Ja fa anys que als centres educatius públics se sent una remor que no és silenciada ni pel fetitxisme de l’enlluernadora tecnologia ni per la tornada de l’ús pervers de conceptes com qualitat, excel·lència, inclusió o innovació que ens canta el Departament d’Educació als mitjans o als textos normatius. Aquesta remor és la de la constatació del deteriorament de l’educació pública: disminució dels nivells reals d’assoliment dels alumnes, segregació i pèrdua d’igualtat d’oportunitats van de la mà de l’empitjorament de les condicions laborals de les treballadores. Ras i curt: se’ns pixen a sobre i ensdiuen que plou.