Seat: la vaga indefinida, decidida espontàniament i autonomament pels treballadors està donant bons resultats
El que és interessant d'aquesta última vaga a Seat, i que no han ressaltat pels mitjans de comunicació, és que la decisió d'anar a la vaga va sorgir dels propis treballadors i de manera espontània, de manera autònoma, sense passar pels representants sindicals.
Les dues instal·lacions corporatives de la Seat estan en vaga. Pel dilluns estava prevista una manifestació davant el Ministeri de Treball i una vaga a les diferents plantes de la SEAT, aquesta sí, decidida per les tres centrals majoritàries (UGT, CCOO i CGT). El dilluns una assemblea de treballadors decidirà sobre les ofertes de la patronal de reintegrar en un any als acomiadats.
Una lluita exemplar. El dijous 21 al migdia els treballadors de Gearbox del Prat van decidir posar-se immediatament en vaga, indefinida, al assabentar-se de l'acomiadament de tres treballadors. Els de Seat Martorell també van decidir la vaga degut al pla de 330 acomiadaments. És inusual i engrescador que siguin els propis treballadors que s'hagin declarat en vaga indefinida i paralitzat la producció i que els sindicats s'hi hagin apuntat desprès, fins i tot els pusil·lànims de la UGT. Al revés del que ve succeint en l'avorrit i poc actiu mon sindical. Per uns dies els treballadors, els de la Seat, són realment els protagonistes. Esperem que continuïn essent-ho força dies més i aconsegueixin tot el que demanen.
Una vaga decidida pels propis treballadors ja és un bon signe, i una bona manera de començar una vaga. Diem d'entrada que és una vaga necessària contra acomiadaments improcedents i contra els recents i reiterats enganys dels directius de la Seat i el menyspreu dels polítics.
Aquesta vaga espontània ja ha tingut repercussions immediates:
1. El president en persona s'ha posat a negociar amb els sindicats. La direcció de Seat havia enviat a simples advocats. Ara és el propi president de la Seat, el britànic James Muir, qui està negociant.
2. La Generalitat igualment havia enviat advocats. La consellera Mar Serna s'havia excusat dient que tenia una reunió important de Vegueries (un passatemps d'ERC, que es distreuen fent mapes d'una Catalunya anterior a les comarques). Ara, que ja estan en vaga els treballadors, ja s'han mogut tots els polítics i directius. A aquests sí, que se'ls hauria d'acomiadar per lentitud en el treball.
3. El britànic Muir haurà de baixar del burro. Ja ha cedit en revisar uns acomiadaments.
Muir fou designat president de la Seat fa tres mesos. En la presentació, ja va amenaçar “d'acomiadar a tot aquell que no remés amb la directiva”, i va criticar a l'anterior directiva de falta de lideratge, i als espanyols per no valorar prou la Seat, l'empresa emblemàtica i espanyola de cotxes.
Diuen els diaris d'avui, que el britànic James Muir no vol baixar del burro, que ahir va estar-se 8 - 9 hores negociant. I sols ha cedit en revisar alguns acomiadaments. Sembla que vol negociar sense baixar del burro i mantenir els acomiadaments. Si l'anglès es pensava que seria arribar a Barcelona i moldre, ahir haurà pogut assabentar-se que als treballadors de Martorell no se'ls enganya tan fàcilment amb les amenaces d'acomiadaments i amb els enganys de portar l'empresa a la Xina i amb suborns de millores per els sindicats i per els representants sindicals.
4. Un altre efecte de la vaga espontània és que ja han aturat les cartes d'acomiadament.
5. Pèrdues mil·lionaries de la Seat, ja que la vaga està prenent un efecte domino.
6. Els treballadors diuen que es mantindran en vaga fins que no es reintegrin tots els acomiadats. No hi ha res a negociar. Els representants sindicals sols han d'exigir el retorn dels acomiadats.
7. Acabo de llegir que els directius han accedit a reintegrar tots els acomiadats en un any. Tindran un any sabàtic, a l'atur. L'assemblea el dilluns decidirà si ho accepten. El que està bé és que fins i tot aquesta bona victòria no la negocien els sindicats, sinó s'aceptarà o no en una assemblea el dilluns. Estem molt lluny de les practiques sindicals de UGT i CCOO que decidien amb la patronal l'acomiadament de 650 treballadors.
El que comença bé , acaba bé.
La directiva afirmava que els 330 acomiadats eren directius. Fals, segons les fonts sindicals. Hem pogut comprovar que els tres acomiadats a Gearbox eren treballadors normals i corrents.
Aquesta vaga és per començar diferent per ésser "autònoma", ja que normalment totes les negociacions les maneguen la patronal, els polítics de la Generalitat que fan cantó a la patronal, i uns sindicalistes més o menys venuts. De moment, i aquesta és la bona noticia, tenim un altre cop la Seat al capdavant de les lluites dels treballadors. Segurament el britànic no coneix la història llarga de les lluites a la Seat i més que una Institució que representa al cotxe espanyol, segons el britànic, és una Institució que representa la lluita dels obrers d'aquests país, un paradigma del mon sindical. Parafrasejant la Renault dels anys 70: “Quan la Seat esternuda, Catalunya tremola”.
Recordem la bona noticia i subratllem-ho bé: la decisió i la iniciativa de vaga indefinida ha estat obra dels treballadors, que els representants sindicals l'han avalat i donat suport. Es un bon signe, un bon començament. Potser sols serà flor d'un dia, però cal anotar-ho.
James Muir, el gran estafador, ha enganyat a la Generalitat amb histories de la Xina i als treballadors fent-los congelar els salaris. Ha d'explicar quan cobra i per què ell i els directius no s'han congelat els salaris i quants milions guanyen amb bonus, i quan guanya per a contractar els especialistes a sou per acomiadar treballadors.
Els socialistes han regalat 240 milions a la Seat. També han d'explicar i justificar tots aquests regals a la patronal amb diners públics, a una patronal que no respecta els drets dels treballadors.
“Seat, Q3 i la síndrome de la por” article publicat a la revista Directa, del 13 de gener de 2010.
Bon article d'investigació de Sergi Picazo. És un anàlisi documentat, informatiu, clínic, detallat de les negociacions laborals i una exposició clara de la problemàtica de la Seat.
Ens assabentem de les negociacions i conflicte amb tot de dates:
* La Vanguardia i el Periódico tracten el conflicte des del punt de vista i dels interessos de la patronal, creant el clima de por per a que els treballadors espantats congelessin els salaris.
* La UGT va fer la puta i la Ramoneta, com de costum, el pilota de la patronal i va proposar als treballadors de congelar els salaris i així mantenir els llocs de treball. La CGT i i CCOO s'hi varen oposar.
* LA CGT no apareix citada en cap dels diaris catalans que varen donar cobertura al conflicte: El País, el Punt, El Periódico, la Vanguardia. “Un exemple de discriminació de les posicions crítiques”.
* Sembla que la patronal, a més a més de la submisa UGT, té com a negociadors als directors de diaris. Son els nous negociadors tapats al servei de la patronal. Son els creadors de l'atmosfera de por i els que pressions per a congelar salaris, degut a la crisi.
* El govern fa cantó a la patronal
Comentaris.
Referèndum per a congelar salaris. En aquest país es permet als treballadors referèndum per a congelar-se els salaris, però no per a declarar la república o treure a la Monarquia. Els treballadors espantats per els mitjans amb un acomiadament massiu, varen votar d'autocongelar-se els salaris.
El govern ajuda mil·lionàriament a les empreses de l'automòbil i es descuida dels treballadors. Els ha regalat 240 milions per evitar acomiadaments. Tot un èxit del Montilla i Zapatero. Els directius de la Seat a més d'aconseguir aquests milions de tots els catalans amb enganys i amb les amenaces d'anar-se'n a Bratislava i a la Xina, aconsegueixen que els obrer es congelin els salaris amb estafes similars de futurs i necessaris acomiadaments. I finalment, ja aconseguits els calers de la Generalitat i la congelació dels salaris gràcies a UGT i el sector “crític” de CCOO (el PCC i els polítics de l'ICV -EUA) acomiaden a 330 treballadors de manera improcedent.
El sector automobilístic és un paradigma exemplar de la submissió dels polítics a les grans multinacionals. Amenacen en fabricar cotxes als països de l'est, i el govern corre a donar-los ajudes. Els polítics corren a ajudar a la patronal, sense necessitat que els patrons surtin al carrer a manifestar per a obtenir les milionàries ajudes. Una telefonada als polítics i ja està. Aquests empresaris quan tenen beneficis no pugen els salaris als treballadors. Però congelen els salaris, quan no tenen els beneficis previstos, o les vendes de cotxes previstes. Però ells no es congelen els salaris i mantenen els milionaris bonus de rendiment sovint lligats a acomiadaments i pràctiques mafioses.
Per què el govern amb diners de tots ha d'ajudar mil·lionariament a la venda de cotxes, quan no tenen suposadament diners per a comprar bicicletes? Nosaltres els que hem pagat les quotes de bicing, a l'estiu no hi han mai prou bicicletes. Sembla que quan es tracta de dotar empresses municipals, de tots, alternativa als cotxes, no hi ha diners. Ja sé que és una altre història, però està relacionada..
Els directius de la Seat han comés l'engany i l'estafa al govern amb amenaces i xantatge “Si no ens injecteu tants milions, marxem als països on la mà d'obra és barata”, amb noticies falses, com el pla de fabricar l'Audi Q3 a Xina. Aquest joc brut funciona en les negociacions. Els treballadors espantats es congelen els salaris i callen. L'estafa queda una i altre vegada impune, i la patronal la fa cada cop més grossa. Estafen més diners als Governs, i deixen als treballadors amb salaris de misèria.
Hem de reconeixement als treballadors de la Seat un alt esperit de sacrifici. Aquest treballadors varen decidir en referèndum lliure congelar-se els salaris, per què havien llegit en els diaris que si no es congelaven els salaris, l'empresa acomiadaria 1500 treballadors. Deixant de banda les reiterades i sabudes traïcions de la UGT, hi ha en la decisió dels treballadors una gran solidaritat, però també l'engany dels mitjans i els beneficis i explotació de la patronal.
La reacció natural és la vaga, la protesta dels treballadors de Seat i la vaga general de tots els treballadors i aturats, afectats per la crisi i enganyats pel govern.
Els acomiadaments improcedents revelen l'engany, l'estafa de la patronal, i que fan el que els dona la gana.
Està negociant el propi president de la Seat, sols perquè ja han decidit posar-se en vaga. Un exemple de lluita: Negociant i amb el mall donant. Èxits companys!
Txema Bofill