Reflexions sobre la polèmica del burka

Per a la nostra Organització el Burka, i les demés formes de vestir, son clarament unes vestimentes imposades per un tipus de cultura que utilitza la repressió de la llibertat de la dona, com element enfortidor del rol dominant del home sobre la dona. Entenem que envers a la utilització d’aquesta indumentària s’amaga una relació de domini i opressió que de cap de les maneres podem tolerar, i per tant rebutgem clarament.

Nosaltres que fa temps que varem definir que defensem i promovem una societat lliure i amb llibertat, on els homes i les dones, amb respecte d’uns als altres i entre ells, poguessin establir les seves relacions, sense estereotips ni normes marcades -només les que entre ells i elles lliurament es fixessin-. No podrem defendre, com tampoc entenem, una cultura que, a la nostra forma de pensar, xoca en tots els àmbits.

Ara es planteja una discussió sobre si els decrets prohibitius d’aquestes maneres de vestir son útils per als objectius pensats o no.

Volem alertar contra una discussió que pot portar soterrat un discurs xenòfob i racista a la vegada.

La nostra pregunta la fem directament: Algú creu que amb una normativa de prohibició del burka i les altres vestimentes s’aconseguirà eradicar-les? I, amb aquesta eradicació abolir l'esclavitud que des de la nostra cultura veiem imposada?

Nosaltres creiem que axó no servirà.

En canvi, el que si que pot servir es fer accions que recaiguin directament en benefici de l'increment del nivell cultural i de coneixements de les dones que el fan servir i/o estan obligades a fer-lo servir.

Unes accions que permetin a les dones sentir-se capaces de ser elles i per elles mateixes, sense tenir que dependre d’un marit, més d’un cop imposat.

Unes accions que vagin a la soca-rel dels problemes de les dones com:
Poder tenir accés a una educació lliure, universal i plural, sense estar sotmesa als dictats dels fanatismes.

Poder tenir un treball propi i remunerat que les permeti emancipar-se dels seus opressors i per tant convertir-se en dones lliures, emancipades econòmicament i culturitzades en i des de la llibertat i fent ús de la llibertat .

Només amb cultura, oportunitats de treball, educació sexual i dret a escollir lliurament, les dones, com els homes, podran entendre que no fa falta ser de ningú per a tenir dret a viure.

Sempre hem dit i seguim dient que la cultura és la base de la llibertat, sense cultura no hi ha llibertat i per poder tenir accés a la CULTURA s’ha d'haver tingut una educació sana, lliure, plural i que ensenyi en llibertat, des de la llibertat i per la llibertat.