CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Reflexions d’una TEEI

Dimecres, 11 novembre, 2020

Tècniques Especialistes en Educació Infantil

Porto 16 anys treballant a una escola, ja fa tants anys que hi treballo que me la sento una mica meva…
Vaig començar a treballar-hi embarassada del meu primer fill i ara ja en té quinze d’anys!
Vaig començar amb 1000 incerteses, nervis, ganes de treballar, energia i il·lusió d’anar aprenent dia a dia.
Durant aquests setze anys he treballat amb diferents companyes, que s’han convertit en amigues.
Amb elles ens hem format, hem renovat la manera de treballar, hem inventat, experimentat, divertit, creat…
He estat afortunada de formar part d’aquest equip, i ara, després de tants anys, surten a concurs aquestes places que fa tants anys que ocupem.

És una gran injustícia haver de demostrar en un examen memorístic i obsolet la meva professionalitat i capacitat a l’hora de desenvolupar la meva feina.
Per mi no hi ha millor qualificació que la dels infants que van creixent, que van passant de curs i que al veure’m per l’escola se’m tirin als braços i em diguin que em troben a faltar i el bé que s’ho passaven quan anaven a P3.

Nens i nenes que els hem vist créixer, que hem celebrat quan se’ls hi ha caigut la primera dent, que els hi hem curat uns "genolls pelats" amb una frega, una cançó i un petó i hem fet desaparèixer unes llàgrimes de les seves galtes, que amb un conte hem fet volar la seva imaginació o amb una dansa hem rigut i hem gaudit de la música.
La nostra feina no es valora sobre un paper, es valora dia a dia.
Es qualifica amb els somriures dels infants.
¡No!

No volem fer un examen que creiem que no s’ajusta a la realitat.
Només demanem no perdre el nostre lloc de treball.
Volem seguir fent el que millor sabem fer: educar i compartir amb els infants.
Volem seguir regalant somriures i que ells ens els regalin a nosaltres.
Volem seguir explicant contes
Volem seguir potenciant que els infants siguin creatius.
En definitiva: volem seguir treballant i no perdre la feina.

Amb aquestes quatre ratlles només vull donar a conèixer les reflexions d’una TEEI angoixada, preocupada, trista, desconcertada, però amb moltíssimes ganes de conservar la seva feina.

Laia Ll. A.