Reforma de la Llei de l’avortament: Sàdics al govern de l’Estat

Aquestes són les negres tempestes que avui sacsegen els aires. Ja no s’hi val, no hi ha ni una sola persona a qui no afecti d’una manera o una altra alguna de les decisions que ha pres i portat a terme un govern que des de l’ inici ha practicat una política que ataca d’arrel la mateixa idea de qualitat de vida.

Quan encara sentim als peus els passos recorreguts la tarda del passat dijous 19 de juliol, aquest diumenge hem rebut la notícia amb la que es desfan tots els dubtes que ens podien quedar sobre els límits del govern a l’hora d’atacar la qualitat de vida de la ciutadania. Ruiz Gallardón anuncia amb orgull que la malformació del fetus ja no serà un supòsit per a poder avortar. S’obligarà a donar a llum a una persona que des del mateix dia del seu naixement haurà de patir dolor i les conseqüències personals, socials i fins i tot polítiques d’una malaltia que l’impedirà poder gaudir d’una existència feliç, o simplement poder projectar-la.

S'obligarà una dona a passar per tot un embaràs, obviant del tot el seu dret a decidir, que és un obstacle per un estat que vol retornar-nos a un rol tradicional, a fi de portar al món algú la qualitat de vida del qual estarà marcada des del mateix moment del part, obligar a donar una vida de tristesa i dolor, obligar-la a viure aquest patiment i aquest dolor en nom de què? L’error de Gallardón és encara més greu si basa aquesta decisió en l’amor a la vida , en el dret a la vida. De quina mena de vida estem parlant? Quin concepte de vida pot sostenir aquesta decisió? La definició del concepte vida ha d’incloure la possibilitat de partida de poder gaudir-la amb tota la llibertat i completesa.

El sàdic és aquell que gaudeix amb el dolor d’un altre, el sadisme no és cap forma d'amor, és un trastorn, com el d’aquells que afirmen que per a mantenir l’estat del benestar cal fer retallades en allò social. El govern atempta contra la qualitat de vida de les persones i per això tot aquell que no se senti cridat a sortir al carrer contra aquest govern, avui, ara, és algú totalment mancat d’humanitat.

Isa Garnika. Secretaria de Gènere CGT Catalunya

Nuria Bazaga Secretària de Gènere CGT Girona