CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Teoría e historia de la revolución noviolenta, un llibre de Jesús Castañar Pérez sobre l’eficàcia de les estratègies noviolentes

Diumenge, 25 maig, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Teoría e historia de la revolución noviolenta

Jesús Castañar Pérez

Virus editorial, 2014, 328 pàg.

Les discussions entre l'esquerra revolucionària sobre la legitimitat de l'ús de la violència i sobre l'eficàcia de les estratègies noviolentes travessen tota la història del moviment obrer i dels moviments socials. A l'Estat espanyol aquesta discussió es va veure renovada i potenciada amb la irrupció d'un potent moviment antimilitarista i la campanya d'insubmissió, en els anys vuitanta i noranta. La capacitat de mobilització, així com la creativitat i originalitat de les seves accions van ajudar a renovar per complet les eines d'acció i agitació dels moviments socials, i el seu llegat segueix estant molt present en les mobilitzacions del 15M, les diferents campanyes per la sanitat i l'educació públiques, i, especialment, en les accions de la PAH.

A pesar de les discussions que segueix provocant la noviolència entre els seus partidaris i detractors, pocs coneixen l'intricat camí que han seguit les idees de la noviolència, i els diferents corrents de les quals ha begut i que s'han anat fargant a partir de les experiències històriques i les discussions teòriques de múltiples protagonistes. Darrere del concepte de noviolència s'amaga una riquíssima tradició teòrica, que abasta des de corrents que l'entenen com un tot (corrent holista), sobre la base de concepcions filosòfiques i/o religioses, fins a corrents que l'entenen com una praxi integral político-social, de caràcter revolucionari, d'influència principalment anarquista, passant per aquelles que aposten per raons merament pragmàtiques per l'acció noviolenta per al canvi polític.

El present llibre ens fa partícips de les discussions i discrepàncies existents entre els corrents defensors de la noviolencia, a l'hora de definir què s'entén per acció noviolenta i quins són els seus límits (el sabotatge o destrucció de béns, la pressió psicològica o la coacció, la violència a nivell simbòlic...), i ens presenta la noviolencia com una eina eficaç de la qual s'han apropiat nombrosos moviments polítics al llarg de la història, sense declarar-se noviolents i sense renunciar a altres formes de lluita.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print