“Territorios en resistencia”, un nou llibre de l’activista uruguaià Raul Zibechi

Territorios en resistencia

Baladre, Zambra, Ecologistas en Acción i CGT, 2011, 184 pàg.

La irrupció dels que estan en el subsòl, transitarà a través dels mateixos carrils pels quals van transcórrer les rebel·lions i les lluites obreres? Com podem deduir o desxifrar les formes de fer política dels exclosos? El moment privilegiat, el que il·lumina encara fugaçment les zones de penombra (o sigui, els marges mirats des de l'estat), és la insurrecció, el moment de ruptura en el qual els subjectes despleguen les seves estratègies.

Raúl Zibechi és periodista i escriptor uruguaià, dedicat al treball amb moviments socials a Amèrica Llatina. Cap a mitjans de la dècada de 1980 va començar a publicar articles en revistes i periòdics d'esquerra (Página Abierta, Egin, Liberación) i en mitjans llatinoamericans (Página/12 -Argentina-, Mate Amargo -Uruguai-). Al retornar a Uruguai, va publicar en el semanario Brecha, del com es va convertir en editor d'Internacionals i va guanyar el Premi José Martí de Periodisme per les seves anàlisis del moviment social argentí en l'entorn de la insurrecció del 19 i 20 de desembre de 2001. També va treballar en la revista ecologista Tierra Amiga entre 1994 i 1995.

Des de 1986, com periodista i investigador-militant ha recorregut gairebé tots els països d'Amèrica Llatina, amb especial èmfasi en la regió andina. Coneix bona part dels moviments de la regió, i col·labora en tasques de formació i difusió amb moviments urbans argentins, camperols paraguaians, comunitats indígenes bolivianes, peruanes, mapuche i colombianes. Tot el seu treball teòric està destinat a comprendre i defensar els processos organitzatius d'aquests moviments.