Retallant on fa més mal
El dia 1 d'agost es publicava al BOE la darrera reforma de les pensions. Els grans rotatius no li van dedicar ni una sola portada, van relegar a les llunyanes planes d'economia la retallada més important dels darrers 30 anys de les prestacions de la Seguretat Social, i la norma entrarà en vigor el 2013 entre un sorprenent desconeixement general.
La darrera de les grans reformes del govern Zapatero ja a primera vista destaca per la seva extrema complicació. Fins i tot els més avesats en la matèria necessiten dies, calculadora en mà, per entendre's en un mar indesxifrable de formules matemàtiques i disposicions addicionals. A ningú se li escapa que la Seguretat Social és una matèria ja de per si amb merescuda fama de feixuga, però l'esforç que s'ha posat en complicar al màxim els càlculs de jubilació deixarà encara més indefensa a la població davant una llei que, si l'arribessin a llegir, segurament l'entendrien més o menys com si l'haguessin redactat en llatí.
L'altra característica és que està destinada a durar ben poc. Sorprenentment, la reforma determina que en els propers anys s'haurà "d'estudiar" novament si amb les retallades aplicades el sistema encara és sostenible, o si encara s'han de rebaixar més les pírriques pensions que ha deixat. Aquest fet, afegit al suport submís dels sindicats CCOO i UGT, i sumat a què el PP ja està anunciant que té noves propostes en aquesta matèria, fa molt probable augurar que, malauradament, en els propers mesos, haurem de publicar un nou article per explicar més retallades en la Seguretat Social.
Finalment, i de manera molt important, la reforma ataca allà on fa més mal socialment i rebaixa les pensions més petites entre les petites, en un context on el 58% dels i les pensionistes ni tan sols arriben als 700 euros mensuals. En canvi, qui hagi cotitzat durant 40 anys es jubilarà a la mateixa edat i pràcticament amb la mateixa prestació que abans de la reforma, concessió que explica, en part, el suport dels sindicats oficials.
Però, ai de les precàries, aquells i aquelles que han caigut en els contractes merda, en els temporals i en l'economia submergida, ja que tota la nova norma està pensada i repensada per retallar les seves pírriques pensions. A partir del 2013, la pensió mínima de 600 euros ja no està garantida ni per qui hagi cotitzat 15 anys, i es rebaixa ans paupèrrims 350 euros.
Des dels despatxos del Ministeri de Treball també s'han trencat les banyes per a dissenyar mil i un càlculs que redueixin les quanties finals, i, alhora, molts dels que fins ara podien arribar a jubilar-se als 61 anys hauran d'esperar ni més ni menys que als 67 anys. En el punt de mira,és clar, les ja petites pensions de dones, immigrants i precaris en general.
El govern espanyol i la patronal criden ben alt que tot aquest procés és "imprescindible" per salvar les pensions, mentre CCOO i UGT afirmen que és un mal menor. Però la realitat és que s'està canviant radicalment el repartiment del pastís de la riquesa social, en detriment, de nou, d'una gran majoria.
* Àlex Tisminetzky és advocat laboralista del Col·lectiu Ronda