Supressió de batxillerat diürns

Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb un del percentatges més baix d’alumnat que no té estudis postobligatoris, el que dificulta la seva incorporació al món laboral.

Aquesta situació no ha millorat en els últims cursos. La situació en què ens trobem és que mentre el nombre d’universitaris s’acosta a la mitjana europea, el d’estudiants que tenen una titulació de formació professional o de batxillerat és molt inferior a aquesta.

El discurs que el Departament d’Educació pretén trametre a l’opinió pública és la seva aposta per millorar la qualitat de l’educació quan el que fa és aplicar polítiques restrictives que tenen com a principi rector el de la màxima «rendibilitat», per a alguna cosa tenim un Conseller economista. «Rendibilitat» que es materialitza, entre altres mesures, en una retallada de l’oferta pública postobligatòria i de les escoles d’adults. Així en els últims cursos ha suprimit el batxillerat nocturn en un nombre important de centres el que suposa deixar sense oferta a una part important del territori i ha retallat l’oferta de cicles formatius, en ambdós casos ho justifica per la poca demanda d’aquests estudis.

En els últims dies, el Departament ha anunciat la supressió del batxillerat diürn en aquells centres que només tenen una sola línia de batxillerat amb menys de 20 alumnes. Les raons que addueixen són la crisi i la necessitat d’un major rigor pressupostari i la racionalització del mitjans. De nou és la rendibilitat quantitativa la que s’imposa a una «rendibilitat» qualitativa. En el moment de la implantació de la Secundària Obligatòria, el Departament d’Educació va apostar per la proximitat i l’homogeneïtat de l’oferta educativa a tots els barris i deferents zones de territori, per aconseguir-ho va obrir Instituts petits
de dos o tres línies de l’ESO i amb oferta de batxillerat i en alguns d’ells de formació professional. A Catalunya es va optar, per tant, per un únic tipus de centre de secundària, a diferència d’altres comunitats autònomes.

L’actual govern de la Generalitat, per la via dels fets, fomenta la creació de dos tipologies de centres de secundària, el centres 12-18 amb oferta de batxillerat i els centres 12-16 només amb estudis d’ESO. L’anunci de la supressió del batxillerat en centres que fins ara l’impartien consolida aquesta decisió.

En zones de fort creixement demogràfic com són diverses poblacions del Baix Llobregat, el Departament ha optat en els últims cursos per crear centres de secundària 12-16 i no instituts amb major oferta formativa.
La CGT ja va denunciar que la creació d’aquests centres no representa un increment de l’oferta formativa en condicions d’igualtat sinó la creació de dues categories de centres. Centres de primera, els que tenen una àmplia oferta, i centres de segona. Les famílies que volen que els seus fills segueixin estudiant opten per matricular-los on pugui cursar tots els seus estudis sense necessitat de canviar de centre, ja que així s’assegura una major integració amb els companys i conèixer millor al professorat.

Això comporta, en poc temps, que en els centres de 12-16 es concentrin els alumnes amb més dificultats, els que procedeixen de famílies en una situació socioeconòmica més desafavorida ja que són les que tenen menys perspectives de futur pels seus fills i la matrícula viva, el que porta a un increment de la conflictivitat i del fracàs escolar. Com a més, a la zona, hi ha adscripció del centres de primària als de secundària, aquesta diferenciació també es consolida entre els centres de primària tot afavorint la guetització de moltes escoles.

Els centres que el Departament d’Educació ha decidit tancar el batxillerat són centres petits, situats en zones socieconòmicament més desafavorides i amb un percentatge important d’alumnat immigrant i/o amb dificultats. Com declaraven al diari «el País» les directores dels instituts Pedraforca de l’Hospitalet i La Ribera de Montcada: «si ens tanquen el batxillerat, aquest institut serà un gueto».

Per contra, el Departament manté línies de batxillerat concertades en la mateixa àrea educativa d’alguns dels instituts que ara volen tancar: els concerts es van justificar com a pal·liatiu de les mancances de l’oferta pública: si ara n’hi ha d’aquesta, que es tanquin els concerts que «estan de més» i es mantingui la qualitat de l’oferta pública!

Només a Ciutat Vella, on està el Tarradell, el Departament manté concerts de les mateixes especialitats a l’Escola Pia de St. Antoni, la Salle Barceloneta i a l’Stucom; a 2 carrers del Sant Martí de Provençals, el Departament té concertades les mateixes especialitats amb la Mare de Déu dels Angels, i podem trobar molt més exemples...

El Departament no ha volgut fer pública la llista dels centres afectats, però segons diverses fonts, només a Barcelona ciutat hi ha, entre d’altres, els instituts: Roger de Flor, Flos i Calcat, Lluís Vives, Sant Martí de Provençals, Rambla Prim, Gala Placídia, Collserola i Miquel Tarradell.
Als quals hem de sumar La Pineda de Badalona, el Pedraforca de l’Hospitalet i la Ribera de Montcada.

Alguns d’aquests centres, com per exemple La Ribera de Montcada, han fet una tasca important en els últims anys per tal d’aconseguir la confiança d’aquells pares que volen que els seus fills segueixin estudis. Ara veuen com tota aquesta feina pot quedar en no res en molt poc temps.

Cal una resposta, com han fet algunes direccions, i s’han encetat col·lectivament en d’altres –com el Miquel Tarradell-, cridant a pares i mares, AAVV i altres entitats dels barris per tal de defensar la real igualtat d’oportunitats. La Ribera ja ha aconseguit una moció de l’Ajuntament defensant la el manteniment dels estudis de batxillerat.

La lluita contra la supressió dels batxillerats no és una altra lluita, sinó la mateixa de tots i totes contra la política educativa del Govern!

>>> Adjuntem butlletí L'Esquerda sobre el tema.

Attached documents