CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

S’arriba al major nombre de policies de la història a l’Estat espanyol

Diumenge, 12 desembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Enfront de les recents denúncies de falta d'efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, la realitat és que el nombre de policies no ha cessat de créixer.


“Menys policies en les acadèmies i més delinqüència en els carrers”. Aquest sensacionalista titular que fa pocs dies obria la portada d'un periòdic gratuït es feia així eco del fort descens del nombre de places en les convocatòries per a entrar en la Policia Nacional (PN) i la Guàrdia Civil (GC). El reportatge recollia les alarmistes declaracions de sindicats policials que afirmaven: “Les plantilles d'ambdós cossos sofreixen una important escassesa de personal”. Fins i tot, un portaveu del SUP afegeix, “la congelació de la plantilla tindrà conseqüències sobre la seguretat ciutadana”. I això a pesar que les dades d'Interior reflecteixen un descens en tots índexs de criminalitat.

És cert que aquest any, en l'Estat espanyol, solament han sortit 369 places per a l'escala bàsica del Cos Nacional de Policia (CNP) i 75 per a l'escala executiva –els inspectors. Unes xifres que estan molt lluny de les 1.949 places que es van convocar el passat any o les 5.000 de 2008. A més, com està previst que les retallades de la despesa pública es perllonguin durant quatre anys, és previsible que les futures ofertes d'ocupació policial no siguin tan generoses. Segons els càlculs de sindicats policials, la plantilla total del CNP disminuirà uns 5.000 efectius en els pròxims quatre anys, ja que estimen que cada any deixaran el servei entre 2.000 i 2.500 agents i el nombre de noves places no cobrirà aquestes baixes. La disminució d'efectius també afectarà a la GC, les convocatòries de la qual han passat de les 2.283 places d'aquest any a les 384 per a 2011.

Una realitat falsejada

En primer lloc, aquestes dades no tenen en compte la ja elevada plantilla d'aquests cossos policials. El 7 d'octubre, a Àvila, juraven el càrrec 2.711 nous policies que començaran a prestar el seu servei. Amb aquesta promoció, la PN arriba a la major xifra d'agents de la seva història: 70.600 efectius. Dies després, el 10 d'octubre, el titular d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba en el seu discurs amb motiu de la celebració de la patrona de la GC, es va encarregar de ressaltar l'important “augment” impulsat pel govern del PSOE de més de 15.000 agents en l'institut militar –actualment hi ha 84.316 efectius enfront dels 68.923 de 2004.

Una altra dada fonamental a tenir en compte és que en l'Estat espanyol, a més del CNP i de la GC, existeixen altres cossos de policia. Així, les competències del CNP i de la GC varien segons les Comunitats Autònomes, a causa de l'assumpció de moltes de les seves atribucions per part dels Mossos d'Esquadra a Catalunya, l'Ertzaintza al País Basc o la Policia Foral a Navarra. Totes aquestes policies autonòmiques es defineixen com integrals, és a dir, que assumeixen la totalitat de les funcions policials.

Policies autonòmiques i municipals

L'Ertzaintza té uns 8.000 agents i disposa de 25 comissaries desplegades en les diferents comarques basques. Actualment té totes les competències en ordre públic, seguretat ciutadana, tràfic i jocs i espectacles del País Basc. Quant als Mossos, amb similars atribucions en tota Catalunya, disposen de més de 14.000 agents distribuïts en nou regions policials. Els seus responsables pretenen arribar el 2015 als 18.300 policies. Per la seva banda, la Policia Foral de Navarra compta amb més de mil agents.

Però a més de les policies autonòmiques cal tenir en compte les policies municipals, que cada vegada assumeixen més competències de policia integral. El 2008, la Comissió Estatal de Seguretat Local, un òrgan en el qual estan representats el Ministeri de l'Interior i els municipis, va aprovar un marc per a abordar les funcions de policia judicial que, a partir de llavors, anaven a prendre les policies locals. Amb aquesta mesura, les administracions van estimar que més del 30% dels policies locals, llavors superior a 15.000 agents, podrien unir-se a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat “en la prevenció i la lluita contra la delinqüència”, el que implicava un substancial augment del paper que ocupen els Ajuntaments en matèria de seguretat ciutadana.

Així, des de fa més de dos anys, els “municipals” dels Ajuntaments que han subscrit els acords de cooperació policial –no tots els municipis poden fer-lo ja que han de complir certs requisits per a assumir aquestes competències com tenir més de 20.000 habitants– s'ocupen, per exemple, de les faltes penals, la violència de gènere, trencaments de condemna, ordres d'allunyament, furts, delictes contra la seguretat del tràfic o amenaces i coaccions.

Per a això, les policies locals s'han integrat en el Sistema Estatal de Bases de dades Policials, amb el que tenen accés als antecedents policials, assenyalaments nacionals, registres de vehicles… A poc a poc les competències s'han anat ampliant. Les policies municipals de Madrid i Barcelona, per exemple, tenen unitats d'antidisturbis i, per a certs operatius, utilitzen agents de paisà. Al setembre, un sindicat de la PN va denunciar que diversos ajuntaments catalans han llançat als seus agents a la caça de sense papers a través de redades malgrat no tenir competències. Cada municipi s'esforça per tenir el major nombre d'agents possibles. Madrid en té ja 7.000; Barcelona, que s'acosta ja als 3.000, ha ampliat la plantilla de la Guàrdia Urbana en 1.000 places en els últims quatre anys; Bilbao té més de 820 agents i al març convocava 30 noves places; València arriba a els 1.900 efectius i el conjunt de la Comunitat Valenciana supera els 10.500 policies locals.

Així, és molt difícil conèixer el total de policies desplegats, perquè caldria recollir les dades disperses dels diferents ajuntaments i sumar-los als efectius dels diferents cossos. Solament amb els agents dels Cossos de Seguretat de l'Estat, la ràtio policial (nombre de policies per cada 1.000 habitants) mitjana de l'Estat espanyol se situa en 3,09. Altres càlculs que sumen els agents autonòmics pugen dit ràtio fins al 3,71, encara que sense comptabilitzar als agents municipals. Segons les autoritats europees, la situació òptima està entorn de dos policies per cada 1.000 habitants. No és d'estranyar que el Director General de la Policia i de la GC hagi afirmat que l'augment d'efectius ens converteix en “l'enveja de tota Europa, perquè fins i tot en els anys de bonança econòmica no hi ha hagut aquest creixement en cap dels països del nostre entorn”.

>>> Article publicat a la revista Diagonal

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció