Sa Pobla (Mallorca) i la història oblidada: presoners anarquistes en els anys 40

 Per Miquel
López Crespí, escriptor

Potser ja és ben hora de reivindicar
com pertoca el paper essencial de determinats historiadors no acadèmics en la preservació de la història del poble. Ara mateix pens en Victor Serge, Trotski, George Orwell, Josep Peirats, Abel Paz... La història de la Revolució Soviètica de 1917 no es podria escriure sense la cabdal
aportació dels llibres d'història d'un "afeccionat" com Trotski o d'un
revolucionari tipus Victor Serge. La comprensió de la revolució a
l'Estat espanyol, el paper de la CNT i del POUM en la guerra, l'acció
criminal de l'estalinisme en els Fets de Maig de 1937 a Barcelona,
serien impossibles d'analitzar sense els llibres d'Orwell, Josep
Peirats o Abel Paz. Però el llistat es podria allargar fins a l'infinit.

Ara mateix s'acaba d'editar un d'aquest
llibres tan útils per a conèixer aspectes bàsics de la guerra civil. Em
referesc a Crónica
de la Columna de Hierro d'Abel Paz (Editorial Virus).
Aquest autor també va escriure la impressionat biografia Durruti: el proletariado
en armas (Bruguera, 1978).

El llibre m'ha interessat especialment
ja que el meu pare, l'alferes de la República Paulino López Sánchez conegué la majoria de personatges històrics de l'anarquisme i de l'esquerra valenciana i, més concretament, els homes d'aquesta famosa "Columna de Hierro". La 83 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular era, en realitat, la "Columna de Hierro" militaritzada.

Aquesta nova aportació d'Abel Paz a la
història de la guerra i de la revolució m'ha portat a la memòria molts noms de pobles, indrets llunyans dels quals havia sentit parlar en aquella llunyana postguerra poblera. Casat amb una al·lota de sa Pobla (Francesca Crespí Caldés, "Verdera") alliberat ja del
camp de concentració on els feixistes l'havien condemnant per haver
lluitat per la llibertat, el pare i l'oncle José (que també havia
lluitat contra el feixisme a la península) recordaven la batalla de
Terol, els combats a La Puebla de Valverde, Valdecebro, Puerto de
Escandón, Campillo, Villel... Aleshores jo era un infant que anava a
l'Escola Graduada i, evidentment, no entenia el significat de les
paraules "Columna del Rosal", "Columna de Hierro", "Columna
Macià-Companys", "Columna Torres-Benedito" o "Columna Eixea-Uribes"...
Amb els anys vaig anar aprofundint en la història de la guerra i
aleshores vaig poder anar copsant la importància històrica dels
esdeveniments en els quals participaren el pare i l'oncle entre 1936 i
1939.

La "Columna de Hierro", com recorda
Abel Paz, va ser l'expressió revolucionària i autònoma del poble en armes aixecat contra el feixisme. Recordem que a València, varen ser les forces populars, el poble treballador qui, després d'assaltar les casernes a pit descobert i procurar-se armes pel seu compte, aconseguí fer fracassar el cop militar franquista. La "Columna de Hierro" és exemple d'aquells primers dies de guerra, quan el poble armat, sense comandaments militars professionals, sense rituals jeràrquics, sense diferències de graus, aconsegueix derrotar l'exèrcit sublevat, passar a l'ofensiva i obtenir les primeres victòries damunt els generals de carrera. Aquestes milícies populars d'elevat component anarquista i poumista (CNT-POUM) aboliren en molts d'indrets la propietat privada de la terra i de les fàbriques. Es crearen les primeres col·lectivitats llibertàries lluny del dirigisme burocràtic estalinià. La "Columna de Hierro", els sectors populars que donaven suport a l'anarquisme i el marxisme revolucionari del POUM, volien lligar de forma estreta la guerra antifeixista i la revolució social. D'aquí els enfrontaments amb els sectors estalinistes del PCE que, obeint les ordres de Stalin (que tenia acords amb les burgesies de França i Anglaterra i no volia una revolució a l'Estat espanyol), s'encarregaren de destruir aquest tipus de conquestes socials (col·lectivitzacions agràries, milícies populars...).

Per mi ha estat molt important que
aquest llibre m'ajudàs a recuperar bona part d'una història familiar contada al costat de la foganya, a sa Pobla, ara ja farà més de quaranta anys. Els combats del pare a La Puebla de Valverde -on caigué ferit-, la lenta recuperació de la ferida a Benassal, la tornada al front quan Terol ja havia caigut novament en mans dels feixistes, la incorporació a la 83
Brigada Mixta, la seva destinació a Sanitat fins que caigué presoner en
els combats posteriors...

L'oncle José López lluità a la 22 Brigada Mixta com
a responsable de les comunicacions de l'Estat Major. La 22 Brigada
Mixta era comandada per Francisco Galán, un oficial de formació
comunista germà d'aquell famós Fermín Galán, sublevat a Jaca en temps
de la monarquia i afusellat després d'una paròdia de judici. En la 22
Brigada, al costat de l'oncle també lluitava l'escriptor Gonçal
Castelló, exemple de compromís amb el poble i que l'any 1937
participaria en el Congrés d'Intel·lectuals Antifeixistes de València. No fa gaire, ja d'avançada edat i després de molts d'anys de marginació i silenci per part dels mandarins que controlen la nostra cultura, s'aconseguí que l'AELC li retés el just homenatge de què d'ençà fa tants d'anys era mereixedor.

Bona part de l'experiència de Gonçal
Castelló és recollida en la novel·la històrica València
dins la tempesta
(València 1987), crònica imprescindible d'aquells anys heroics i
terribles que l'autor em a dedicar amb aquestes paraules: "Per a l'amic
Miquel amb l'admiració i afecte d'un company. Aquesta crònica d'un
temps tràgic. Golçal Castelló. Barcelona 1995".

Tot plegat no és mera nostàlgia
familiar: la nova
aportació d'Abel Paz a la història de la guerra civil ens permet
recuperar aspectes completament silenciats i oblidats, tant pels
historiadors del franquisme, com per tant d'academicista d'anar per
casa que es conformen amb xuclar de la paperassa de l'estalinisme.

http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

http://www.nodo50.org/ixent/miquelopez.htm
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web
Ixent)

http://www.ixent.org/reprefeixista.htm
Memòria cronològica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)