S’atreviran a retallar les pensions?
Mariano Rajoy podria enquadrar-se amb aquests entrenadors que no canvien una alineació excepte derrota sonada, lesió o sanció dels fixos. Per això ha alineat un Govern per continuar amb el sistema de joc que li ha permès salvar els mobles i fins i tot conservar casa a la Moncloa; tret que l'esquerra captiva i desarmada es posi en el lloc que mai va haver d'abandonar o que les víctimes de tant d'ajust diguin prou, apaguin la tele i omplin els carrers.
Com no hi ha indicis que vagi a succeir així, ens temem que un dels primers atacs serà contra les castigades pensions públiques. Aquestes modestes pagues que la gent gran, després d'una vida treballant dur, venia rebent com recompensa pel seu esforç i aportació a la riquesa nacional. I és que la vellesa, des dels tuareg als sioux, ha merescut respecte, admiració i cures del seu entorn social.
Avui aquesta preocupació per la gent gran està en franca reculada al món desenvolupat, on es gasta més a aparentar una eterna joventut que a proporcionar una vida digna als qui van procurar deixar-nos un món millor. Exemplars de l'anomenat homo sapiens hi ha fins i tot que diuen sense rubor que els vells s'obstinen a seguir vius massa anys després de jubilar-se. Vaja, que no produeixen res que es pugui vendre, ocasionen moltes despeses i fins i tot són lents per creuar el semàfor.
Els últims governs ja han propinat diverses mossegades al sagrat dret a una pensió decent. No obstant això, asseguren, l'actual sistema de pensions és insostenible i, lògicament, cal tornar a retallar. Com ens consideren éssers inferiors, sense la seva elitista formació, utilitzen el símil de la infantil guardiola perquè els entenguem. La guardiola del simpàtic porquet es buida i ells, valedors del nostre benestar, no troben una altra solució que retallar aquesta despesa; no la de Defensa, la Casa Reial o els seus propis i engreixats salaris, per exemple.
Tampoc se'ls ocorre retornar a la guardiola el que s'ha tret per a altres despeses, ni augmentar les cotitzacions de les empreses amb grans beneficis, ni implantar uns salaris europeus que generarien més cotitzacions, ni perseguir eficaçment el frau fiscal i les hores extres sense declarar (ni cotitzar) i moltes altres mesures que no afegim perquè sabem que ells les coneixen.
Des de fa anys circula un Decàleg de la manipulació mediàtica, atribuït al lingüista i filòsof Noam Chomsky, segurament el més important dels pensadors contemporanis, que sens dubte s'està aplicant al nostre país. Segons aquestes normes de l'engany col·lectiu, per convèncer a la població que ha d'acceptar sacrificis cal dir-li que és pel seu bé, que així se li assegura el futur i amenaçar-lo amb mesures pitjors que les que es pensa aplicar; així després aquesta derrota semblarà una petita victòria. En definitiva: estem davant un meticulós pla per robar-nos el dret a les pensions públiques, l'import de les quals ja hem pagat durant la nostra vida laboral. I aquest dret cal defensar-lo i millorar-lo.
* Antonio Pérez Collado és militant de CGT-Pais Valencià