Sobre el Priorat anarquista segons Pere Audí
Tothom s'ho pensava però ningú no en tenia ni punyetera idea. I va ser Pere Audí Ferrer, mestre de Marçà i historiador exemplar, qui va resseguir tota la informació necessària, la va ordenar i en va treure un relat extens, coherent i convincent capaç de fer-nos entendre una part important de la vida social i política de la comarca del Priorat a principis del segle XX. Les seves investigacions, en forma de llibre de prop de sis-centes pàgines, van ser premiades als Jocs Florals de Torroja del Priorat amb el Premi Jaume Ardèvol i publicades amb la col·laboració de l'Arxiu del Priorat l'any següent en un volum titulat “Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923)”.
“Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat” és un llibre d'història comarcal fet amb un gran rigor, amb comprovació constant i reiterada de les fonts i amb un relat treballat que fa que la seva lectura no grinyoli gens ni mica. Es així com el relat de la història dels moviments socials prioratins que va des de la creació de la CNT fins al cop d'Estat de Primo de Rivera deixa de ser espai per a la rumorologia i esdevé espai per a l'explicació històrica, les dades ens expliquen què hi va passar i a alguns com jo mateix ens tornen a despertar, per una banda l'admiració de la feina ben feta i per altra la constatació que aquest país ha estat més anarquista que la mare que el va parir, ras i clar.
La part més extensa del llibre, però, està dedicada al moviment obrer de la comarca, de base eminentment anarquista. Se n'expliquen les organitzacions, els líders (com Llorens, Banqué o Blanch), la premsa i els actes culturals com teatre o vetllades culturals, les dates assenyalades com l'1 de Maig, les vinculacions amb partits com el Radical i altres organitzacions i, evidentment, les formes de lluita que desenvolupava, des de les vagues fins a l'acció directa violenta, en alguns casos molt violenta. Les dades que utilitza l'autor sorprenen en alguns moment i ell mateix en dubta, tot i que les dóna perquè fins ara, sense arribar a aquest nivell d'anàlisi, havien estat acceptades com a bones. Tot i així, sobta que al Congrés de la CNT de 1920 al Teatre de la Comèdia de Madrid, s'hi presentessin afiliacions de 500 persones de Marçà, en una població que tenia aleshores 1.249 habitants. Tot i el dubte, el que és evident és que el pes de l'anarquisme i d'altres corrents dissidents i d'esquerres va ser enorme i va contribuir a crear tota una societat diferent i nova, amb premsa pròpia i idees descolonitzades de les dels amos, a qui va dedicat el darrer capítol del llibre i que ara no comentaré perquè és tard i vol ploure. Els conflictes socials, un cop construïda una societat que aspirava a superar les classes socials i pensava que tots els homes i les dones eren iguals, es lluitaren amb l'acció directa que incloïa des de vagues com la que comença a Falset al 1919 en què les dones jornaleres van demanar cobrar quatre pessetes de jornal fins ala dinamita. La violència de la Guardia Civil per intentar trencar les vagues existents, la contractació d'esquirols i la fermesa de les societats obreres sorprèn quan ho llegim noranta anys després.
Tant com sorprèn la història de Joan Vidiella Piqué de Marçà, tresorer de la cooperativa de consum La Lealtad, detingut per posseir un artefacte d'uns cinc quilos de pes que va fer explotar la policia al Camp de la Bóta de Barcelona i que, segons informacions de “La Cruz”, s'havia col·locat a la via del tren entre Capçanes i Marçà per atemptar contra el ministre de la Guerra Vizconde de Eza i com que no va explotar es reutilitzà després contra el ministre de Foment La Cierva que finalment no agafà el tren camí de Barcelona i per tant no patí l'atemptat. Una prova fefaent que el reciclatge i el reaprofitament energètic són també invents prioratins.
Audí, autor també d'una monografia sobre la Cooperativa Obrera El Provenir de Falset, parla en general de totes les cooperatives que ha estudiat a la comarca i remarca el calc que es produïa entre els estatuts d'unes i altres, en la manera de comportar-se, en els serveis que oferien..., el que denota un contacte directe entre els creadors de totes aquestes cooperatives. Al llibre, per exemple, hi explica el viatge que Joan Jacques Vallès i Manel Pascual feren el 1904 en tren fins a Tarragona a presentar els Estatuts de l'entitat de la Cooperativa Casa del Poble de la Serra d'Almos.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171534
