Surt la sentència per l’assassinat del Pep Isanta
Condemnats a penes d'entre 25 anys i 43 els nou acusats del crim Isanta
La sentència conclou que van actuar de forma conjunta i els condemna per assassinat amb traïdoria
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 43 anys de presó set dels nou acusats majors d'edat del crim de Josep Maria Isanta a les festes de la Patum de Berga, el juny del 2005. Els altres dos han estat condemnats a 25 anys i mig perquè el jutge ha tingut en compte l'atenuant d'alteració psíquica. La sentència conclou que tots van actuar de forma conjunta i coordinada, i ha considerat el crim com un assassinat amb traïdoria, tal com reclamava l'acusació, i no pas com un homicidi
VILAWEB - DIVENDRES, 23/11/2007 - 10:25h.- En concret, l'Audiència els considera coautors d'assassinat i de tres homicidis amb grau de temptativa, perquè quan una part del grup va rodejar i colpejar, 'sense cap motiu', la víctima, una altra part va formar un cercle per evitar que ningú pogués auxiliar-la. La sentència també els condemna per un delicte d'amenaces, de desordre públics i per faltes de lesions i maltractaments. Tots nou acusats hauran de complir 25 anys de presó, encara que les penes fixades siguin més altes, perquè és el límit màxim en aquest cas.
L'advocat de l'Ajuntament de Berga, que exercia l'acusació particular, ha mostrat satisfacció per la sentència.
Els sis menors d'edat involucrats en el crim ja van ser jutjats i l'Audiència els va condemnar a penes d'entre tres anys i set d'internament. Tots van ser considerats coautors del crim.
Condemnen per assassinat els nou acusats pel crim «emboscada» de Berga
L'Audiència de Barcelona supera les expectatives de la fiscalia i imposa penes de 25 a 43 anys de presó als implicats
El Punt - 24/11/2007
SÍLVIA BARROSO. Barcelona
Els jutges han estat més durs que la fiscalia a l'hora de qualificar el crim de Berga. Contradient l'acusació pública, la secció setena de l'Audiència de Barcelona ha establert en la sentència que la mort de Josep Maria Isanta no va ser un homicidi sinó un assassinat «emboscada», amb traïdoria, com sempre ha mantingut l'advocat de la família de la víctima, Jordi Busquets. Els magistrats tampoc han vist cap escletxa en la culpabilitat col·lectiva dels nou acusats: tot i que només n'assenyalen un com a autor material d'algunes de les ganivetades que es van produir el 27 de maig del 2005, consideren que tots els implicats són coautors o bé cooperadors necessaris de l'agressió múltiple en què va morir Isanta. Les penes imposades van dels 25 als 43 anys de presó.
 + Quatre dels acusats durant el judici, vigilats per un mosso d'esquadra. / Foto: EUDALD PICAS |
«Ningú creia en la qualificació d'assassinat.» Ho deia ahir l'advocat de la família Isanta, després de conèixer la sentència i quan encara s'estava recuperant de la sorpresa de veure que el tribunal li ha donat la raó. El lletrat, Jordi Busquets, partia de l'experiència del primer judici pel cas, el dels vuit menors implicats. La jutgessa de menors no va acceptar la tesi de l'assassinat i va condemnar sis dels nois per homicidi, amb agreujant d'abús de superioritat.
A l'hora de presentar les acusacions en el judici dels nou majors d'edat, la fiscalia, l'acusació de l'Ajuntament de Berga i dues de les acusacions particulars es van ajustar a la línia marcada pel precedent del jutjat de menors i van demanar condemnes per homicidi. Només Busquets, en nom de la família de la víctima mortal, va insistir en la tesi de l'assassinat. Ho va fer gairebé com a acte simbòlic, però els magistrats s'han agafat al seu escrit d'acusació per endurir la sentència: pel principi acusatori –un dels principis bàsics que regeix el dret penal–, cap jutge pot emetre una condemna que no hagi estat demanada per alguna de les parts.
La sentència gairebé retreu la timidesa dels acusadors quan exposa que les tres temptatives d'homicidis que es van produir la mateixa nit que va morir Isanta també podrien haver-se considerat assassinats en grau de temptativa, qualificació que hauria permès penes més dures. «La concurrència invocada hauria estat més adequadament d'una agreujant de traïdoria, el que hauria convertit els tres il·lícits d'homicidi [en grau de temptativa] en les seves equivalents més greus d'assassinat», es queixa el magistrat que ha redactat la sentència, Enrique Rovira del Canto. En el mateix paràgraf recorda que cap part va presentar els supervivents de les ganivetades com a víctimes de temptativa d'assassinat, de manera que els fets s'han hagut de castigar com a temptatives d'homicidi.
TRAÏDORIA
Per justificar la qualificació d'assassinat i no d'homicidi respecte de la mort d'Isanta, els magistrats defensen que l'actitud dels agressors no va ser de simple abús de superioritat sinó de clara traïdoria. La sentència apunta que cada atac va ser una petita «emboscada». En paraules del tribunal, els agressors van utilitzar un «mecanisme grupal» consistent a agredir la víctima per fer-la caure a terra i formar dos cercles: els del cercle intern agredien «simultàniament i indiscriminadament [la víctima] en una situació que li impedia no tan sols defensar-se sinó també (...) que algú altre l'auxiliés, permetent no tant la impunitat dels autors materials sinó l'assegurament de l'apunyalament».
El tribunal reconeix que «no hi ha prova directa suficient de quins van ser els que van escometre Josep Maria Isanta i li van clavar les ganivetades», però creu que hi ha indicis que «almenys una de les [tres] punyalades [no se sap si va ser la mortal]» va ser obra d'un dels acusats, Pablo Méndez, l'únic que també és assenyalat directament com a autor de les ganivetades contra un dels ferits supervivents.
COAUTORIA
A banda de Méndez, però, el tribunal entén que la resta dels acusats van participar en l'agressió i que han de ser considerats coautors o cooperadors necessaris, dos papers que els magistrats castiguen amb les mateixes penes.
Apliquen aquest criteri fins i tot en la temptativa d'homicidi d'un altre dels supervivents, un noi de Sabadell apunyalat per un dels menors d'edat condemnats en el primer judici. «Va ser un menor qui li va clavar una ganivetada (...), però [els acusats majors d'edat] no tan sols eren en el grup i van envoltar la víctima, sinó que a més la colpejaven (...) i sabien que hi havia navalles (...) i van saber que es va incitar el menor a clavar-la», s'argumenta en la sentència. Sense aquest suport, conclou el text, el menor no hauria actuat.
Amb aquests fonaments, l'Audiència condemna a penes d'entre 25 anys i nou mesos i 43 anys de presó per als nou acusats, tot i que recorda que en podran complir 25 com a màxim.
Atenuants per trastorn psíquic
Sis dels nou acusats han estat condemnats a 43 anys de presó, la pena més alta fixada pel tribunal, que no ha arribat en cap cas als 52 anys que demanava la fiscalia. Els magistrats han estat més severs que l'acusació pública a l'hora de qualificar els fets jurídicament, però, com és habitual, han filat més prim que la fiscalia i han ponderat amb detall la pena per a cada delicte de tots els imputat als acusats. Per exemple, no han castigat de la mateixa manera les tres temptatives d'homicidi: en dos casos han imposat penes de deu anys per cada intent, i en el tercer, en què la víctima no va arribar a rebre les ganivetades que volien clavar-li, la pena es redueix a cinc anys. I per la mort d'Isanta, tot i haver elevat la qualificació del fet, els jutges escullen la pena mínima per a l'assassinat: quinze anys de presó. Aquesta combinació de criteris dóna com a resultat sis condemnes de 43 anys, una de 38 (exculpen un dels acusats d'una de les temptatives d'homicidi) i dues de 25 anys i nou mesos. Paradoxalment, aquests dos casos, el de Pablo Méndez i Santiago Sánchez Pachón, són els dels dos imputats més assenyalats pels testimonis com a membres del grup agressor, però el trastorn de la personalitat de tipus antisocial que els van diagnosticar els forenses ha estat un atenuant per a ells.
Una duresa que «ha fet justícia»
Els advocats de l'acusació van admetre ahir la seva sorpresa en veure que la sentència no absol cap dels acusats –tot i les dificultats per individualitzar la participació de cada un en l'agressió– i que el crim de Josep Maria Isanta ha estat qualificat com a assassinat i no com a homicidi simple. Els acusadors van coincidir a considerar «dura» la resolució judicial, però van al·legar que «s'ha fet justícia» per uns fets molt greus. «És important que hagi quedat clar que aquells fets no van ser una baralla multitudinària sinó una agressió, que tots els implicats van ser-ne coautors i que no va ser un homicidi sinó un assassinat», va felicitar-se l'advocat de la família Isanta, Jordi Busquets. En el mateix sentit, el lletrat que exercia l'acusació popular per encàrrec de l'Ajuntament de Berga, Xavier Corominas, va admetre la severitat de la sentència però va defensar-la com a «justa», tot i que va alertar que cal estar a l'expectativa dels recursos de cassació que, amb tota seguretat, presentaran les defenses al Tribunal Suprem. El portaveu de la Plataforma per la Convivència del Berguedà, Josep Sensada, va anunciar que la família Isanta està «molt satisfeta» amb el resultat del procés judicial, ja que «des del primer dia defensaven que el seu fill va ser assassinat i finalment s'ha reconegut».
La mateixa notícia en :