Serge Latouche, precursor de la teoria del decreixement: “Cal treballar menys hores per treballar tots”

"L'oligarquia financera té al seu servei a tot un seguit de funcionaris: els caps d'Estat"

"Cal una revolució. No cal penjar ningú, sinó que cal un canvi radical d'orientació "

Corria l'any 2001 quan l'economista Serge Latouche li va tocar moderar un debat organitzat per la Unesco. A la taula, a la seva esquerra, recorda, estava assegut l'activista antiglobalització José Bové, i més enllà, el pensador austríac Ivan Illich. Aleshores, Latouche ja havia pogut comprovar sobre el terreny, al continent africà, els efectes que la occidentalització produïa sobre l'anomenat Tercer Món.

El que estava de moda en aquells anys era parlar de desenvolupament sostenible. Però per als que dissentien d'aquest concepte, el que aconseguia el desenvolupament era de tot menys sostenibilitat.

Va ser en aquest col·loqui quan va començar a prendre vol la teoria del decreixement, concepte que un grup de ments amb inquietuds ecològiques van rescatar del títol d'una col·lecció d'assajos del matemàtic romanès Nicholas Georgescu-Roegen.

Es va escollir la paraula decreixement per provocar. Per despertar consciències. "Calia sortir de la religió del creixement", evoca el professor Latouche en el seu estudi parisenc, situat a prop del mític Boulevard Saint Germain. "En un món dominat pels mitjans", explica, "no es pot un limitar a construir una teoria sòlida, seriosa i racional; cal tenir un eslògan, cal llançar una teoria com es llança un nou rentavaixelles".

Així va néixer aquesta línia de pensament, de la qual aquest professor emèrit de la Universitat París-Sud és un dels més actius precursors. Un moviment que es podria enquadrar dins d'un cert tipus de ecosocialisme, i en el qual conflueixen la crítica ecològica i la crítica de la societat de consum per clamar contra la cultura d'usar i llençar, l'obsolescència programada, el crèdit sense solta ni volta i els atropellaments que amenacen el futur del planeta.

El vell professor Latouche, nascut el 1940 a la localitat bretona de Vannes, apareix per la cantonada del Boulevard Saint Germain amb la seva gorra negra i un bastó de fusta per ajudar-se a caminar.

- Pregunta. Estem immersos en plena crisi, cap a on creu vostè que es dirigeix ​​el món?

Resposta. La crisi que estem vivint actualment es suma a moltes altres, i totes es barregen. Ja no es tracta només d'una crisi econòmica i financera, sinó que és una crisi ecològica, social, cultural ... o sigui, una crisi de civilització. Alguns parlen de crisi antropològica ...

"L'oligarquia financera té al seu servei a tot un seguit de funcionaris: els caps d'Estat"

- P. És una crisi del capitalisme?

R. Sí, bé, el capitalisme sempre ha estat en crisi. És un sistema el equilibri és com el del ciclista, que mai pot deixar de lluitar perquè si no cau a terra. El capitalisme sempre ha d'estar en creixement, si no és la catàstrofe. Des de fa trenta anys no hi ha creixement, des de la primera crisi del petroli; des de llavors hem pedalat en el buit. No hi ha hagut un creixement real, sinó un creixement de l'especulació immobiliària, borsària. I ara aquest creixement també està en crisi.

Latouche advoca per una societat que produeixi menys i consumeixi menys . Sosté que és l'única manera de frenar el deteriorament del medi ambient, que amenaça seriosament el futur de la humanitat. "Cal una revolució. Però això no vol dir que calgui massacrar i penjar a gent. Cal un canvi radical d'orientació ". En el seu últim llibre, La societat de l'abundància frugal, editat per Icaria, explica que cal aspirar a una millor qualitat de vida i no a un creixement il · limitat del producte interior brut. No es tracta d'advocar pel creixement negatiu, sinó per un reordenament de prioritats. L'aposta pel decreixement és l'aposta per la sortida de la societat de consum.

- P. I com seria un Estat que apostés pel decreixement?

R. El decreixement no és una alternativa, sinó una matriu d'alternativa. No és un programa. I seria molt diferent com construir la societat a Texas oa Chiapas.

- P. Però vostè explica en el seu llibre algunes mesures concretes, com els impostos sobre els consums excessius o la limitació dels crèdits que es concedeixen. També diu que cal treballar menys, cal treballar menys?

"Cal una revolució. No cal penjar ningú, sinó que cal un canvi radical d'orientació "
R. Cal treballar menys per guanyar més, perquè com més es treballa, menys es guanya. És la llei del mercat. Si treballes més, s'augmenta l'oferta de treball, i com la demanda no augmenta, els salaris baixen. Com més es treballa més es fa descendir els salaris. Cal treballar menys hores perquè treballem tots, però, sobretot, treballar menys per viure millor. Això és més important i més subversiu. Ens hem convertit en malalts, toxicodependientes del treball. I què fa la gent quan li redueixen el temps de treball? Veure la tele. L' tele és el verí per excel · lència, el vehicle per a la colonització de l'imaginari.

- P. ¿Treballar menys ajudaria a reduir l'atur?

R. Per descomptat. Cal reduir els horaris de treball i cal relocalitzar. Cal fer una reconversió ecològica de l'agricultura, per exemple. Cal passar de l'agricultura productivista a l'agricultura ecològica camperola.

- P. Li diran que això significaria un retorn enrere en la Història ...

R. Per res. I en qualsevol cas, no hauria de ser obligatòriament dolent. No és una marxa enrere, ja hi ha gent que fa permacultura i això no té res a veure amb com era l'agricultura antany. Aquest tipus d'agricultura requereix de molta mà d'obra, i justament d'això es tracta, de trobar llocs de treball per a la gent. Cal menjar millor, consumir productes sans i respectar els cicles naturals. Per a tot això cal un canvi de mentalitat. Si s'aconsegueixen els suports suficients, es podran prendre mesures concretes per provocar un canvi.

- P. Diu vostè que la teoria del decreixement no és tecnòfoba, però alhora proposa una moratòria de les innovacions tecnològiques. Com casa això?

R. Això ha estat mal entès. Volem una moratòria, una revaluació per veure amb quines innovacions cal prosseguir i quines altres no tenen gran interès. Avui dia s'abandonen importantíssimes línies d'investigació, com les de la biologia del sòl, perquè no tenen una sortida econòmica. Cal triar. I qui tria?: Les empreses multinacionals.

Latouche considera que les democràcies, en l'actualitat, estan amenaçades pel poder dels mercats. "Ja no tenim democràcia", proclama. I evoca la teoria del politòleg britànic Colin Crouch, que sosté que ens trobem en una fase de postdemocràcia. Hi va haver una predemocràcia, en la lluita contra el feudalisme i l'absolutisme, una democràcia màxima, com la que hem conegut després de la Segona Guerra Mundial, amb l'apogeu de l'Estat social, i ara hem arribat a la postdemocràcia. "Estem dominats per una oligarquia econòmica i financera que té al seu servei a tot un seguit de funcionaris que són els caps d'Estat dels països". I sosté que la prova més òbvia està en el que Europa ha fet amb Grècia, sotmetent-la a estrictes programes d'austeritat.

"Jo sóc europeista convençut, calia construir una Europa, però no així. Hauríem d'haver construït una Europa cultural i política primer, i al final, potser, un parell de segles més tard, adoptar una moneda única ". Latouche sosté que Grècia hauria de declarar-se en suspensió de pagaments, com fan les empreses. "A Espanya, el seu rei Carles V la va trencar dues vegades i el país no va morir, al contrari. Argentina ho va fer després de l'enfonsament del pes. El president d'Islàndia, i això no s'ha comptat prou, va dir l'any passat a Davos que la solució a la crisi és fàcil: s'anul · la la deute i després la recuperació va molt ràpid ".

- P. ¿I aquesta seria també una solució per a altres països com Espanya?

R. És la solució per a tots, i s'acabarà fent, no hi ha altra. Es fa com que s'intenta pagar el deute, amb el que aixafa les poblacions, i es diu que d'aquesta manera s'alliberen excedents que permeten tornar el deute, però en realitat s'entra en un cercle infernal en què cada vegada hi ha que alliberar més excedents. L'oligarquia financera intenta prologar la seva vida el màxim temps possible, és fàcil de comprendre, però és en detriment del poble.

Una veu alternativa que hauria de ser escoltada?
Recomana la línia de pensament d'Ivan Illich, humanista i pensador austríac. "És un home que, en un nivell molt profund, posa de manifest les aberracions del sistema en què vivim.

Una cita?
Es remet a Keneth Boulding, un dels pocs economistes, diu, que van comprendre el problema ecològic, que va dir: "El que cregui que un creixement exponencial és compatible amb un planeta finit és un boig o un economista".

FONT: ELPAIS.COM