Sanitat pública catalana: cues, retards i silenci a l’altra banda del telèfon
CGT vol expressar la seva preocupació davant d’un conjunt de problemàtiques recurrents que afecten la ciutadania en l’àmbit sanitari.
La saturació del sistema, agreujada per la manca de personal, infrafinançament i deficiències estructurals, dibuixa un panorama de precarietat que impacta directament en la qualitat de l’atenció. Mentre passa tot això... creix l'afiliació a les mútues privades. Un deteriorament de la pública intencionat?
Llistes d’espera que s’eternitzen
Les esperes per visitar especialistes, fer proves com ressonàncies o TACs, i accedir a operacions són inacceptables.
📉 850.000 persones a Espanya esperaven una operació a finals de 2023
📍 A Catalunya: 183.394 pacients i 138 dies d’espera de mitjana, per sobre de la mitjana estatal (128 dies).
Urgències col·lapsades i proves fora de termini
Les urgències hospitalàries estan saturades, amb hores d’espera i escassetat de personal per atendre l’alta demanda.
⚠️ Més de 63.600 persones a Catalunya esperen proves diagnòstiques fora del termini legal establert.
Dèficit crònic de personal i condicions laborals precàries
Falten metges, infermeres i personal sanitari, especialment en l’Atenció Primària i zones rurals.
📉 Espanya: només 5,3 infermeres per cada 1.000 habitants, lluny de la mitjana europea (8,8).
✈️ Catalunya: més de la meitat dels nous metges provenen de l’estranger, mentre molts professionals locals marxen a altres països de la UE per unes millors condicions laborals.
Visites breus i atenció despersonalitzada
Les visites amb el metge de capçalera sovint són massa curtes, et que dificulta una atenció de qualitat i adaptada a cada pacient.
Molts pacients se senten tractats de manera impersonal i poc escoltades.
Infrafinançament crònic i equipaments obsolets
Espanya: només 1.957 €/habitant en sanitat pública (la mitjana UE és 2.342 €).
Molts centres vells, amb equipaments antics, manca de manteniment i escassetat de llits hospitalaris.
📉 A Catalunya: tot i augmentar el pressupost global del 7,68% en la inversió sanitària entre 2009 i 2022, la despesa en Atenció Primària ha caigut un 4,17% entre 2009 i 2022.
Dificultat d’accés a l’Atenció Primària
Més del 70% de la població ha d’esperar més de 48h per una visita, molts més d’una setmana.
📵 Les trucades als CAP es queden penjades durant hores, dificultant cites i seguiments, especialment per a gent gran o persones amb dificultats digitals.
Externalització i desigualtats territorials
Creix la derivació cap a empreses privades o consorcis mixtes, una privatització encoberta. Segons on vius, la sanitat canvia radicalment:
Madrid: 🕒 51 dies d’espera mitjana per a una operació
País Basc: 🕒 63 dies
Catalunya: 🕒 138 dies ❌
Caigudes digitals i col·lapse telefònic als CAP
El 28 d’abril, diversos CAP es van quedar sense llum, sense telèfon i sense capacitat operativa, per falta de generadors i sistemes alternatius, equipaments que les normatives actuals demanen.
El 30 d’abril, una nova caiguda de telefonia va deixar diversos centres incomunicats.
🚫 El sistema de telefonia VoIP (telefonia per internet) de l'ICS no és apte: si falla la llum o la connexió, el servei cau del tot. Model desencertat per infraestructures crítiques essencials en cas d'emergència, com ho són els centres sanitaris... Els CAP haurien de tenir línies analògiques de seguretat (tradicionals de telefonia o de seguretat backup).
Denunciem el deteriorament progressiu de la sanitat pública.
Aquesta situació no només afecta greument el dret universal a la salut, sinó que també està generant un efecte pervers: l’increment accelerat de l’afiliació a assegurances mèdiques privades.
🧾 Les dades parlen clar: A Catalunya, ja hi ha prop de 2,7 milions de persones amb una mútua privada. Això representa el 34,7% de la població, un augment del 40% en una dècada. A nivell estatal, la xifra supera els 12,4 milions de persones, gairebé una quarta part de la població.
Aquest creixement no respon a una millora del sector privat, sinó a una fugida per part de milers de ciutadans que es troben amb un sistema públic esgotat, saturat i mal finançat. El que hauria de ser un dret s’està convertint en un privilegi?
Mentrestant, el negoci creix
Els hospitals privats ja absorbeixen el 58% de les operacions i el 55% dels parts a Catalunya. Les asseguradores, lluny de ser un complement, s’estan convertint en un pilar paral·lel d’un sistema cada cop més dual i desigual. Qui pot pagar, accedeix a la salut. Qui no, espera.
Des dels sindicats diem prou
La sanitat no és una mercaderia. És un dret que hem de defensar col·lectivament. Cal una inversió urgent i estructural en la sanitat pública, més personal, més recursos, millors condicions laborals i més planificació. No podem acceptar una privatització encoberta ni un sistema que condemni milers de persones a la desesperança o a endeutar-se per rebre atenció.
La salut no es ven. La sanitat pública es defensa.