CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Solidaritat real, coherència i ètica, en l’acció

Dilluns, 8 gener, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La CGT no és una organització de “professionals” del sindicalisme, ni ha de ser-ho, per això la seva capacitat per a dinamitzar i coordinar es veu limitada per la disponibilitat del treball militant dels companys/es. Els companys/es que tenen càrrecs de responsabilitat en l'organització es troben amb infinitat de problemes per a desenvolupar el seu treball, però també és cert que alguns no volen esprémer al màxim els recursos (en temps i mitjans) dels quals disposen, situació aquesta que hauríem de corregir, exigint més als que més recursos tinguin.

Quan en els congressos, assemblees, conferències, i inclús en les reunions de treball, es parla d'Acció Sindical, se solen utilitzar paraules ressonants, conceptes rotunds, frases tan utilitzades i tan ambigües que tots podem usar per a proposar coses diferents. Però l'Acció Sindical en CGT és molt més senzilla i molt menys “gloriosa” del que ens agradaria. L'Acció Sindical avui, és el que fan la majoria d'afiliats/des i delegats/des de la CGT en els seus centres de treball: un dia a dia a vegades tediós i gens gratificant, un treball frenètic i a contrarellotge per a intentar tallar l'última agressió del patró de torn.

Exposar les agressions i atacs que l'estat i els patrons estan realitzant contínuament, contra tots els treballadors/es en general i contra la CGT en particular, ocuparia munts de pàgines en una ponència, per això, anem al gra.

La relació amb les grans estructures sindicals majoritàries ha de ser en línies generals la que es manté en els últims anys, ja que després d'haver intentat en infinitat d'ocasions buscar la unitat dels sindicats, considerem que és una pèrdua de temps continuar fent-ho (només ens porta a la frustració). No hem d'assumir els seus compromisos amb la patronal i amb les direccions de les empreses, però a més no hem d'adoptar la còmoda postura de la simple critica als seus acords i avinences sense acompanyar-la amb una acció sindical contundent en sentit contrari.

I molt menys hem de donar el vistiplau a les seves actuacions amb l'excusa que aquestes són abonades per bona part de les plantilles, en la majoria dels casos enganyades i coaccionades. Les decisions alienes a la nostra organització no ens poden vincular de cap manera i en cap sentit. Si el nostre missatge és diferent, hem d'intentar unificar als treballadors/es en posicions de resistència, amb assemblees i mobilitzacions el més unitàries possibles, amb el nostre missatge clar i diferenciat dels altres sindicats.

Hem de continuar amb la nostra pràctica de fer transparents les negociacions i potenciar, per mitjà d'assemblees, la conscienciació, la participació i l'autogestió mental i decisòria dels treballadors. Avui en dia, molt pocs acords suposen un avanç en les condicions laborals dels treballadors, pel que ens veiem necessitats de cridar a la mobilització per a defendre els nostres interessos. Aquestes mobilitzacions, normalment no són secundades per CCOO i UGT, ja que el sindicalisme que practiquen és el del pacte per les altures a canvi de diners i/o alliberats, sense importar-los els interessos de què ells diuen representar.

Hem de continuar treballant així per a no perdre els nostres senyals d'identitat i més encara amb allò que ha ocorregut en els últims mesos en les empreses on treballem alguns (IAR Ibèrica, SAS, Gearbox, Seat, Esteban Ikeda...), on hem tingut com a enemics a les diferents direccions d'aquestes multinacionals sense pietat, que també aquesta vegada, han comptant amb la interessada col·laboració de les cúpules de CCOO i UGT, anteposant com ja és costum els seus interessos als dels treballadors.

Siguem realistes, els treballadors/es estem a la defensiva i la CGT, des de les seves postures ideològiques, ètiques i socials, ha de llançar el seu missatge de resistència que és el que els treballadors/es poden assumir i a vegades necessiten escoltar.

Per això no hem d'oblidar-nos del treball que si es realitza a nivell de seccions sindicals de la CGT amb seccions sindicals d'altres sindicats en alguna que una altra empresa. En molts casos si és possible realitzar un treball conjunt, amb alguna satisfacció i alegria de tant en tant, però amb molta frustració i desenganys, ja que (com també hem vist últimament) aquest pot no ser ben vist pels “dirigents sindicals majoritaris” perquè pot resultar perjudicial per als seus interessos. Només el convenciment d'estar fent el correcte i la sensació que hi ha més companys/es que pensen com el teu, permeten continuar en la bretxa.

Per tot això, entenem que hem de recuperar la CGT com a eina per als treballadors, a través de la solidaritat real, de l'acció sindical coherent amb el nostre pensament i dels comportaments ètics, tant individuals com col·lectius, sent conscients de les nostres limitacions i de les nostres pròpies contradiccions. A més, hem de trencar tota relació amb aquells ens pertanyents a organitzacions sindicals, socials i polítiques que amb les seves actuacions o les dels seus dirigents, facilitin, tolerin o permetin a governs i empresaris la possibilitat de coaccionar, agredir, i inclús fer minvar els interessos de qualsevol treballador. Són ells els responsables dels continus retrocessos dels drets dels treballadors.

SOLIDARITAT

En l'àmbit de l'acció sindical i més concretament el seu vessant de solidaritat activa i real, s'ha avançat de manera significativa, prenent un impuls que en cap concepte ha de frenar-se, sinó que ha de ser un referent per a millorar i augmentar la seva intensitat.

No és discutible l'efecte beneficiós que té sobre la moral dels companys/es amb conflictes greus, la presència, sobretot física, d'altres companys/es de l'organització disposats a recuperar el concepte solidaritat en els termes obrers de la paraula.

Els llaços fraternals i humans que es creen entre afiliats/des en aquestes situacions són, i han de continuar sent, objectiu fonamental de qualsevol ens que es denomini anarcosindicalista, sent la seva obligació posar al servei d'aquest objectiu tot l'esforç i els mitjans disponibles.

L'organització reconeix i agraïx tot l'esforç realitzat pels diferents SP´s i a tots els que col·laboren i participen en els actes de solidaritat que s'han realitzat i en especial els que han sobrepassat el nostre territori.

La CGT mantindrà els actes de solidaritat en les empreses i localitats on els components de la CGT estiguin en conflicte, l'obligació moral de tots de participar i l'obligació dels càrrecs de gestió de posar tots els mitjans possibles com a qüestió prioritària.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print