CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Salvador Seguí, 87 anys més tard, el seu llegat segueix ben viu

Divendres, 12 març, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La figura de Salvador Segui, referent del sindicalisme llibertari, avui commemorem la seva mort, 87 anys més tard, a mans dels pistolers de la patronal. Una figura a reivindicar en un moments com els actuals que els hereus dels seus botxins reivindiquen l'acomiadament lliure per a joves, i on tenim a Catalunya vora 600.000 persones a l'atur, és més actual que mai, ja que ell en moments més difícil sabia aglutinar la classe treballadora catalana , essent l'impulsor de la Solidaritat Obrera, seguidor de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, amic de Francesc Layret, que amb ell varen impulsar l'Ateneu Enciclopèdic Popular, esdevenint secretari General de la CNT al Congrés de Sants el 1918. Un obrer autodidacta, que integrava desacomplexadament el seu compromís obrerista com a dirigent de la CNT amb el seu catalanisme desacomplexat. I bona mostra en fou el discurs l’Ateneu de Madrid l'octubre del 1919, on afirmà:

"A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments es quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l'Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l'espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m'escolteu, que si algun dia és parles seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers i potser els únics que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional"

Res més vigent, que escoltar les paraules de Salvador Seguí , per ser plenament vigents, quan el centre del debat continua essent en l'actualitat, la dependència mental, econòmica, de mirada curta de partits, patronals i sindicalisme majoritari institucionalitzat entestats a gestionar la dependència que asfixia les classes populars, essent el fre necessari i còmplice que li convé a l'Estat Espanyol. La remor va a més i com llavors, les classes populars, ja no els sobren molles, volen el par sencer i cada dia som més els que tenim clar que el que ens cal es poder exercir el dret a decidir, perquè de Salvador Seguí només n'hi va haver un, però el seu llegat es ben viu en milers de treballadors/es, aturats i precaris del nostre país conscients o no, que li donen la raó, des de posicionaments llibertaris, de baix a dalt, sense intermediaris, a dur-ho a la pràctica social amb les consultes per la independència, poble a poble, el dret de decidir per aconseguir una societat plenament equitativa, cohesionada i lliure.

Moisès Rial és afiliat a la CGT de Manresa.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció