Teoría e historia de la revolución noviolenta, un llibre de Jesús Castañar Pérez sobre l’eficàcia de les estratègies noviolentes
Teoría e historia de la revolución noviolenta Jesús Castañar Pérez Virus editorial, 2014, 328 pàg. Les discussions entre l'esquerra revolucionària sobre la legitimitat de l'ús de la violència i sobre l'eficàcia de les estratègies noviolentes travessen tota la història del moviment obrer i dels moviments socials. A l'Estat espanyol aquesta discussió es va veure renovada i potenciada amb la irrupció d'un potent moviment antimilitarista i la campanya d'insubmissió, en els anys vuitanta i noranta. La capacitat de mobilització, així com la creativitat i originalitat de les seves accions van ajudar a renovar per complet les eines d'acció i agitació dels moviments socials, i el seu llegat segueix estant molt present en les mobilitzacions del 15M, les diferents campanyes per la sanitat i l'educació públiques, i, especialment, en les accions de la PAH. A pesar de les discussions que segueix provocant la noviolència entre els seus partidaris i detractors, pocs coneixen l'intricat camí que han seguit les idees de la noviolència, i els diferents corrents de les quals ha begut i que s'han anat fargant a partir de les experiències històriques i les discussions teòriques de múltiples protagonistes. Darrere del concepte de noviolència s'amaga una riquíssima tradició teòrica, que abasta des de corrents que l'entenen com un tot (corrent holista), sobre la base de concepcions filosòfiques i/o religioses, fins a corrents que l'entenen com una praxi integral político-social, de caràcter revolucionari, d'influència principalment anarquista, passant per aquelles que aposten per raons merament pragmàtiques per l'acció noviolenta per al canvi polític. El present llibre ens fa partícips de les discussions i discrepàncies existents entre els corrents defensors de la noviolencia, a l'hora de definir què s'entén per acció noviolenta i quins són els seus límits (el sabotatge o destrucció de béns, la pressió psicològica o la coacció, la violència a nivell simbòlic...), i ens presenta la noviolencia com una eina eficaç de la qual s'han apropiat nombrosos moviments polítics al llarg de la història, sense declarar-se noviolents i sense renunciar a altres formes de lluita.
Etiquetes
Dins la mateixa secció
- Manifest 25N 2020
- Nou Secretariat Permanent de la Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya
- Sentència pionera de fixesa per a una interina funcionària de llarga duració
- La CGT de Catalunya aquest 1 de maig serà a les xarxes i al carrer
- Comunicat CGT #1 del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya en relació al coronavirus
- Les benzineres de CEPSA de Catalunya, condemnades a abonar 5 milions d’euros per frau a la Seguretat Social