Telefònica: nou conveni, nova decepció
Es va signar el 2 de Juliol el nou conveni de Telefònica (SAU) pels sindicats CCOO i UGT i la coalició electoral STC (UTS-STC). La CGT ha lluitat durant els últims quatre mesos perquè les pretensions de l'empresa quedessin rebaixades, tant en la taula de negociació com en les mobilitzacions diverses, vagues incloses.
Telefònica pretenia substituir un model de classificació professional subjecte a una negociació permanent almenys des de 1.990 per un model neoliberal basat en el fals eslògan de "que ningú hi perdi" que l'única cosa que produiria és obrir encara més el ventall salarial i per tant una distribució de la massa salarial més dispersa i més injusta; a més es proposava la jornada partida com fórmula per a conciliar la vida laboral i personal.
Finalment, després de la pressió dels treballadors i els arguments de la nostra organització, la pretensió empresarial d'un nou model de Classificació Professional s'aparca, una vegada més, en una taula de conveni de la qual la CGT segueix exclosa, sota l'aparença que es limitarà a l'elaboració d'estudis i informes per al debat. Una forma poc subtil de “rentar” la il·legalitat d'una comissió com ja va declarar recentment el Tribunal Suprem.
Les mobilitzacions de la plantilla van ser exemplars però silenciades pels mitjans de comunicació, desoïdes per l'empresa i criminalitzades a última hora pels sindicats signants. De les reivindicacions principals dels treballadors, fins i tot les recollides en la Plataforma del Comitè Intercentres, tot just res. Ha estat una lluita desigual, com sempre, en la qual no obstant això hem aconseguit rebaixar unes pretensions de l'empresa que, de partida, eren desproporcionades.
Aprofitant la implantació d'un nou model de classificació basat en només 3 grups professionals (segons l'Art. 22 del ET els sistemes de CP poden ser-lo sobre la base de Categories o Grups i l'actual en Telefònica és de Grups, Subgrups i categories), volia trencar l'estructura del salari fraccionant-lo en sou base més complements; congelar-nos l'antiguitat (de mitjana suposa un increment d'un 1,8% anual entre biennis i passades de categoria) i introduir un model d'avaluació de l'acompliment i retribució variable. Com a remat, aplicar-nos la jornada partida forçosa com mesura de conciliació de la vida laboral i personal.
Al final gairebé tot queda diferit a set taules, obertes a una futura negociació però tancades a la participació exclusiva dels signants i en les quals fins al 2010, si no es prorroga fins al 2012, es negociaran totes les seves pretensions. Tot menys la doble escala salarial, inclosa ja en el conveni (sous bases rebaixats entre un 25% i un 40%), que s'aplicarà als nous contractats: Telefònica s'ha compromès durant la vigència del conveni a crear 500 ocupacions com a mínim, curiosament una xifra similar a les jubilacions forçoses d'aquí a 2012.
Les concentracions, manifestacions i aturades van tenir la participació de milers de treballadors: un de cada quatre van fer vaga en l'àmbit estatal, i en algunes províncies com Navarra es va arribar al 50% (destacar també Catalunya, Galícia, Euskadi, Almería, Granada, Tenerife o Madrid). Les manifestacions a Madrid van ser multitudinàries, alguna de les quals va arribar a concentrar prop de 3000 persones sense que cap mitjà de comunicació es fes eco d'elles, no en va Telefònica és el millor dels seus clients i deixa en les seves arques milions d'euros en publicitat. Silenciats, però també criminalitzats pels propis sindicats CCOO i UGT i la coalició electoral STC (UTS-STC) que segueixen ignorant que l'última concentració en el Districte C (la ciutat de la telecomunicacions de Telefònica en el nord de Madrid) va ser una ferma protesta per la imminent signatura del Conveni Col·lectiu.
Tot queda obert en aquest Conveni, precisament ara que ja comença a notar-se la greu crisi econòmica. Serà l'excusa perfecta per a flexibilitzar, àdhuc més si cap, els mercats laborals?. No trigaran molt a engegar la seva maquinària propagandística per a tractar de "convèncer-nos" que cobrir les seves necessitats mitjançant aquesta flexibilització (en el recent 37è Congrés del PSOE ho denominen Flexiguretat) serà la solució perfecta a aquesta crisi i als nostres propis problemes.
Durant un cicle de bonança econòmica no han compartit els seus insultants beneficis econòmics però, ara i molt al contrari, no trigaran molt en "compartir" la reducció d'aquests mateixos beneficis. El pitjor de tot és que convèncer als que duen la falsa etiqueta de "agents socials" és molt fàcil doncs les seves estructures s'assemblen més a les empresarials que a les dels treballadors els quals comencen a mostrar clarament el seu rebuig cursant la seva baixa com afiliats.
Que no us enganyin: Davant les agressions empresarials l'única resposta possible són les mobilitzacions i com hem posat de manifest en tota oportunitat, inclosa la passada Junta d'Accionistes, la CGT aposta per la mobilització de les idees com de les persones quantes vegades sigui necessari. Així seguirà sent. En tots els fòrums qualsevol que sigui la seva qualitat o naturalesa.
Salut
Secretariat Permanent Sindicat Federal CGT Telefónica España SAU
www.cgt.es/telecomunicaciones/