant fets derivats de la seva feina i la reclamació de danys i perjudicis.

Dades
Catalunya és el territori de l'Estat on més s'han incrementat les agressions a professionals sanitaris. Segons les dades del darrer informe del Consejo General de Colegios de Médicos (CGCOM). Del total de 612 agressions registrades per les organitzacions col·legials espanyoles l'any 2021, el 35% s'han produït a Catalunya.

D'altra banda, segons el balanç de la Policia Nacional sobre les agressions a professionals sanitaris, el 2021 s'han registrat un 14% més respecte del 2020. Del total de denúncies, un 48% es deuen a agressions físiques.

El maig de l'any 2022 el Govern aprovava la creació d'un Observatori per a situacions de violència en l'àmbit sanitari de Catalunya i d'un Registre de Casos de Violència als Professionals del sistema de salut a Catalunya. Unes eines que encara no sabem si estan operatives. Uns plans d'abordatge de les agressions en l'entorn sanitari que ja fa més de 10 anys estan implantades i completament desplegades a altres comunitats autònomes.

A Catalunya, fa anys es va portar a terme una anàlisi descriptiu sobre els incidents registrats mitjançant el dispositiu de Notificació d'incidents Violents (NIV) als centres de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP) de Catalunya. Els serveis més afectats van ser les urgències hospitalàries i ambulatòries. Els seus motius van ser, en un 33% la informació rebuda; en un 24% l'assistència prestada i en un 16% la disconformitat en l'alta mèdica. La meitat dels incidents es van produir en l'atenció hospitalària. Els motius van ser en un 29,4% la informació rebuda, en un 25,2% la dinàmica assistencial i en un 17,4% el temps d'espera. El lloc més freqüent de l'agressió és el servei d'urgències (27,58% dels casos) seguit de les plantes d'hospitalització (22,16%) i de les consultes ambulatòries (18,9%).

La incidència d'agressions als professionals de la salut segons categoria professional varia, però el personal que té més incidència són els infermers/eres i els metges/esses. Desconeixem si aquest dispositiu NIV continua operatiu.

En la majoria dels casos el nombre d'incidents informats de manera escrita és molt baix. Els percentatges varien entre 1.9% i 19.2%. El fet que molts no es notifiquin, fa que no en quedi constància i que no es puguin prendre mesures per tal de reduir-ne la incidència. Alguns professionals citen que no ho fan per por a represàlies per part dels supervisors, la complexitat del sistema legal i la desaprovació dels gestors com a possibles barreres per al registre de la violència laboral. Fins que aquests obstacles no siguin eliminats per les diferents institucions de salut, per la legislació o per la demanda pública, serà difícil observar un canvi important.

És fonamental realitzar estudis prospectius per tal de desenvolupar millor aquesta àrea i implantar solucions efectives que comencin pel registre de tots els incidents fins a la implementació de solucions basades en l'evidència.

Caldria fer una anàlisi actualitzat de les causes. Perquè no es tracta només de dissuadir la violència amb mesures de seguretat sinó també d'analitzar, detectar i millorar aquelles possibles causes evitables que potser són conseqüència del deteriorament "intencionat" de la sanitat pública i millorables, com les que es desprenen d'anàlisis existents: temps d'espera, informació rebuda o la dinàmica assistencial.

Podríem anar una mica més enllà?

Cal tenir present la instrucció 3/2017 sobre mesures policials enfront d'agressions a professionals de la salut. Com a organització sindical voldríem saber si a cada territori s'ha creat la figura de l'Interlocutor Policial Territorial Sanitari que indica aquesta instrucció estatal del Ministeri. Una instrucció que té com a objectiu principal la prevenció de les agressions i la millora en la gestió dels factors de risc detectats, augmentant la coordinació entre les administracions sanitàries i les Forces i Cossos de Seguretat.

Aquest interlocutor policial territorial sanitari seria qui assessoraria els centres respecte a l'adopció de les mesures de seguretat adequades per la prevenció i reducció del risc d'agressions. Els experts que varen treballar aquesta instrucció i en fan el seguiment del seu desplegament indiquen com a factor dissuasiu de primer ordre la presència física d'efectius de seguretat en centres sanitaris amb determinades característiques dels serveis: com urgències, psiquiatria, atenció a drogodependents, o pacients judicials, entre altres vulnerabilitats locals.

Una figura potser innecessària a sanitat si es tingués implementada la figura legal d'un Director de Seguretat degudament acreditat, com tenen altres empreses, limitant la intervenció dels cossos de seguretat en els actes delictius, atès que aquest perfil professional disposaria de les competències necessàries per planificar, organitzar i controlar les actuacions per a la implantació de les mesures conduents a prevenir, protegir i reduir la manifestació d'agressions, entre altres competències que li atribueix la titulació. Disposem d'aquesta figura a les institucions sanitàries? També demanem la instauració del sistema específic de seguretat "AlertCops", especialment per aquells professionals que fan visites domiciliàries, ja habilitat fa temps amb una alerta específica per al col·lectiu sanitari en cas d'agressió.