CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Tercera tanda de retallades del govern de la Generalitat, la tisorada continua…

Diumenge, 20 maig, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El nou pla de xoc del govern d'Artur Mas aprofundeix en les retallades ja previstes

La tercera onada de retallades presentada el passat dimarts 15 de maig per Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, es basarà en la bateria de mesures en salut, ensenyament i universitats dictada des de Madrid. Sumaria, en total, 735 milions d'estalvi pel 2012 repartits entre la rebaixa sobre empreses públiques (300), subvencions (200), alentiment d'inversions en infraestructures (100) i aportacions als ajuntaments a través del fons de cooperació local (45). Aquí s'hi haurien d'afegir els 90 milions que representa la rebaixa salarial del 5% que també afectarà una part dels funcionaris de l'Estat a Catalunya. El total de la retallada és de 729 milions. Entre el paquet de mesures, a banda del 5% de tisorada en el sou, destaquen la modificació de la bonificació de reducció de la jornada per cura d'un fill o per incapacitat laboral transitòria. A més, el pla d'ajust consolidaria ara per ara la disminució salarial del 5% fins al 2014. Fins ara la Generalitat només havia parlat d'una rebaixa de sous aquest any com a mesura excepcional.

El president de la Generalitat obeirà les directrius del govern espanyol per intentar arribar a l'1,5% del dèficit a final d'any estalviant 1.500 milions i elaborant un pla econòmic i financer pensat per passar l'examen al Consell de Política Fiscal i Financera. El govern català preveu pel 2012 un ajustament de 4.300 milions d'euros: un 62% es rebaixa de la despesa i un 38% són nous tributs i venda d'immobles. El pressupost d'aquest any, que representa un estalvi global de 2.491 milions, és, segons el govern, “un important ajust”. La despesa corrent en els comptes caurà un 11% el 2012 respecte del ja retallat 2011 i un 3% més pel 2013. Pel contrari, es preveu un lleuger augment d'un 0,5% el 2014. El govern subratlla en l'informe que haurà de fer un gran esforç a causa de "l'augment de la pressió del context financer”. La Generalitat calcula que el 2014 haurà de pagar en interessos un 63% més del que estava previst pagar per l'any 2011.

Les tres retallades

La primera retallada del govern català va ser de 2.680 milions d'euros -pressupost 2011 respecte a pressupost 2010- comportant una retallada del 10% en la despesa no financera i no finalista.

La segona retallada fou anunciada el 22 de novembre 2011, dos dies després de les eleccions generals, i suposà una retallada de 1.000 milions d'euros.

La tercera retallada ha estat anunciada el passat 15 de maig: 1.500 milions d'euros ampliable a 219 milions d'euros més en cas d'impagament per part de l'Estat.

Sumant les tres retallades, el total és de 5.180 milions d'euros. El PIB de Catalunya al 2011, dades d'IDESCAT, va ser de 210.150 milions d'euros, s'ha retallat, per tant, l'equivalent a un 2,38% del PIB en any i mig.

El govern de Mas confiarà el gruix de la tercera onada de retallades a les mesures especials de Rajoy en Educació i Sanitat. El nou pla de xoc aprofundeix en retallades catalanes ja previstes –amb l'única excepció de l'augment del cost de l'FP–, però per arribar als 1.500 milions d'estalvi el govern confia en els decretazos del PP que va criticar fa quinze dies. Les retallades –sense xifres concretes– sobre funcionaris, empresa pública i subvencions ja eren conegudes; l'objectiu de privatitzar Aigües del Ter-Llobregat o les autopistes també s'havien insinuat.

Tanmateix, Mas ja sembla preveure que no li quadraran els números i, per això, va encarregar a la conselleria d'Economia un estudi sobre l'aplicació el 2013 de “noves taxes i tributs o l'augment dels preus públics” per fer créixer els ingressos de la Generalitat. L'impost de successions, per exemple, podria tornar l'any vinent, segons va admetre Mas.
De moment, però, bàsicament es toca l'apartat de despeses (i poc el d'ingressos).

Els apartats de la tercera retallada

- Funcionaris: reducció salarial del 5%

L'executiu consolida la retallada del 5% als funcionaris fins al 2014. El govern confirma la reducció del 5% del salari dels treballadors públics també pel 2012, ratificant una mesura ja anunciada fa temps per reduir els complements salarials –pagues extres– un 3% aquest juny i un 2% més al desembre. També afectarà alguns funcionaris estatals a Catalunya com ara uns 7.000 empleats de Justícia.

- Menys transferències per a l'empresa pública

Menor transferència de diners cap a les empreses públiques de la Generalitat. Es desconeix encara el percentatge de la retallada. Algunes empreses públiques, com ara GISA –construeix, conserva i explota obres públiques de tot tipus– o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, entre d'altres, ja han fet importants ajustos en els seus pressupostos els últims anys. I, de retruc, Mas advertia també de possibles acomiadaments.

- Retallada de subvencions

Tot i que en els últims dos anys les subvencions de tot tipus que dóna la Generalitat ja havien estat retallades –fins a un 55% en Cooperació, per exemple–, Mas va comunicar que reduiran encara més les subvencions que encara no estiguin convocades, en una quantia que fixarà cada departament.

- Aturada i alentiment d'infraestructures

S'aturaran les grans inversions i, a més, “s'alentiran i reprogramaran les grans inversions d'obres ja en marxa.

- Més privatitzacions i impostos i venda de patrimoni públic

La previssió per aconseguir nous ingressos passa per:
Impostos, l'euro per recepta i la venda de patrimoni públic, bàsicament immobles de la Generalitat. Els 1.600 milions previstos d'ingressos nous pel 2012 vénen de la venda d'immobles i empreses públiques, com ara Aigües Ter-Llobregat (888), l'impost de patrimoni (242), mantenir l'augment de l'IRPF (73), la taxa per la justícia (60), impost sobre venda d'hidrocarburs (66). De l'euro per recepta s'aconseguirien uns 50 milions. La venda de patrimoni públic no és una idea nova. El govern ja ha intentat vendre edificis durant un any sense fortuna però ara ho intentarà de nou. El govern intentarà privatitzar la concessió d'autopistes públiques (Tabasa) i vendre la companyia pública Aigües Ter-Llobregat, que abasteix d'aigua l'àrea de Barcelona, uns cinc milions de persones.

- Salut i Educació

El govern espanyol va anunciar, el 20 d'abril, una retallada de 10.000 milions d’euros en els pressupostos destinats a educació i sanitat. CiU no només no votarà en contra dels últims decrets del PP en Sanitat i Educació, sinó que hi confia per reduir el dèficit. Tot i que els volia enviar al Tribunal Constitucional, ara els aplicarà. El govern inclou en el seu pla els decrets del govern espanyol de retallades en sanitat i educació. La rebaixa a Catalunya està calculada en 1.069 milions, però el pes més important recau en sanitat (748 milions). Les mesures són augmentar la ràtio d'alumnes per aula; apujar el preu de les matrícules universitàries, i augmentar el percentatge de pagament dels medicaments o reduir el "turisme sanitari" de la UE i de la resta de territoris de l'Estat. L'única novetat en l'àmbit educatiu és la creació d'una matrícula, de cost “modest” segons Mas, per estudiar graus superior de FP.

Pressupostos, pla econòmic i altres històries sobre la situació financera

El pressupost consolidat de la Generalitat pel 2012 és de 33.530,5 milions d'euros per tant l'acumulat de les retallades en suposa un 15,45%. Després d'això cal recordar el dèficit fiscal anual reconegut per la mateixa Generalitat, equivalent al 8% del PIB català, 16.812 milions d'euros – anualment cada ciutadà de Catalunya aporta 2.251€ més del que rep, impostos/prestacions, serveis, infraestructures...-. I el deute de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia que puja a 759 milions d'euros el 2010 i 219 milions d'euros el 2011.

Les xifres del pla econòmic financer de la Generalitat 2012-2014 espanten. La magnitud de la tragèdia representa només aquest any 4.295 milions d'euros d'ajust: un 62%; és a dir, uns 2.680 milions de reducció de la despesa –bàsicament educació, sanitat i infraestructures– i un 38%, uns 1.615 milions, d'augment de taxes, impostos propis i venda d'immobles públics. L'objectiu del pla aprovat ahir és baixar, com sigui, del 3,72% de dèficit del PIB amb què va tancar el 2011 fins a l'1,5% del PIB marcat com a límit pel 2012.

El document de la Comissió Europea -European Economic Forecast, Spring 2012- en les seves conclusions/previsions respecte a l'estat Espanyol, diu que el segon semestre del 2012 entrarem en la fase aguda de la recessió amb una contracció del PIB d'un 1,1%, la previsió del primer trimestre és de -0,3% i la del segon 0,6% del PIB. També ens diu que la caiguda de demanda interna, privada i pública serà del -9,1% al 2012 i del -4,8% al 2013. L'exportació té un bon comportament, suma el 2012 i 2013 un increment del 7,9%, cal recordar però que durant el 2011 l'increment va ser del 9,0% anual. El comportament de l'atur és preocupant, previsió del 2012 del 24,4% de la població activa i del 25,1% el 2013. El dèficit públic pactat pel 2012, 5,3% del PIB, pot enfilar-se fins al -6,4%. I el del 2013, el 3% del PIB pot arribar fins al 6,3%.

I per acabar de reblar el clau ens diuen que calen entre 7.000 i 10.000 milions d'euros per sanejar Bankia, diners públics que segurament, malgrat el que se'ns pugui dir, seran a fons perdut, és a dir irrecuperables.

A més a més és urgent una reforma financera que pot costar al voltant de 30.000 milions d'euros. Es tractaria d'aprovisionar per preveure una caiguda dels actius un cop comptessin el valor del “totxo” a preu de mercat i no a preus d'abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. Els diners sortirien del FROB, 75% diner públic i 25% diner del fons de garantia de dipòsits, fons que ja està exhaurit i pèl qual caldria fer una derrama. Per tant hores d'ara ningú garanteix els dipòsits, és a dir els diners que tenim als bancs o caixes.

Caldria fer també una reflexió sobre el que està passant, de manera greu des de 2010, la sortida neta de capital estranger. Si el capital estranger literalment fuig com es finança el dèficit per compte corrent, el que gastem de més sobre el que ingressem? Doncs a través dels “comptes intra-eurosistema”. Aquest mecanisme, conegut com comptes Target2, funciona de la següent manera: Demano un crèdit al banc, amb garanties, una hipoteca es garanteix amb el mateix be, en aquest cas cal també garantir-lo. El banc amb aquest crèdit meu, conegut com crèdit col·lateral, demana finançament al Banc d'Espanya, el qual al seu torn el repeteix al Banc Central Europeu. I per aquest mètode s'ha convertit deute privat en deute públic. Segons dades del Banc d'Espanya a finals de 2011 el finançament a traves d'aquest sistema ascendia a 176.000 milions d'euros, a 30 d'abril d'enguany la quantitat haviaa pujat a 300.000 milions d'euros. És a dir per aquest mecanisme el deute privat l'hem convertit en deute públic ja que el Banc de Espanya n'és avalador, per tant la crisi del sistema financer passa a ser la crisi de tots i a velocitat de la llum.

Tot plegat fa pensar en la inviabilitat de la reforma financera sense la intervenció directa del fons europeu d'estabilitat. L'Estat espanyol difícilment pot assumir la magnitud de la tragèdia, i la probabilitat d'entrar en situació crítica creix.

* Font: Agències i mitjans informatius diversos

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció