Takis Fotopoulos i la Democràcia Inclusiva
L'oligarquia liberal, que regeix la societat actual, descansa sobre dues institucions: l'Economia de Mercat capitalista i l'Estat. La primera, en nom d'una suposada autoregulació mitjançant la competència i el mecanisme de preus, impedeix que les polítiques econòmiques fonamentals derivin de decisions col·lectives que obeeixin anàlisis rigoroses que cerquin el bé comú. El segon, administrat a través d'una democràcia suposadament representativa, impedeix que la ciutadania prengui decisions directes sobre els assumptes públics.
La concentració de poder en una minoria ens ha portat a l'estat de crisi multidimensional i generalitzada en què ens trobem i que es manifesta: en l'àmbit polític, en la desafecció generalitzada de la política; en l'àmbit econòmic i social, en la precarietat laboral, l'exclusió social creixent i l'augment de la criminalitat; i en l'àmbit ecològic, en la destrucció, degradació i espoliació creixent de la naturalesa.
Aquesta crisi posa en dubte la societat jeràrquica contemporània —amb totes les estructures i els valors sobre els quals es recolza—, que ens fa ser víctimes i botxins de les agressions contra la humanitat i la natura.
El projecte de la Democràcia Inclusiva
La Democràcia Inclusiva —derivada d'una síntesi dels conceptes de democràcia clàssica i socialisme, però que també engloba aportacions de l'ecologisme radical, el feminisme i els moviments d'alliberament del Sud— és un projecte nascut a partir de les propostes de Takis Fotopoulos, un economista i filòsof polític grec que proposa la integració de la societat amb l'economia, la política i la natura.
La democràcia política es basaria en l'Assemblea Popular com a òrgan sobirà de presa de decisions polítiques —tots els ciutadans de cada comunitat geogràfica podrien participar en igualtat de veu i vot, prèvia deliberació col·lectiva— que serien transmeses a àmbits comunitaris i confederats més amplis.
La democràcia econòmica s'assoliria a partir d'estructures i processos que implicarien la igualtat de poder entre tots els membres de la ciutadania, que permetrien satisfer les necessitats bàsiques de tota la població, alhora que garantirien la llibertat d’elecció individual pel que fa al treball i al consum, i que partirien del pressupòsit que els recursos productius han de ser gestionats pel conjunt de la ciutadania de cada àrea geogràfica.
A la democràcia social s'hi arribaria a través de la igualtat de poder en l'àmbit social, és a dir, en la llar, el treball, l'educació i la cultura; així com de l'autogestió en tots els centres de treball que, mitjançant la gestió de les seves assemblees, vetllarien per l'assoliment dels objectius d'interès general expressats per les Assemblees Populars.
I una vegada aconseguides les democràcies política, econòmica i social, es tindrien a l'abast les condicions d'equilibri que permetin aconseguir una democràcia ecològica.
Quin camí s'ha de seguir per arribar a una Democràcia Inclusiva?
L'oligarquia liberal pot ser desmantellada i substituïda per una altra construcció social que reparteixi de manera igualitària el poder, però per assolir-la cal una acció massiva i decidida per assolir certs objectius:
Impulsar les assembles de ciutadans i aconseguir que s'hi deliberen i decideixen qüestions importants sobre el barri, el poble o la ciutat. Amb una bona participació, es poden acabar convertint en un ens que faci activitats alternatives a les de l'ajuntament oficial –o que li presenti propostes alternatives— i que, quan sigui possible, faci entrar els seus delegats a l'ajuntament oficial per aconseguir que la presa de decisions es traspassi a unes noves institucions democràtiques locals, les Assemblees Populars.
Substituir l'economia de mercat de les empreses capitalistes per una economia basada en empreses populars i cooperatives que compti amb la complicitat d'una ciutadania dotada d’una consciència altersistèmica.
Afavorir que es puguin produir, vendre i comprar els béns de consum a l'àmbit local per trencar amb les cadenes dels grans fabricants i distribuïdors.
Impulsar una moneda paral·lela, controlada per les Assemblees Populars, per incrementar l'autodependència de la comunitat; crear cooperatives d'estalvis locals, gestionades democràticament i l'objectiu de les quals sigui finançar projectes del sector econòmic popular; i traspassar el poder de fixar impostos a les ciutats/pobles.
Crear d'espais de reflexió i formació amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de persones autònomes i afavorir el desenvolupament d'uns mitjans de comunicació altersistèmics amb vista a esdevenir portaveus de l'opinió popular.
* Article publicat al núm. 184 de la revista Catalunya