Terrassa: La impunitat policial segueix sent el pa de cada dia
En Jonathan va sortir de casa al barri terrassenc de Can Tusell aquell 15 de setembre del 2009 per anar a veure un partit al bar amb els amics. Tenia 26 anys. Va ser la darrera vegada que els seus pares el van veure amb vida. Al cap d’unes hores van rebre una trucada de la Mútua de Terrassa: en Jonathan era mort.
En arribar a l’hospital els van explicar que la causa de la mort havia estat un coma etílic. I els van insistir que donessin els òrgans del fill. Però aleshores el jutge de guàrdia, conscient que, si es donaven els òrgans, l’autòpsia no tindria validesa, i que hi havia massa coses estranyes en l’atestat d’aquella mort, va ordenar que no es fes la donació. I l’autòpsia va revelar que Jonathan no va morir per un excés d’alcohol, sinó per hemorràgia interna, causada per un cop que tenia al cap.
A través de dues veïnes que ho van veure des dels balcons d’un edifici proper, els pares han sabut que qui va acabar amb la vida del seu fill va ser un grup d’agents de la policia local de Terrassa. El partit de futbol s’havia acabat; en Jonathan havia disfrutat veient com el Madrid perdia davant del Zurich en un partit de Champions i havia begut amb els amics. Estava eufòric, i diuen que anava cridant i cantant pel carrer tot sol. I aleshores es va topar amb el grup de policies que tenien aturats uns nois que anaven amb un ciclomotor. En Jonathan s’hi va apropar, estava esverat, i els policies el van empènyer, i un el va fer caure al terra. Amb la caiguda, es va donar un cop a la nuca amb un parterre, que el va deixar semiinconscient. Els policies van trucar una ambulància. Quan van arribar els sanitaris els van dir que el noi tenia una intoxicació etílica i s’havia desplomat tot sol al costat d’un arbre. No van dir res del cop. Ja al centre sanitari, un metge li va fer un examen superficial i, en no detectar res (les ferides eren internes), el van deixar durant hores a la sala d’urgències. Mentrestant es dessagnava per dins. Quan el van atendre ja no van ser a temps de salvar-li la vida.
Gràcies al testimoni de les dues veïnes hi ha quatre policies imputats. Un és el que li va donar el cop que el va fer caure. El fiscal li demana quatre anys de presó per un delicte de lesions i d’homicidi per imprudència. L’Ajuntament de Terrassa l’ha suspès temporalment de fenia i sou. Els altres tres són els que no van fer res per ajudar el Jonathan quan va caure a terra i que van encobrir davant dels metges el que havia passat. Tampoc ho van fer constar a l’atestat policial d’aquella nit; així que els demanen dos anys i mig de presó per cada un per un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes. Però malgrat la imputació, aquests tres agents continuen en servei, com si res hagués passat.
També hi ha imputats dos metges i un infermer per no fer seguiment adequat del Jonathan en arribar a l’hospital.
I mentrestant, la família es desespera en veure que no arriba el judici. I que l’Ajuntament governat per Pere Navarro els gira l’esquena i, enlloc de posar-se al costat d’uns pares que han perdut el seu fill, escull defensar els policies responsables de la seva mort i els deixa (excepte un) continuar patrullant la ciutat.
Que perquè la família i els amics diuen que l’Ajuntament els dóna l’esquena?
Doncs perquè, tot i reunir-se amb l’alcalde per demanar que retiressin de la feina tots els policies imputats, no els ha fet cas. I fins i tot algun dels agents patrulla pel seu barri, com si res. I la mare de Jonathan l’ha de veure quan porta el nét a l’escola, ja que és l’encarregat d’aturar els cotxes perquè els nens creuïn el pas zebra de davant del centre educatiu.
A més, l’Ajuntament de Terrassa va encarregar un informe a un pèrit per determinar que les veïnes que van presenciar com els policies empenyien en Jonathan no havien pogut sentir res. L’objectiu era intentar invalidar la versió d’aquests dones, però el pèrit no va poder demostrar el que deia la versió policial.
I per si no n’hi hagués prou, el passat 15 de setembre, familiars, amics i gent solidària de Terrassa van fer una concentració davant de l’Ajuntament de la ciutat. Volien recordar que havien passat dos anys d’ençà de l’homicidi, i que encara no hi ha hagut judici. En total devien ser mig centenar de persones darrere d’una pancarta. I la resposta de l’Ajuntament va ser, de nou, donar l’esquena: van col·locar una dotzena de policies locals custodiant el consistori amb actitud prepotent, criminalitzant una família que va perdre un fill per l’empenta d’un policia, els enganys que van dir als metges i la desatenció que van donar al noi a la Mútua.
Tot això ha passat a Terrassa; tot això ha passat a la ciutat on l’alcalde fa quasi un any va ser escollit com a nou líder del PSC per, deien, renovar el partit.
Més informació:
CGT Terrassa
E.MAIL: cgtterrassa@gmail.com
