Transport sanitari: retallades amb nocturnitat i traïdoria
Ivan Santiago - Setmanari Directa
Un volum de beneficis astronòmics, uns pressupostos sobreinflats, l'incompliment del conveni col·lectiu, l'amenaça d'acomiadaments massius i tot un seguit d'irregularitats en la gestió del conflicte. Aquests són els ingredients del nou pastís que fa temps que cuinen l'Administració i les empreses, en la direcció de precaritzar el sector del transport sanitari a Catalunya.
L'afectada pel que fa a la qualitat assistencial, és tota la població. I l'afectació en l'àmbit laboral pot portar a l'acomiadament de prop de 400 treballadors. Tot i que de manera esglaonada, com diu la frase feta, sense pressa, però sense pausa.
La màquina de retallar no s'atura. Va començar fa uns quants mesos, amb una reducció salarial del 2,5% als treballadors del sector. Aquesta retallada, en principi, havia de ser del 5%, però fruit de les mobilitzacions de protesta que es van produir, la patronal va pactar amb els agents socials la reducció a la meitat i el retorn de les quantitats a partir d'aquest mes de juliol passat. A data d'avui aquests diners no han estat retornats i les empreses ja han començat a reubicar i acomiadar personal.
Òbviament, en aquest clima d'incompliment dels pactes, els temes pendents que les empreses tenien amb els treballadors -com el compliment del conveni col·lectiu, les hores no retribuïdes i d'altres- han quedat en el dic sec, "austeritat obligada per la crisi".
En tot moment, el gruix de les mesures d'austeritat pressupostària de la patronal ha recaigut principalment en els treballadors. La reducció salarial del 2,5% ha estat aplicada només als treballadors de base, el personal de gerència no ha vist reduït ni un cèntim de les seves setze nòmines anuals. Igual que tot l'accionariat, no ha renunciat i ha continuat repartint-se uns beneficis que, durant l'exercici 2009, van ser d'uns 2,2 milions d'euros, 500 milions més que en l'exercici anterior.
De moment, l'empresa TSC, adjudicatària de diversos lots del transport sanitari urgent, ha presentat un ERO que afectarà prop de 250 treballadors. Al Consorci del Transport Sanitari de Catalunya (regió Girona), hi ha 45 persones que poden ser acomiadades, segons els càlculs que l'empresa té sobre la taula.
Totes aquestes mesures van encaminades en la línia de mantenir el gruix de beneficis, malgrat el descens dels ingressos provinents de l'Administració.
D'altra banda, SEM, l'entitat que gestiona les emergències mèdiques i que subcontracta empreses de transport sanitari per fer el servei urgent, ha iniciat de manera exprés i quasi amb nocturnitat, la retirada d'ambulàncies per tot el territori. El dissabte 23 de juliol, alguns treballadors, quan van anar a treballar, es van trobar amb la sorpresa desagradable que la unitat ja no existia a ulls del SEM, i amb una notificació per part de l'empresa TSC que els comunicava el que estava passant de facto, que serien "recol·locades" o acomiadades.
Aquesta primera retirada, tindrà una afectació aproximada de 47 vehicles a tot Catalunya. Moltes d'aquestes ambulàncies es mantenien operatives 24 hores i, ara, senzillament desapareixen. D'altres escurcen el seu horari a dotze o setze hores. Tot això segons dades aconseguides per la Directa, ja que, de moment, durant tot aquest procés, la informació que es dona és molt inconnexa perquè tant SEM com la patronal es mostren molt hermètics. En aquest cas, SEM també té clar d'on retallar per poder continuar gaudint de tots els beneficis que li genera el transport sanitari; evidentment, de la part assistencial i laboral.
Cal recordar que aquest organisme està sota investigació judicial per l'afer del pressupost de la construcció de la seva seu central. L'obra estava pressupostada en quatre milions d'euros, que es van acabant convertint en 9,5 milions. També es van detectar irregularitats en la gestió operativa del sistema d'emergències i en el servei d'atenció i informació que el SEM va adjudicar a una UTE formada per les companyies International Helth Services Argentina (IHSA) i Consorci Hospitalari de Catalunya Consultoria i Gestió. El servei ofert per aquesta UTE va ser tan deficient que la mateixa administració catalana va decidir trencar el contracte.
La Generalitat va pagar 2,1 milions d'euros per aquest servei però, en un informe elaborat per la pròpia administració, es detallava que els serveis prestats ascendien com a molt a mig milió d'euros. La UTE havia inflat el preu 1,5 milions d'euros indegudament.
Pel que fa a les formes, tampoc no són gaire curosos en tot aquest procés. En el cas de Girona, per exemple, els treballadors s'estan assabentant de la seva nova situació laboral 24 hores abans, en el millor dels casos; els envien a bases llunyanes del seu domicili o, simplement, no els renoven el contracte.
El darrer gest de declaració d'intencions va ser retirar quatre ambulàncies sense previ avís, una dia abans de la vaga indefinida convocada en el transport urgent. Aquest moviment estratègic, quasi d'escacs, tenia l'objectiu de rebaixar el punt de partida de la negociació dels serveis mínims i que aquests no afectessin els criteris per implementar les futures retallades previstes.
Així doncs, la banca sempre guanya. Ara caldrà veure quins seran, a nivell empresarial, els beneficis de tot aquest conflicte. A banda del grau de beneficis sostingut, caldrà avaluar els extres que sempre hi ha. En el cas de la vaga anterior, per exemple, la torna va ser de dos anys de prorrogació del concurs per a les empreses. I, amb el 2,5% de la retallada salarial a la plantilla, obtenien un finançament gratuït a interès zero per al següent concurs.
Ambulàncies en lluita, sonen les sirenes
De la mateixa manera que les retallades i els acomiadaments avancen, les protestes i les mostres de desacord també. Els treballadors i treballadores del sector sanitari van protagonitzar a Catalunya una vaga de quatre dies del 19 al 22 de juliol, a més de manifestacions i accions de protesta per tot el territori. L'acció de protesta va finalitzar amb un total d'entre 1200 i 1600 serveis aturats o anul·lats.
Durant els dies de vaga la feina dels piquets va ser cabdal per contrarestar l'incompliment dels serveis mínims per part de l'empresa. El pacte d'aquests serveis només contemplava la cobertura del transport urgent, les diàlisis i els serveis oncològics. Les visites, les altes hospitalàries, les rehabilitacions, etc... no entraven dins del pactat. Malgrat tot, les empreses van intentar colar aquests serveis durant totes les jornades de vaga i van barrejar serveis mínims amb serveis que surten fora dels criteris pactats en transports col·lectius o, directament, els van camuflar com a serveis mínims.
A Girona, per exemple, es van viure algunes situacions de coacció per part del personal de gerència. Van enviar els Mossos d'Esquadra a l'Hospital Josep Trueta per garantir que es fessin els serveis, fins i tot hi va haver personal de gerència que es va presentar davant de l'hospital i va amenaçar els piquets i les treballadores que es mantenien a l'espera dins el recinte hospitalari. Des de la Direcció i el SEM es va prohibir explícitament a les treballadores romandre en espera, com es habitual als hospitals. El tercer dia de vaga, a la capital gironina, es va fer una manifestació que va transcórrer pels carrers del centre de la ciutat. A la marxa hi van assistir un centenar de treballadors del sector i gent solidària amb la seva lluita. En altres indrets de la geografia catalana, es van fer concentracions davant les bases de treballs i els ajuntaments.
A partir del 26 de juliol es va convocar una vaga indefinida del transport sanitari urgent. De moment hi ha sobre la taula l'amenaça de més acomiadaments, més reubicacions i més reduccions salarials. En definitiva, més precarietat laboral i menys qualitat assistencial.
>>> Un article d'Ivan Santiago publicat al núm. 239 del setmanari Directa.