Torna el mite de la unitat sindical a Bankia

Com si de les mentides que periòdicament es distribueixen per internet es tractés, tornem a ser convocats a una campanya d'unitat sindical a Bankia. No deixa de ser incongruent, en primer lloc, que aquesta crida a la unitat ens hagi arribat a la plantilla mitjançant els diferents correus de cadascun dels supòsats defensors de la unitat. No sembla un començament molt encoratjador.

Però és que, a més, correm el risc que aquesta pretesa bona voluntat ens faci oblidar tant la història recent, com la realitat del dia a dia sindical en l'empresa. I oblidem que tots aquests sindicats des de fa molts anys mantenen representants en els Consells d'Administració i Comissions de Control de cadascuna de les caixes integrades a Bankia, cobrant substancioses dietes i gratificacions vàries, sense que les plantilles hagin aconseguit fer escoltar la seva veu en aquests òrgans de govern.

I oblidem que aquests sindicats s'han manifestat favorables, primer al SIP i després a la creació de Bankia, decisions que ens han dut a la catàstrofe que avui vivim, i així ho van votar en les diferents Assemblees Generals de cadascuna de les 7 caixes, mentre CGT era l'únic sindicat que es va pronunciar en contra en totes les ocasions.

I oblidem que, donada l'absoluta majoria de la representativitat que ostenten, són els responsables que, dos anys després de la creació del SIP i de Bankia, i després de signar (tots ells, excepte CGT) un Acord on l'empresa obtenia totes els avantatges per a fer el que volgués amb la plantilla, continuem sense tenir un Acord Laboral que homogenitzi les nostres condicions laborals, just en un moment en el qual caldrà reiniciar la negociació, en pitjors condicions.

Per altra banda, respecte a la “fita històrica” que, segons el seu comunicat, suposa la primera Junta General d'Accionistes de Bankia, que va tenir lloc el 29 de juny, convé que tots ens situem en la realitat de les coses. Si parlar davant les Assemblees Generals de les Caixes, els membres de les quals no tenien interessos personals (se suposa) en les decisions, ja era poc menys que predicar en el desert…. què no serà fer-lo davant els accionistes del banc, el principal objectiu del qual, quan no únic, és rendibilitzar la seva inversió, a pesar, o més aviat a costa dels treballadors i treballadores de Bankia?

CGT va assistir a la Junta, per descomptat que també va intervenir en defensa del present i sobretot del futur dels treballadors i treballadores de l'entitat, però ho va fer individualment. Des de la nostra independència, des de la nostra història recent, de la qual ens sentim orgullosos, i des de les nostres pròpies propostes i conviccions. Perquè nosaltres no necessitem agrupar-nos per a dissimular la nostra incapacitat per a aconseguir resultats concrets i positius, ni per a diluir responsabilitats personals o col·lectives, que sembla ser l'objectiu real d'aquesta teòrica crida a la unitat sindical.

JUNTS EN LA DEFENSA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES SI, PERÒ NO BARREJATS.

Secció Sindical de CGT Bankia