Constantment estem rebent senyals directes i indirectes de la necessitat, quan no l’obligació, de comprar. Si ens parem dos minuts i recorrem tots els mesos de l’any, podem observar que hi ha campanyes «especials» per a gairebé tots i cadascun d’ells. I en els dos restants, ens bombardegen amb la campanya «sense IVA» o la del «2×1». No ens deixen cap moment de pausa o reflexió per a analitzar la diferència entre el necessari i l’excessiu, prioritzant la individualitat enfront del col·lectiu.