Transparent com l’aigua?
Aquest any, al Dia Mundial de l’Aigua, volem fer èmfasi en la manca de transparència de la gestió de l’aigua potable des de la tornada a la gestió pública del sistema Ter Llobregat.
Els gestors del nou Ens d’Abastament d’Aigua i els diversos organismes que participen no han ensenyat encara les seves cartes. La nova direcció sembla que ha entrat per la porta del darrere quan havia de ser una entrada triomfal, tal i com es plantejava al Parlament de Catalunya fa uns mesos. A ATL Ens d’abastament d’aigua els/les treballadors/es funcionem autònomament, totes sabem les nostres tasques sense que hi hagin directrius diferenciades de la gestió privada, el que ens fa plantejar-nos el significat dels òrgans decisoris a les empreses, amb estructures militars pròpies del sistema capitalista. A data d’avui no en sabem res del consell d’administració que se suposa ha de prendre les decisions sobre la gestió de l’empresa. Desconeixem també de què pressupost compta aquesta “nova” vella empresa ni tampoc si les nostres condicions com a treballadors/es seran respectades, tal i com aclamava el conseller de Territori i Sostenibilitat dies enrere i, per últim, on és la participació ciutadana en la gestió d’ATL? Transparència zero.
Pel que fa a la salubritat de l’aigua dir que mentre que el 4,5% de la població d’Europa no està connectada a xarxa pública d’aigua i la UE no s’ha posat d’acord en quins són els paràmetres que s’han d’actualitzar per consumir un aigua sana per a l’ésser humà que provingui de les xarxes de gestió pública, diversos ajuntaments fan campanyes progrifo, que amb l’excusa d’evitar el plàstic assoliran objectius mercantilistes i electoralistes. A ATL, s’ha optat per una altra campanya, l’obtenció d’una ISO (certificació de qualitat), heretada de la gestió privada, que diu que consumim aigua de l’aixeta innòcua. Una innocuïtat que té paràmetres obsolets i no es corresponen amb els últims estudis científics. Si a aquesta estratègia li sumem la sobreexplotació d’aqüífers, rius i mar per donar cabuda a les nefastes polítiques sobre turisme de masses en bona part de Catalunya, res fa indicar que la qualitat o innocuïtat de l’aigua puguin millorar. Mentrestant l’Agència Catalana de l’Aigua organitzant concursos de fotografia...què fa per reduir l’existència de plàstic a rius i mars? El panorama sembla tot plegat obscur, cosa que ens fa pensar en un altre engany del sistema que d’aquí uns anys veurà la llum de la malaltia, com l’amiant.
Les polítiques al voltant de l’aigua potable no han estat dirigides a una veritable protecció d’aquest bé comú tot i que ha trobat una forta oposició de la ciutadania que lluita per assolir una gestió transparent, de qualitat i amb intervenció ciutadana.
Altre aspecte a destacar són les tarifes de l’aigua per aquest any que encara estan per decidir però de ben segur que tindran un augment gràcies al cost per a la indemnització a la ex-concessionària, qui esgotarà totes les possibilitats per rebregar la ciutadania. Encara que no podem afirmar res perquè la manca de transparència ens torna a posar entrebancs, no hi ha informació pública al respecte. El que sí sabem és que la formula polinòmica, basada en suculents índex financers, que usava la gestió privada per al càlcul de la tarifa seguirà vigent a la pública fins no se sap quan.
DIA MUNDIAL DE L’AIGUA 22/03/2019
Secció Sindical ATL CGT
