CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Som toxicodependents del consum de mòbils, de televisions, de cotxes…”

Dilluns, 1 juny, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Sergi Picazo. Setmanari Directa núm. 138.

Serge Laotuche (Vannes, França,1940) és un economista que lluita contra l’economia. Seguint la tradició del pensador austríac Ivan Illich i el Moviment Antiutilitarista de les Ciències Socials (MAUSS), Latouche s’ha convertit en un dels principals teòrics i difusors del concepte de ‘decreixement’. Durant la seva llarga trajectòria acadèmica a la Universitat de París Sud, ha criticat el model de desenvolupament
capitalista (i del socialisme real) a llibres com ‘Sobrevivir al desarrollo’ (Icària, 2007), ‘Petit tractat del decreixement serè’ (Tres i Quatre, 2009) i ‘Decrecimiento y postdesarrollo’ (El Viejo Topo, 2009). Va visitar Barcelona recentment per participar a les trobades del Now al CCCB.


- Com podria explicar que el decreixement no és una utopia sinó una ‘praxi’?

És molt difícil: el creixement ha esdevingut una forma de religió. Quan
es parla de qüestions religioses, els arguments, per més contundents i
convincents que siguin, sovint no serveixen. Illich va exposar l’argument
que el decreixement havia de ser posat en marxa perquè la societat podia viure millor amb menys, però, durant trenta anys, va estar predicant al mig del desert i no va convèncer pràcticament ningú. Ara
el nostre argument és que el decreixement ja s’ha de posar en marxa per necessitat perquè el creixement infinit comportarà la fi de la humanitat.

Fa trenta anys, l’informe del Club de Roma ja ho va dir, però la majoria de gent podia dir que no en sabia res. Actualment, l’informe Stern o el documental Una veritat incòmoda d’Al Gore són coneguts per pràcticament tot el món. Tanmateix, malgrat que tots sabem que el planeta corre el risc de patir un col·lapse, preferim mentir-nos a nosaltres mateixos i continuar vivint en creixement. Només un xoc traumàtic pot convèncer la gent. Per exemple, una crisi financera global...

- Així doncs, per vostè, la crisi donarà una oportunitat al decreixement?

Sí! El toxicodependent sap que no ha de prendre droga, però no ho pot deixar. Només un xoc pot fer-lo sortir de la seva dependència i afrontar una nova vida. A causa de la crisi, alguns no podran comprar la droga i, per tant, faran de la necessitat virtut. La crisi pot ser una ajuda per sortir de l’estat esquizofrènic en què vivim. La gent reduirà el seu consum, gastarà només en les coses necessàries, comprarà productes locals... Tornarem a una vida més simple i senzilla, d’acord amb la natura...

- El creixement econòmic sembla l’única sortida possible per mantenir el nostre nivell de vida. Com es pot parlar, precisament en època de crisi, de decreixement?

No és que es pugui, hauria de ser obligatori parlar-ne. S’ha de canviar
la lògica del sistema. El pastís de totes les coses que necessita la humanitat per sobreviure en un planeta finit no ha de continuar creixent i creixent infinitament, sinó que s’ha de canviar de recepta: cal repartir
millor entre tots i aprofitar el pastís al màxim. No tornem a les velles receptes del creixement. Hem de sortir del capitalisme.

- Però, dins la lògica del capitalisme, si tu deixes de créixer econòmicament el consum baixa, les empreses fan fallida, l’atur augmenta...

Naturalment, el fet de deixar de consumir la droga del creixement, en un
primer moment, ens farà patir. Quan un drogodependent deixa de prendre la droga, pateix. El tractament de desintoxicació és molt dur. Però, és millor patir que morir. En aquest sistema econòmic, qualsevol petita desacceleració del creixement ja produeix problemes socials, sanitaris o educatius importants. No hi ha res pitjor que una societat de creixement sense creixement. Però, si no canviem la trajectòria, ens espera la desaparició.

- En un primer moment, serem més pobres?

Això que ara anomenem pobresa i que Illich titllava de “pobresa modernitzada” no és la pobresa tradicional. El nostre imaginari mental està colonitzat per la publicitat i el consum. Consumir més, vol dir ser més ric? Per exemple, tots creiem que necessitem tenir un telèfon mòbil, però és una necessitat totalment artificial, sorgida fa uns pocs anys i que abans no trobàvem a faltar. Ara, en canvi, si em quedo sense mòbil, tindré un patiment insuportable. Hem perdut la nostra autonomia personal. Som toxicodependents del consum de mòbils, de televisions, de cotxes i de tot tipus d’objectes prescindibles. Des dels temps de Karl Marx, Occident ha multiplicat entre 30 i 50 vegades el seu PIB, però no som 30 i 50 vegades més feliços que abans. Potser en algun sentit som menys feliços. Jo no demano que tornem enrere ni a cap arcàdia feliç de l’edat mitjana. Cal progressar, però el progrés no és continuar creixent infinitament.

- Com entén, doncs, el decreixement?

El decreixement és un eslògan polític que busca trencar amb el llenguatge d’estereotips dels addictes al productivisme. Per nosaltres, però, el decreixement no és el creixement negatiu, sinó el camí de sortida de l’imaginari del creixement. Els objectius són, primer, acabar amb el dogma del creixement com a solució a tots els nostres mals i, després, construir una societat on es visqui millor treballant i consumint menys.

- El creixement sostenible mediambientalment no pot ser una alternativa?

El creixement sostenible és un oxímoron. És una figura retòrica, poètica,
i per això els tecnòcrates l’usen per enganyar la gent. El creixement no pot ser mai sostenible perquè no hi pot haver creixement infinit en un
planeta finit. No podem tenir-ho tot: creixement i sostenibilitat alhora
són impossibles. El problema és que la lògica del creixement és insostenible perquè acaba en la mort. Hem de sortir d’aquest model de societat.

- Quins primers passos pot fer la ciutadania en el camí progressiu cap al decreixement?

Cal vincular dues dimensions: la de la forma de viure i la de l’acció política. Un pot començar a baixar el seu consum d’energia o de benzina per posar en pràctica la seva actitud ètica respecte al món que l’envolta, però això pot possibilitar que un altre encara consumeixi més del que consumia perquè els preus han baixat. Per això jo crec que el canvi ha de ser global i del sistema i no només individual. Hem de treballar políticament per avançar a favor del decreixement. El decreixement aposta per fenòmens que ja existeixen com el comerç ecològic i solidari, l’agricultura ecològica, els sistemes cooperatius...

Entrevista realitzada per Sergi Picazo.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció