RESUM DE LA REUNIÓ A CAN VIES EL 12 / 1 / 2008. Cap on van les lluites?

A les 18:15 hores en el Centre Social Okupat de Can Vies (Sants) Va tenir lloc una reunió per a tractar l'estat actual dels diferents moviments socials. A ella van assistir unes 110 persones aproximadament. El torn d'intervencions va tindre les aportacions següents:

1- DAVID FERNÁNDEZ (COL·LECTIU "LA TORNA") I JESÚS (SETMANARI "DIRECTA")

La situació actual és una conseqüència de la forma de pensar de la generació del "baby-boom", la qual centra el seu sistema en el consum i en una participació limitada al vot electoral cada quatre anys. En aquest context, els moviments autònoms sorgeixen a causa de la impotència que es percep davant de certes realitats. Més exactament, com s'afronten a nivell polític i econòmic els problemes que ens preocupen a tots/es. Una mostra d'aquesta situació és l'allunyament de la classe política: en el període 1996-2003, observàvem com en algunes assemblees semblants a la de avui podíem tindre la presència d'algunes persones afiliades a partits com IV-IU, ERC o PSC. Actualment aquesta situació és impensable. El mateix passaria si parlàrem dels mitjans de comunicació. Quan veiem com es reflecteixen a nivell mediàtic algunes lluites, no entenem certs plantejaments de diaris com El Punt, El Periódico,... Mitjans més orientats cap a l'esquerra no poden tindre una visió així, de La Vanguardia sí que esperem aquest tractament de la informació, però dels diaris anteriors no.

Les polítiques són les mateixes perquè no ha canviat l'estructura, a pesar que hagin canviat les cares. L'esquerra necessita maquillar més aquesta estructura que la dreta. No heu pensat en qui són les persones que treballen en els gabinets de premsa de la Generalitat o dels diferents ajuntaments? Les mateixes que estaven en els mitjans de premsa que recolzaven a tot tipus de lluites. Estem en una dinàmica en què la política tracta d'anul·lar aquests conflictes fent-los invisibles, o menyspreant-los directament. Tenim desallotjaments, deslocalitzacions d'empreses,... i no passa res. Per aquí hem de començar, trencant aquest silenci.

2- LARA O ABA (V DE VIVIENDA)

Ja sabem que l'esquerra funciona com funciona, els seus discursos i pràctiques no canvien. Amb els moviments socials s'aspira a un poc més que oferir una alternativa en el nostre barri, muntar un baret o creure's superiors a la resta d'associacions i veïns/es. Cal construir quelcom seriosament, no tancar-se únicament a les limitacions que ens imposa el nostre entorn més pròxim. Respecte als mitjans de comunicació que comentàveu anteriorment, un petit apunt. Un canal totalment independent, i valuós, com BCN indymedia ha sigut descuidat completament pels moviments socials. Tant, que està a punt de desaparéixer. És greu que hàgim destruït una eina tan útil: per exemple, utilitzant-la per a desprestigiar a l'altre. És molt important destacar aquesta poca cura dels espais comuns. També heu comentat per aquí la política del silenci dels mitjans de comunicació oficials, el conflicte s'oculta més que mai només pels mitjans? O també tenen el seu culpa els distints moviments socials que no aconsegueixen fer visibles aquests conflictes?

Ens governen partits d'esquerra i continuem sense accedir a molts drets fonamentals, per la qual cosa hem d'arribar a la conclusió que els partits polítics no compleixen el seu discurs. Existeix molt de malestar en la societat, però els moviments socials no han sabut connectar amb la gent per a formar alternatives viables a aquests problemes (Proximitats de Renfe, 11-M, guerra d'Iraq, etc). El procés donat en la problemàtica de l'accés a la vivenda és interessant per a analitzar: el malestar va sorgir d'un correu electrònic, no de la insistència de les organitzacions. No en va, a la primera concentració es van presentar molt pocs col·lectius. Demostrant-se d'aquesta manera l'espontaneïtat i independència del procés. Per a concloure, m'agradaria fer unes reflexions: no ocupar tant l'espai públic dient a la gent què ha de fer, i realitzar més tallers perquè tot el món que així vullgui sàpiga com utilitzar als mitjans de comunicació.

3- ENRIC DURAN (ASSOCIACIÓ DECREIXEMENT)

Fa 5 o 6 anys estàvem en un bon moment els diferents moviments que estàvem en contra de la globalització, es va aconseguir una gran mobilització. Actualment la situació del capitalisme global no té solució. El model econòmic vigent és incompatible amb el manteniment sostenible dels recursos naturals mundials. Pel que pertany a la meva associació, parlaré de la crisi energètica. Fa 5 anys el barril de petroli se situava sobre els 20$ i ara està rondant els 100$. Cada any que passa la demanda de petroli supera més clarament a l'oferta. Aquesta situació no s'explica exclusivament pel creixement d'alguns països en via de desenvolupament com a Xina, Índia o Brasil. El motiu està més aïna en els límits geològics -cada any queden menys llocs d'on extraure petroli-. A l'esgotament del cru li seguiran les successives explotacions del gas, el carbó i l'urani (energia nuclear). Altres conseqüències ecològiques d'aquest model econòmic que esgota recursos sense parar, serien: el canvi climàtic, el model agroindustrial (en el qual el cultiu de cereals per a l'alimentació humana està tenint una lluita amb el cultiu enfocat al consum dels automòbils), l'esgotament de l'aigua, la desaparició dels boscos, etc. Deixant de costat el tema ecològic, centrem-nos ara en el sistema financer.

Estem veient en els últims temps com, sense que hi hagi hagut pertorbacions externes, ja està tenint problemes el sistema financer. Evidentment, la crisi de les hipoteques als EUA talla una dinàmica general que posa en perill al sistema financer. I tot el món sap que quan està malalt el sistema financer també queda afectat el capitalisme. Els retalls en la democràcia van de la mà de la falta de diners, que és controlat pels bancs i no per l'Estat com es presumeix. El decreixement és útil perquè aglutina a diversos moviments i va en contra del col·lapse del sistema . Totes les lluites en defensa del territori segueixen aquest comportament. Cal crear una economia autònoma i treballar seriosament, crear un contrapoder independent al propi sistema -sense necessitats induïdes o forçades, d'aquí els plantejaments del decreixement-. Aquest contrapoder no pot anar per la via de l'anticapitalisme, precisament per estar dins del sistema. D'aquí a un mes iniciem una campanya, "Temps de revoltes", en la que estarem dos mesos i mig visitant Catalunya amb bicicleta i coneixent els diferents moviments socials. A Barcelona arribarà el mes de maig i estarà fins a finals de juny.

4- MIGUEL (CGT, AUTOBUSOS "TMB")

La situació en què estem immersos està demostrant que hi ha una alternativa al sindicalisme. No m'entengueu malament, al sindicalisme se l'anomena així per costum, perquè ara treballen per a la patronal (no per a la classe obrera). Si guanyem aquest conflicte, podem anar més lluny. Si el perdem, podria acabar-se una alternativa real al sindicalisme actual. Funcionem diferent que la resta de sindicats: organitzem assemblees, estem oberts a qualsevol ajuda o aportació, etc. El resum de la situació actual és el següent: els dirigents de TMB ens van dir que aturàrem la vaga si el que preteníem era negociar. Ho vam fer i no hem rebut cap resposta per la seva banda. El procés està parat. No volen negociar amb nosaltres, sinó amb els seus, i estan utilitzant tots els mitjans per a desprestigiar-nos. No han complit amb la seva paraula, parem la vaga i no van voler dialogar amb nosaltres. Alguns mitjans de comunicació han reflectit aquest engany i, veient que la seva imatge pot sortir perjudicada, ens han dit de fixar una reunió per al dia 14.

Tenim esperances en les negociacions, però el nostre funcionament és complex i fins al final no es pot veure per quin camí anirem. Comptem amb 3000 afiliats/des i hi ha molts plantejaments diferents en l'organització. No obstant això, d'aquí poden sorgir coses molt interessants. Proposem una manifestació per al 9 de febrer. La raó? Un company que estava en el piquet va ser apallissat i portat a comissaria. L'endemà el jutge el va alliberar amb càrrecs. Els Mossos ens deien "hijosde puta", molt característic de la policia que parla en català. Hem tingut manifestacions amb només 700 treballadors/es i la policia ha estat allí amb 9 o 10 furgonetes, inclús amb helicòpters. La conclusió a tot això és veure si podem unir al món obrer i a la resta de moviments socials. El nostre col·lectiu vos ajuda a arribar als vostres treballs, les vostres universitats, llars, etc. El que va passar amb Teo és un exemple de la democràcia que tenim.

- MODERADOR: Bueno, ara que han acabat les exposicions passem al temps de les aportacions del públic.

- ASSISTENT 1: El conflicte dels autobusos pot ser un al·licient per a reactivar les diferents lluites que es van fragmentar fa anys. Cal saber jugar amb aquesta basa, si es posen en vaga ho paralitzen tot. Si parlem del tema sindical, estem en un moment d'inflexió. Aviat vindrà un període de lluita prou radical, hi ha molts conflictes en empreses importants: TMB, Frape, SEAT (en dos setmanes poden començar una vaga de fam indefinida).

- ASSISTENT 2: Reprenent el concepte de definir l'esquerra, no crec que existeixi actualment. En temes econòmics totes les ideologies polítiques són de dretes. No podem creure a l'esquerra, ni quan estan en el poder ni quan estan fora d'ell.

- ASSISTENTA 3: Jo crec que els nostres plantejaments són clarament anticapitalistes. A l'afirmar que la vivenda hauria d'estar fora del mercat (afonant a l'economia), estem parlant de plantejaments oposats als capitalistes. Proposant el decreixement també. Recolzem les cooperatives per a recuperar els mitjans de producció,... Tenim clar per on deuen anar els nostres passos.

- ASSISTENT 4: Si no aconseguim concretar aquestes lluites i identificar-nos amb quelcom, no arribarem a cap lloc. I l'anticapitalisme és el que ens uneix. Pareixem un arxipèleg, amb moltes illes i sense saber si tenim un mar comú. Per tant, és el nostre deure de construir aquests ponts que permetin unir a aquestes illes.

- ASSISTENT 5: El conflicte de TMB ha significat un pas avant. S'ha passat de veure quin sindicat està al principi de la manifestació i quantes banderes d'aquest o aquell hi ha, a unir-se tots sense destacar a cap grup.

- ASSISTENT 6: És crucial que definim una identitat els diferents moviments aquí presents. No a partir de a què ens enfrontem, sinó què volem construir. Cal abandonar aquestes campanyes d'enfrontar-nos a un enemic eventual, seguir amb el dia a dia. Crear espais de treball perquè aquestes assemblees es facin més sovint.

La resta d'intervencions van consistir en aportacions semblants a les anteriors. També es van intentar buscar punts en comú per a fer grups més amplis amb els moviments socials allí presents. Es va acordar fer una assemblea semblant pròximament. Donant per conclosa l'assemblea a les 20:15 hores aproximadament.

Extret de http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com