CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Reedició del llibre “Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees”

Dimecres, 2 març, 2011

portada els montseny mañé

Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees

Dolors Marín i Salvador Palomar

Carrutxa, 2010

L'associació Carrutxa de Reus ha reeditat aquest llibre, la primera edició del qual, realitzada el 2007 per l’Arxiu Històric Municipal de Reus, es troba totalment esgotada. Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra, però el seu pare i la seva mare no tenien una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles.

Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l’anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a “la idea” com per la seva creació intel·lectual d’aproximació d’idees revoluonàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l’anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: “La Revista Blanca”. Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l’anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l’actualitat.

El llibre parteix d’una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l’obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l’Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d’assistent. D’intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s’ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l’altra. “Un laboratori de les idees” és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes.