Sindicats “institucionals” i patronal pacten el major ajustament salarial des de la transició a la democràcia parlamentària
La duresa de la crisi ha obligat a Moncloa a canviar el discurs econòmic. També als anomenats "agents socials", aquells que el govern considera "representatius". Sindicats i patronal tornen a signar un pacte de rendes, el primer des que en 1984 sortís endavant l'Acord Econòmic i Social (AES). El pacte, en concret, preveu increments salarials d'entre el 1 i el 2,5% durant els tres anys de durada de l'acord, i de manera indirecta vol ser una autèntica taula de salvació per al Govern, que podrà acreditar davant els mercats internacionals un escenari de "pau social" amb moderació dels salaris.
L'acord ha estat ratificat pels òrgans de direcció d'UGT, CCOO, CEPYME i CEOE. Es tracta d'un acord que garanteix un escenari de moderació salarial durant els pròxims anys. Les alces acordades per a aquest 2010 son del 1%, mentre que per a 2011 se situaria entre el 1 i el 2% i per a 2012 estaria compresa entre el 1,5 i el 2,5%. El 2009, un any d'intensa recessió, els sous van pujar, com mitjana, un 2,6%. A les empreses, per la seva banda, se'ls reconeix explícitament el dret a incloure en la negociació col·lectiva una clàusula de "despenjament" de l'acord per raons econòmiques.
Les clàusules de despenjament han estat, precisament, el cavall de batalla de l'any 2009, en el qual moltes empreses es van negar a abonar els pactes en conveni. Aquests convenis eren de caràcter plurianual, i per aquest motiu no tenien en compte el canvi de cicle econòmic. Això és el que explica que en el que va d'any 2010 els salaris pactats en conveni se situïn ja en el 1,6%, per sobre de la inflació prevista. Es preveu que l'IPC creixi aquest any de mitjana anual un 1,3%.
Des de la CGT ho tenim clar: contra aquesta nova reforma laboral, contra aquest nou acord contra els interessos dels treballadors, contra aquesta "pau social" que ens volen imposar, cal continuar amb la lluita i les mobilitzacions. Contra el capitalisme i les seves crisis, és necessària una vaga general contra les polítiques econòmiques del govern i la patronal, i contra el pactisme del sindicalisme verticalista i institucional.
>>> En document adjunt el text del "Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2010-2011-2012" i un gràfic per veure l'evolució dels augments salarials pactats des de 1981
Attached documents