CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

S’ha mort el doctor Moisès Broggi, als 104 anys

Dilluns, 31 desembre, 2012

El doctor Moisès Broggi s'ha mort, als 104 anys d'edat. Fou un cirurgià de llarga trajectòria i un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. També va ser un defensor de la independència de Catalunya, i en aquests últims temps havia donat suport als moviments cívics independentistes del país. Cirurgià i president d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, en reconeixement a la 'seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social'.

Moisès Broggi va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1908, un any abans de la Setmana Tràgica. Es va fer cirurgià al costat dels germans Trias i Pujol i del doctor Josep Trueta, i va contribuir a la consolidació de la medicina moderna a Catalunya, des de la Universitat Autònoma de Barcelona, als anys trenta del segle XX.

Va jugar un paper important durant la guerra del 1936-39, com a cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Després de la guerra, la dictadura el va impossibilitar d'exercir cap càrrec. Tot i així, va continuar essent un referent de la cirurgia catalana, primer a l'hospital de Vallcarca i després a l'hospital Clínic de Barcelona.

Fou un dels cirurgians més prestigiosos del país, professió que va exercir fins els vuitanta anys. Broggi va ser reconegut pels seus estudis en anatomia quirúrgica i per ser un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. Va innovar en el camp de la medicina i la cirurgia amb l'estudi del tractament de ferides i fractures i amb l'anestèsia amb respiració controlada, que permet fer llargues operacions.

La seva vàlua professional i la seva actitud humanista també van tenir una presència internacionalment: fou fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear (IPPNW). Broggi i metges d'arreu del món van signar un manifest on afirmaven que la carrera armamentística era una bogeria. Per aquest manifest del 1982, l'entitat va rebre el Premi Nobel de la Pau, l'any 1985.

La seva categoria personal i professional no va tenir la repercussió pública que es mereixia a Catalunya, a causa de la dictadura franquista. Amb la represa democràtica i sobretot en aquests últims anys, la figura del doctor Broggi s'ha donat a conèixer i popularitzat a través del seu compromís polític actiu i d'una sèrie de llibres de memòries i de reflexions: 'Memòries d'un cirurgià', 'Anys de plenitud: memòries d'un cirurgià (segona part)', 'Reflexions d'un vell centenari', i enguany ha aparegut 'La necessitat de ser útil. Converses sobre el sentit de la vida', amb Maria Teresa Pous. tots els volums els ha publicat Edicions 62. També ha publicat 'Sobre el camí de la vida: converses amb el meu nét Carles Brasó' (Edicions B).

Broggi es va significar pel seu compromís amb Catalunya i per la defensa de la independència del país. El 2009 es va adherir a Reagrupament, i el 2011 va tancar la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona. En les eleccions espanyoles del 2011 va encapçalar la llista de la coalició d'ERC amb Reagrupament i la plataforma d'independents Catalunya Sí per al Senat a Barcelona.

El funeral del doctor Broggi serà dimecres a les 10.30 al tanatori de les Corts.

FONT: VILAWEB.CAT

Vídeo Dr. Moisès Broggi: "Ciència ètica":

Mesquinesa al Círculo Eqüestre vers Moises Broggi -editat el 18 de juny del 2012-.

Ara fa més d’un any, al Círculo Ecuestre de Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre La otra memoria histórica, de Miquel Mir y Mariano Santamaría, arxiver el primer i marista el segon. El dia abans de la presentació, el diari la Razón es va fer ressò del llibre publicant un article a la secció del llibre de la setmana, titulat Los muertos olvidados, que signava César Vidal -conegut pels seus abrandaments a la Cope i per les seves diatribes d’odi contra les llibertats de Catalunya-, que lloà l’obra. El llibre sembla que es va presentar al Cercle perquè, entre altres successos, relatava els “assassinats del Cercle Eqüestre de Barcelona” durant la guerra civil.

Gràcies a una excel·lent crònica feta pel periodista Marc Andreu, a la revista Carrer, editada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, el maig del 2011, titulada “El franquisme torna per la Diagonal”, hem sabut que a la presentació del Cercle, hi va assistir el doctor Moisès Broggi, convidat, o més ben dit enredat, per un dels autors i pacient del doctor, en concret el marista Mariano Santamaria.

Diu Marc Andreu a la seva crònica que a la presentació del llibre hi van acudir més de 200 persones de l’alta societat barcelonina, entre elles, il·lustres senyores de cognom Godó, el president del Cercle, Borja García-Nieto Portabella, l’expresident de la Caixa i Creu de Sant Jordi José Juan Pintó, i l’enginyer i empresari José María Bosch Aymerich. En aquest escenari, el doctor Broggi va ser rebut amb comentaris com: “¿Qué hace este tío aquí? ¡Se ha equivocado de acto! Que vigile, que le haremos a él la cirugía…”, i que “Encongit en una butaca de la segona fila, el metge que va treballar amb les Brigades Internacionals” va haver d’escoltar un munt de barbaritats durant més de dues hores d’onanisme franquista col·lectiu. El punt i final de la trobada el va posar Luis Montesino, marquès de Morella, coronel de Cavalleria i ex director del Museu Militar de Montjuïc en la Barcelona postolímpica, que amb un desacomplexat discurs franquista, va fer arribar a l’èxtasi a la Sra. Godó que va aplaudir a gust, juntament amb molts exponents de l’alta societat barcelonina.

Assenyala Andreu que “ Moisès Broggi es volia fondre a la seva butaca. I el president del Cercle, va cloure l’acte amb un agraïment genèric i sense cap altre matís que aquest: “Quiero recordar que la palabra más citada hoy ha sido perdón”. A la sortida, dos empresaris més amants del hardcore que del coitus interruptus es lamentaven: “Borja siempre hace igual; ha cerrado el acto a lo Juan Pablo II”. Del comentari es desprèn que aquelarres ultres com el del 31 de març n’hi sol haver més a Barcelona. A la part alta de la Diagonal”.

FONT: DIRECTE.CAT