Submergides en campanyes de consum?

Constantment estem rebent senyals directes i indirectes de la necessitat, quan no l'obligació, de comprar. Si ens parem dos minuts i recorrem tots els mesos de l'any, podem observar que hi ha campanyes "especials" per a gairebé tots i cadascun d'ells. I en els dos restants, ens bombardegen amb la campanya "sense IVA" o la del "2x1". No ens deixen cap moment de pausa o reflexió per a analitzar la diferència entre el necessari i l'excessiu, prioritzant la individualitat enfront del col·lectiu.

Hem permès que la societat, la família i la felicitat tinguin un vincle directe amb la maquinària inesgotable del consumisme: ens hem convertit en consumidors recorrent al pitjor de la nostra condició humana. Tot allò relacionat amb la felicitat, l'alegria, l'amistat... (sentiments que poden arribar a crear endorfinas en el nostre cos) s'acompanya i associa amb el primer impuls del consum, empenyent-nos a continuar consumint, fent nos creerel fals miratge de sentir-nos bé. Com més, millor: som millors amics, més alegres, més feliços...

Observant el calendari de les campanyes de consum que el sistema ens marca, ens adonem que carreguem amb una rutina de consum massiva on la relació amb les persones que volem ens convida de manera reiterada a gastar diners. Des de les rebaixes d'hivern de gener, fins al nadal a final d'any, passant per les rebaixes de juliol, Sant Valentí, el dia del pare, de la mare... Contínuament estem submergides en campanyes de consum en les quals el sistema ens condueix a gastar, i on el necessari i el consumit caminen creant dues línies en paral·lel que rarament es toquen.

Si ens parem a veure les estadístiques, comprovem que l'any 2021 el risc de pobresa ha augmentat gairebé en un punt en comparació al 2020, fregant el 28%. És a dir, més de tretze milions de persones es trobaven en risc de pobresa i/o exclusió social en 2021, i 4,8 milions d'aquestes persones ja vivien en situació de pobresa severa.

El rerefons de tot això no és només la insatisfacció que es genera en les persones i en les famílies,
sinó, a més, la destrucció d'aquest petit comerç de barri al qual se solia acudir, la destrucció de la venda pròxima, molt més saludable, ecològica i responsable; generant amb això el creixement i l'enriquiment dels grans magnats del sector en el qual ni es cuida la qualitat del gènere que es consumeix ni es cuida al client i, el més preocupant des del punt de vista sindical, tampoc es cuida a les persones treballadores del sector, sobre les quals recau una precarietat imperant amb horaris llunyans a la conciliació, obertures de festius obligatòries, salaris ínfims i unes condicions laborals indignes.

Encara és a la nostra mà revertir aquesta situació, canviant la tendència que des de fa dècades ens empeny diàriament a caure en el consumisme indiscriminat i dir basta a un perill sistèmic en el qual, una vegada més, qui més perd és la classe treballadora.

Per tot això, abans de comprar, pensa!