CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Segueix la solidaritat amb la presa política Laura Riera, que acaba de tenir un fill

Dijous, 23 agost, 2007

El passat 21 d'agost la companya de Terrassa Laura Riera, afiliada a la CGT, va tenir un fill. Per això una trentena de persones es van concentrar davant les portes del Mòdul Penitenciari de l'Hospital de Terrassa per felicitar-la, i per recordar que ja porta 6 anys empressonada, des que el 26 d'agost de 2001 va ser detinguda al seu pis de Terrassa per la guardia civil espanyola i despres de cinc dies de tortures va ser empresonada a Madrid. En la concentració es van desplegar dues pancartes o­n es llegia: "Benvingut Dídac, una raó més per seguir lluitant" i "6 anys segrestada per l'estat no en fan oblidar, llibertat preses polítiques". Uns dies abans, el 10 d'agost, ja s'havia realitzat al mateix lloc una altra concentració solidària.

També es van repartir comunicats o­n es denunciava els 6 anys d'empresonament-segrest de la Laura. El Mossos d'Esquadra van retenir i identificar alguns dels participants en la concentració.

COMUNICAT DE SAT

6 ANYS SEGRESTADA, TOT I AIXÍ, LA LAURA JA ÉS MARE !!!

Ja fa sis anys que la nostra companya Laura va ser segrestada per l’estat capitalista espanyol. Va ser la matinada del 24 d’agost del 2001 quan tornava de les festes alternatives de Sants. En arribar a Terrassa la guàrdia civil l’esperava al seu pis, la van detenir, li van posar una caputxa al cap i la van introduir en un cotxe que la va conduir directament a les dependències de la guàrdia civil de Madrid. Allí va estar durant cinc dies sotmesa a maltractes i tortures, tant físiques com psicològiques, que li van provocar greus ferides i seqüeles.

La Laura va ser detinguda per ordre de l’Audiència Nacional, institució hereva del “Tribunal de Orden Público” franquista que es dedicava a perseguir la dissidència política a la dictadura. Va ser detinguda en aplicació de la Legislació Antiterrorista, una llei que vulnera els drets més elementals de la persona, que permet de dos a cinc dies d’incomunicació, que empara les tortures,...Una llei que ha estat denunciada per organismes estatals i internacionals tant de juristes com de defensors dels drets humans.

Després de declarar davant del jutge i denunciar les tortures patides va ingressar a la presó de Soto del Real a Madrid. Va ingressar en règim de F.I.E.S., un règim excepcional d’estricte control. Amb les comunicacions intervingudes, separat de la resta de preses, les visites restringides,.. També se li va aplicar la mesura il·legal de la dispersió, consistent en mantenir la presa lluny del seu lloc d’origen i entorn social, i anar-la traslladant contínuament. En aquest periple la Laura ha passat per més d’una presó de Madrid, per Còrdova, per València, per Múrcia, amb tot el que comporta per amics i familiars, a part dels problemes que li comporta a ella adaptar-se a cada nova presó.

Tot i aquests anys de dur segrest la Laura s’ha mantingut ferma, ha mantingut el contacte amb la gent que lluitem des de fora, moviments socials, antirepressius, festes alternatives,... I també s’ha mantingut en lluita a dins de la presó, relacionant-se amb altres presos per motius polítics, i participant en campanyes de denúncia de la seva situació i de les condicions a les que els sotmeten dins la presó.

La seva vida a presó tampoc li va impedir que comencés una relació amb el pres polític Diego Sánchez, amb el qual es va casar al 2004. A finals del 2006 la Laura es va quedar embarassada. Aquest mes d’agost del 2007 la Laura va ser traslladada de la presó de Can Brians al mòdul penitenciari de l’Hospital de Terrassa degut a la proximitat del part. Finalment al vespre del dissabte 20 d’agost va néixer em Dídac, amb 3,6 quilos i sense cap complicació al part.

Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa volem felicitar a la Laura i al Diego pel naixement del seu fill, i seguim denunciant la seva situació de segrest per part de l’estat capitalista espanyol. Volem els i les preses al carrer i les volem ja!! Perquè la lluita és l’únic camí!!! No ens faran creure!!!

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa.

Agost 2007.