Theodoros Karyotis, portaveu de la Iniciativa de Solidaritat amb la fàbrica autogestionada grega Vio.Me.: “Per a recuperar la fàbrica ens guia l’exemple d’Argentina”

La plantilla de treballadors gestiona una fàbrica de materials de construcció després de l'abandó per part dels empresaris. La iniciativa deslliga una xarxa internacional de solidaritat.

C. Palma. Atenes (Grècia) / Diagonal

La primera fàbrica recuperada sota control obrer a Grècia va entrar en funcionament el passat 12 de febrer. Després de dos anys en lluita, els treballadors de l'empresa Viomijanikí Metaleftikí (Vio-Me.), a Tessalònica, que elabora materials de construcció, van donar un altre pas i van començar a produir prescindint dels empresaris i organitzant-se de manera horitzontal.

Parlem amb Theodoros Karyotis, de la Iniciativa de Solidaritat amb Vio.Me.

- Com era la situació anterior, abans que la plantilla es fes amb el control de la fàbrica?

Aquest conflicte ve des de fa dos anys. Els treballadors, com en qualsevol altra lluita obrera, de les tantes que hi ha a Grècia, van intentar primer aconseguir el pagament dels sous que se'ls devien. Però no vam tenir èxit, l'empresa estava en fallida. Llavors va sorgir entre els treballadors la idea de cobrar en accions, però es van adonar que heretarien amb elles totes els deutes de l'empresa. Per això van tractar d'arribar a un acord amb els propietaris. Però aquests no van voler donar-los informació ni facilitar-los res i finalment van abandonar la fàbrica. Però Vio.Me., en si, no havia fet fallida, perquè elaborava materials de construcció per a l'empresa matriu, Filkeram.

Quan aquesta va fer fallida, Vio.Me. va passar a ser un dels seus actius, sota el control d'un administrador, que va intentar liquidar la fàbrica per a pagar als creditors. Llavors els treballadors estaven en contacte amb aquest administrador i negociant tot per la via legal. Però es van adonar que passarien anys abans que se celebressin els judicis i, mentre, les seves famílies passarien fam. Per això van decidir assumir la producció, sense tenir l'aprovació dels propietaris.

- Va ser llavors quan es va generar la solidaritat amb els treballadors?

Quan van prendre aquesta decisió, a mitjan any passat, els treballadors van intentar buscar aliances. No tenien cap filiació política, només un projecte clar en el seu ­cap: assumir el control de l'empresa emprant la democràcia directa. Per això la majoria dels partits polítics no volien vincular-se, els semblava massa radical. L'esquerra institucional no es va pronunciar o més aviat ho va fer amb molts dubtes i fins i tot alguns ho van rebutjar. Sí van respondre els moviments socials, especialment els quals lluiten per l'autogestió.

- Quines experiències s'han pres com referència?

Per a recuperar la fàbrica ens guia l'exemple d'Argentina, és un referent d'autogestió. Per això vam portar a Lalo Pared, del Moviment d'Empreses Recuperades d'Argen­tina, que ens va aportar la seva experiència i calor humà. Ens va dir que no és fàcil recuperar una fàbrica, però que és una experiència transformadora, que et canvia com persona. I va ser llavors, al setembre passat, quan els últims treballadors que no estaven convençuts, finalment es van decidir a continuar amb la recuperació de la fàbrica.

- Quina forma legal han adoptat per a poder seguir amb la fàbrica?

Ara com ara operen la fàbrica com sindicat de treballadors. La batalla legal que com sindicat mantenen amb els propietaris els ha permès confiscar de manera legal tots els materials i els productes ja manufacturats que estaven dintre de la fàbrica. Els productes ja fabricats els van treure a subhasta per a pagar una part dels sous que se'ls devien i part dels deutes que l'empresa tenia amb altres creditors. Aquesta forma legal permet, de moment, poder vendre el producte. Però ara estan treballant amb un equip d'experts per a trobar la forma legal més apropiada, i aviat formaran una cooperativa.

- Com s'organitza el treball en la fàbrica recuperada?

El treball es reparteix a través del sindicat de base. Aquest, legal­ment ha de tenir una sèrie de càrrecs, com el president, el tresorer, etc. Però els propis treballadors van decidir no donar-lis validesa a aquestes figures. Treballen i prenen les decisions de manera assembleària; cada treballador té un vot. Makis Anagnostu, el president del sindicat, funciona a manera de portaveu, transmetent les decisions de l'assemblea als mitjans de comunicació i a altres organitzacions, però no té cap poder propi.

- Quina és la viabilitat econòmica del projecte?

Un equip procedent de la Iniciativa de Solidaritat està col·laborant amb els treballadors per a elaborar un pla de negoci i establir com es col·loca el producte en el mercat i el volum necessari per a garantir uns salaris dignes. La situació és difícil, no només per a Vio.Me., sinó per a l'economia grega. Amb les últimes mesures neoliberals que sofrim a Grècia els sous han baixat molt. La meta dels treballadors no és tornar a tenir els seus sous anteriors, sinó simplement poder sobreviure i treure endavant a les seves famílies. No estem segurs de si podrem recuperar als clients majoristes, s'intentarà vendre també a minoristes. Però hi ha alternatives que sorgeixen de la relació dels treballadors amb el moviment de solidaritat.

Una altra idea és modificar la producció per a treure nous productes, com per exemple detergents ecològics d'ús domèstic que es distribuirien a través de botigues i estructures de l'ampli moviment d'economia social i solidària que ara mateix està florint a Grècia. Ja hi ha al voltant de mil o 1.500 organitzacions d'economia social i solidària: cooperatives de consum, de producció, tot tipus de centres socials, etc. A més, el producte és bastant més barat que abans perquè no existeix el cost de l'empresari. Al desaparèixer aquest benefici, el producte s'abarateix dos terços.

- Aquestes iniciatives són una alternativa per a combatre la crisi?

Sí, a més són una alternativa a l'organització social. Estem construint un nou món. El passat 11 de febrer vam tenir un concert per a recaptar fons per a començar amb la producció. Va ser un èxit. Un dels treballadors va explicar que el que estan fent no és només per a treure endavant a les seves famílies, és una visió del que hauria de ser la societat, una societat basada en valors com la solidaritat, la proximitat, la justícia social. És altra manera de fer política, des de baix.

* Article publicat a la revista Diagonal