CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

S’han enriquit com mai i volen que seguim pagant els i les de sempre

Dimarts, 17 novembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Ens hem cansat d’aguantar

Lluny de ser una sorpresa, aquesta crisi la veiem venir. La classe política, els sectors financers i patronals i els mitjans de comunicació semblen escandalitzar-se davant l’actual crisi socioeconòmica. Malgrat això, els treballadors i ciutadans patim en la nostra carn aquesta crisi des de fa anys en forma de contractes escombraria, estancament i caiguda de salaris, augment del cost de la vida, impossibilitat d’accedir a una vivenda, atur, retallades de drets i un llarg etcétera. No és una crisi casual ni passatgera, és l’esgotament i el colapse del sistema capitalista.

Els responsables d’aquesta crisi no cal anar-los a buscar gaire lluny. Podem rastrejar els seus noms en els governs dels últims 25 anys, en els membres de la CEOE i dels grans bancs i empreses, i també en les direccions de CCOO i UGT que han estat copartíceps d’aquest retrocés de les condicions de vida i treball de la població. Tots ells són responsables d’un model econòmic que ha precaritzat l’ocupació, que ha promogut l’endeutament desorbitat, que ha retallat les despeses en política social, que destrueix el medi ambient, que privatitza els serveis públics i permet que els bancs i les grans empreses s’enriqueixin com mai.

No és un tema de races ni de nacionalitats, és una qüestió de classe. Lluny de la propaganda mediàtica i les declaracions irresponsables de la classe política, sabem que els treballadors immigrants són una de les principals víctimes d’aquesta crisi. La repressió policial, les lleis d’estrangeria, la Directiva de la Vergonya, els Centres d’Internament i la falta d’escrúpols dels empresaris els condemnen a la invisibilitat i la falta de drets. Hem de saber que els treballadors autòctons i els immigrants tenim una lluita conjunta contra els empresaris i per la defensa dels drets socials i laborals per a tothom.

La crisi obre pas a mesures d’emergència. Els treballadors hem après que quan la patronal i els membres del govern parlen de crisi ens hem de posar a tremolar: crisi és la paraula “màgica” que ells utilitzen per a justificar retallades de drets i salaris, acomiadaments i disminució de la despesa social. Ens parlen de que no hi ha diners per a l’ocupació i la vivenda i injecten milions d’euros en els comptes dels més rics. Ens parlen de cultura i innovació i ens criminalitzen per compartir arxius a través d’internet. Ens parlen d’educació i posen en marxa el Pla Bolonya que l’únic que fa és privatitzar i introduir la lògica empresarial a les universitats. Ens parlen de multiculturalitat i integració i ens volen portar a una guerra de pobres contra pobres.

És el moment de perdre la por i lluitar pels postres drets. Quan el govern només defensa l’interés de banquers i empresaris, quan els grans sindicats miren cap a un altre costat i segueixen pactant a les nostres esquenes, quan els polítics es mostren incapaços de defensar els nostres drets, hem de posar en marxa un procés de mobilització conjunta entre treballadors autòctons i immigrants, aturats, afectats pel problema de la vivenda, estudiants i totes aquelles persones que no estem disposades a acceptar aquesta situació insostenible. Aquesta crisi no l’hem de pagar nosaltres, l’han de pagar els que s’han enriquit a costa nostra.

"Catalunya" és la publicació mensual de la CGT de Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció