CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Sobre la mort d’un venedor del Top Manta a Castelldefels

Diumenge, 26 juliol, 2009

El dilluns 13 de juliol de 2009 va morir atropellat pel tren a Castelldefels el nostre company IBRAHIMA, després de ser perseguit per la policia local pel simple fet de buscar-se la vida amb la venda en el carrer de còpies no autoritzades de CDS i DVDS.


Des de l'Associació dels sense papers de Terrassa i l'Associació Nòmades del Segle XXI de Barcelona, conjuntament amb familiars i amics, volem denunciar aquesta mort i exigir a les autoritats el total esclariment de les circumstàncies en les quals es va produir i en cas de ser necessari exigir les oportunes responsabilitats als responsables de l'Ajuntament de Castelldefels.

Ibrahima podria haver estat qualsevol de nosaltres, i Ibrahima som tots, amb ell ha mort una part de nosaltres. Per que nosaltres també vivim diàriament les persecucions policials, tractant-nos com delinqüents pel simple fet d'intentar sobreviure amb l'única activitat que podem realitzar, la venda en el carrer. Per això diem ben alt que sobreviure no és un delicte.

Per que no solament existeixen persones de 1ª i 2ª categoria, i per tant amb diferents drets, sinó que també existeixen morts de 1ª i 2ª. Per això la mort del nostre company no ha sortit en cap mitjà de comunicació fins ara, i per això la policia no ha clarificat com va ocórrer aquest tràgic succés. Tampoc hem pogut tenir accés a l'expedient judicial, de moment. Alguns dels companys que anaven amb ell el dia de la seva mort no s'atreveixen a parlar, tenen por de les repercussions que això podria tenir per a ells per ser persones sense papers.

Des de fa un any les dues associacions convocants, juntament amb altres de la resta de l'estat, estan portant a terme una campanya per la despenalització del Top Manta, a la qual s'han sumat prestigiosos jutges, catedràtics i professors de dret penal prenent partit públicament i donant suport al manifest “Davant la criminalització dels venedors ambulants coneguts com manteros”. En aquest manifest reclamen al govern i al parlament una “modificació” del text sancionador, amb la finalitat de “no criminalitzar a la pobresa i als pobres” i buscar respostes proporcionades i adequades a la “situació personal dels venedors ambulants”. Fins i tot un gran nombre d'artistes, alguns d'ells reconeguts defensors dels drets d'autor i la SGAE, s'ha posicionat a favor de la despenalització. Diversos d'ells han fet públic un manifest, “Cap mantero a la presó”, a través del qual exigeixen l'indult de totes les persones amb causes penals obertes.

En aquesta línia, existeixen múltiples sentències que remarquen la desproporcionalitat de la pena, considerant que no és l'ordre penal el qual ha de recollir i jutjar aquest tipus d'actuacions i és per això que apliquen el criteri d'Intervenció Mínima. Així per exemple: el titular del Jutjat penal nº 4 d'Alacant ha fallat que els «manteros» no causen un perjudici econòmic a les indústries discogràfiques i cinematogràfiques i entén que no està demostrat que la venda de CD o DVD en el carrer impliqui un descens de vendes en els comerços. El jutge els ha eximit d'indemnitzar a l'Associació Videogràfica i Fonogràfica Espanyola.

Malgrat això, actualment hi ha a Espanya gairebé 70 persones empresonades per vendre material audiovisual protegit per copyright, en aplicació de l'article 270 que condemna aquesta pràctica fins a dos anys de presó i amb l'expulsió i posterior prohibició d'entrada a qualsevol país de la UE de fins a 10 anys.

Com venedors ambulants no enganyem als nostres compradors: ells saben perfectament que no compren originals sinó còpies no autoritzades. Amb aquesta activitat, no guanyem molts diners: el just per a sobreviure. El que puguem anar a la presó per vendre al carrer, ens condemna a que quan apareix la policia hàgim de fugir sense pensar en les conseqüències que pot tenir el creuar un carrer, una via de tren i que en el cas del company Ibrahima ha tingut les conseqüències tràgiques que estem avui denunciant.

Nosaltres no volem seguir venent en el carrer però no tenim moltes més opcions. Així les coses, la despenalització del top manta creiem que ajudaria a millorar les nostres condicions de vida. Quines alternatives se'ns proposen a més de les punitives? Algú pensa sincerament que la millor opció és la nostra persecució, detenció i deportació?

Si d'una cosa estem convençudes és que aquestes solucions han de passar pel reconeixement de nous drets i la garantia d'una vida digna sigui el que sigui la nostra situació administrativa. No podem acceptar la persecució i criminalització dels venedors del top manta. Per tot l'exposat exigim que s'aclareixin les circumstàncies en les quals va morir el nostre company Ibrahima, que cessin les persecucions policials als manteros perquè no es tornin a produir més morts de persones que simplement volen poder viure en plenitud de drets i la despenalització del Top Manta, perquè sobreviure no és delicte.

Associació dels sense papers de Terrassa

Associació Nòmades del S.XXI, Barcelona