Tinc uns alumnes que lluiten. M’hi afegeixo

Soc professor. Avui he anat a treballar, a fer classe d’arqueologia. En arribar a la facultat m’he trobat una barricada. L’han aixecat els i les estudiants i, entre elles, m’imagino que també hi havia una part dels meus alumnes. Així, que avui m’he quedat de nou sense poder explicar continguts que crec que són interessants i rellevants per a la formació d’un arqueòleg/a.

Haig de dir, no obstant, que trobo lògica la reacció de gran part dels estudiants de la facultat. Formen part d’aquesta generació que, farta de tot, han pres els carrers. No es resignen a observar quietes com cada dia ens retallen més llibertats ni com democràcia és una paraula buida i, fins i tot, cada dia encara més buidada. Que saben que el seu futur és tenir unes feines precàries amb sous de misèria totalment insuficients per pagar lloguers astronòmics. Que han vist que la policia atonyina tant a qui volia votar el dia 1 d’octubre com a qui intenta aturar un desnonament d’una família a mans d’un fons voltor.

Aquests estudiants que alcen barricades són part d’aquests joves que han perdut la por i decideixen ser protagonistes del seu futur. I jo, com a professor, tampoc puc seguir fent classe, com qui res, mentre els apallissen i els empresonen per fer-ho. Per aquesta raó, mentre la majoria dels meus alumnes segueixi en peu de lluita, els acompanyaré i no trepitjaré l’aula.

* Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT de Catalunya

Article al Blog "La sal de la terra"