Situació conflictiva als remolcadors del port de Barcelona. La resistència contínua.

El passat mes de novembre la part social va evitar, en els remolcadors de Barcelona, l'aplicació de les empreses de la UTE REBARSA-SAR d'una "Modificació Substancial de les Condicions de Treball" que va pretendre eliminar un terç dels llocs de treball i posar a la resta de treballadors, als que haguessin quedat, en condicions d'esclavitud. I això amb les empreses obtenint encara substanciosos beneficis. Però els números semblen ser el de menys; les empreses entenien que calia aprofitar l'ocasió, i per a ells el moment propici és l'actual, beneït i abonat per la seva última i infame "reforma laboral". La part social, després de desconvocar una vaga, va aconseguir que les negociacions es traslladessin a gener de 2014, en el que havia de ser el marc normal de discussió d'un nou conveni col · lectiu. Es va pactar entre les parts, negociar les condicions dels treballadors de flota abans del 7 abril 2014, i aquí estem, més aviat encallats:

La proposta empresarial d'inici d'aquesta negociació ha consistit simplement en la pretensió que amb males arts van intentar el passat Octubre: que els treballadors que quedin després de l'eliminació d'un terç dels llocs de treball, ho facin en règim d'esclavitud: 14 dies consecutius de guàrdia i 14 dies de descans, quedant eliminades les seves vacances. D'aquesta postura de principi, pràcticament no s'han mogut; durant els últims tres mesos únicament han arribat a variar el nombre consecutiu de dies en què es realitzarien les guàrdies i poc més. L'última proposta de les empreses consisteix així, en un règim de treball que suposaria una cadència de treball de 6 dies consecutius de guàrdia alternats amb 6 dies de descans seguits de 6 dies de treball més i 12 dies de descans.

Seguint aquesta seqüència de forma indefinida, 6-6-6-12 ... arribarien a totalitzar, segons les empreses, d'entre 144 i 132 guàrdies a l'any (sobre les 109 actuals), sent el nombre exacte de guàrdies en funció que es prescindeixi o no del remolcador que es tripula eventualment per treballar a 12 hores en els mesos de vacances, i de si s'eliminen 12 o 15 llocs de treball. En el cas que es prescindís de contractar personal eventual per al remolcador de 12 hores, i a més s'eliminaran 15 llocs de treball en lloc de 12, les empreses consideren que llavors hi hauria la possibilitat de gaudir de trenta dies consecutius de vacances a l'any, encara que no saben precisar en quins mesos i no acaben de garantir de forma segura aquesta possibilitat. No cal, per descomptat, el "caramel" per als bons nois; ofereixen uns 4 euros per l'hora que féssim de més sobre les actuals, i només per als treballadors que ara estan, mai per als "nous" ... sempre és bo - per a ells - crear diferències que divideixin els treballadors per fer-nos així més vulnerables.

La proposta empresarial és inacceptable a totes vistes, però fonamentalment perquè, a més d'il·legal, implicaria, donada la forma en què es desenvolupa l'activitat del remolc a Barcelona, un règim extenuant de treball i jornada que posaria en risc injustificable la seguretat de les tripulacions i els vaixells, efecte que a més tindria la tendència a accentuar-se, ja que ja s'està constatant en l'últim trimestre un augment de la càrrega de treball durant tot el període de guàrdia. S'argumenta també, des de la majoria dels treballadors, la impossibilitat de la conciliació familiar que suposaria el canvi de règim de treball, conciliació que s'ha establert sobre la base del règim i cadència actual de guàrdies amb el qual els treballadors van ser contractats en el seu moment. A més, ens consta que tal tipus de jornada, no faria més que afavorir la introducció de competidors estrangers que intenten aplicar-la, amb dues tripulacions per vaixell, mantenint durant molts dies consecutius fent vida a bord, de forma alterna.

En definitiva; la introducció en els nostres ports d'una precarietat laboral i d'un dèficit de seguretat a nivell tercermundista, tan sols en benefici de la cobdícia més abjecta dels grups inversors que, al seu dia, van absorbir les nostres companyies. Però ja és sabut: "la cobdícia produeix el que l'aigua de mar ... quanta més es beu d'ella més és la set que dóna".

Tanmateix, encara en contra de tanta pertinàcia i obstinació, la part social, de bona fe i en mira d'arribar a un acord que procuri certa estabilitat laboral a la plantilla, ha mostrat una flexibilitat més que raonable, presentant en el transcurs de la negociació diverses alternatives: congelació salarial i fins i tot fórmules per a la reducció salarial de fins a un -4% anual en el cas que la facturació continués baixant respecte de l'any 2013, parada eventual d'un remolcador (de set que operen actualment) fins que la facturació es recuperi a valors anteriors sempre que això no impliqués acomiadaments forçosos, sinó baixes incentivades i voluntàries. Així mateix, s'acceptaria realitzar un nombre aproximat de tres guàrdies de 24 hores més a l'any per cada tripulant.

La resposta de les empreses, a dia d'ahir, és que no acceptaran cap altra alternativa de la nostra part que no passi per realitzar un mínim de 132 guàrdies anuals. A més han deixat clar que qualsevol canvi i reestructuració del sistema de treball ha de ser permanent i irreversible de cara al futur i tot en el cas que els marges de benefici es recuperin a valors superiors als d'abans de la crisi. Tot això deixa entreveure un rerefons ideològic en el fet de pretendre rebaixar fins al vergonyós, les condicions laborals dels treballadors, simplement reflecteix mala fe, no hi ha una justificació econòmica real. A tot això cal afegir que ja s'està constatant en la facturació de l'últim trimestre un increment constant respecte del mateix trimestre de l'any anterior. Els mateixos treballadors són testimonis dia a dia, que la càrrega de treball no para d'augmentar, mentre el port de Barcelona no deixa d'engrandir les seves instal·lacions en previsió d'una major activitat.

D'entrada , per als seus plantejaments de cadència i nombre de guàrdies , les empreses es basen en la comparació a règims de jornada en altres ports espanyols de molt inferior activitat al de Barcelona ( Tarragona , Santander , Màlaga , etc . ) i on ja incompleixen la llei de jornades especials “Real Decreto 1561/95, de 21 de Septiembre, sobre JORNADAS ESPECIALES DE TRABAJO, en sus Normas Aplicables al Trabajo en la Mar” d'una forma escandalosa . Nosaltres, davant les previsions de precarietat laboral, pèrdua de qualitat del servei i falta de seguretat en la tripulació i al port de Barcelona i la pròpia ciutat, que suposaria el arribar a aquesta extenuant jornada de treball, i per sentit de la responsabilitat davant tot, ens veiem obligats a promoure per dur a terme com més aviat millor, la iniciativa que es va prendre des de la "Plataforma de Treballadors de Remolcadors Portuaris i d'Embarcacions de Tràfic Interior de l'Estat Espanyol": la denúncia a l'autoritat laboral corresponent de tots aquells règims de jornada que en les flotes de remolcadors que operen en qualsevol port espanyol, de forma explícita i flagrant , vagin en contra de llei.

Així doncs, la situació a la qual ens està conduint la pertinàcia de les empreses , és la de la conflictivitat, tant en el pla legal com el sindical , atès que aquesta part social no està disposada a acceptar règims de treball que incorrin de manera extrema en il·legalitat. Si es permet la precarietat a Barcelona, els altres ports importants cauran també. Des de l'assemblea de treballadors se'ns manifesta una creixent impaciència i se'ns reclama, cada vegada més, l'inici d'accions sindicals més dures, d'acord amb la tossuderia i obstinació de l'altra part. Sense descartar qualsevol mesura legal que de forma paral·lela pogués acabar per adoptar, d'antuvi des del comitè, acabat pràcticament el termini de negociació, i donada la distància entre posicions, ens preparem per defensar la nostra postura en un procés arbitral (o judicial si fos necessari) que esperem dictamini una solució raonable i, en major part favorable per als treballadors, i alhora, serveixi de model i referència .

Confederació General del Treball de Barcelona (CGT)
Relació amb els Mitjans de Comunicació de CGT- Barcelona
Vía Laietana 18,9ª planta – 08003 Barcelona – Tel. 93.310.33.62- Fax 93.310.70.80