Treballadores de 37 centres sanitaris es coordinen per garantir la continuïtat de la sanitat pública
MANU SIMARRO | 13/02/2013 - Setmanari Directa
Treballadores de 37 centres sanitaris diferents van decidir constituir la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris, el 16 de gener, per fer front a la nova tongada de retallades que té previst aprovar el govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Artur Mas als pressupostos de 2013. L’aposta per la coordinació, que han presentat avui davant la premsa amb una compareixença a l'Hospital de Sant Pau, té lloc després de gairebé un mes de tancades als hospitals, que es van arribara estendre fins a deu centres, però que van tenir com a epicentre el Sant Pau de Barcelona i el Parc Taulí de Sabadell.
La coordinadora rebutja de ple, en el manifest presentat, unes retallades que, asseguren, “posen en perill la continuïtat d'una assistència sanitària considerada com a molt eficient fins ara” i altres mesures preses en l’àmbit sanitari com el copagament o l’exclusió de les persones sense papers de l’atenció primària.
En aquesta línia, el sector sanitari convoca una manifestació el proper 17 de febrer que, a Barcelona, sortirà a les 12h de la Plaça Catalunya i ha anunciat que, el 23 de febrer i juntament amb el sector educatiu, tornarà a sortir al carrer. Seran jornades de lluita que aprofitaran per fer visibles les moltes alternatives que existeixen a la retallada de la despesa i per defensar una nova posició en el marc de les negociacions entre les representants de les plantilles i el departament, on s'abandoni la disponibilitat a pactar retallades i s’advoqui per no negociar-ne cap. Així s’expressen al conjunt d'interlocutores socials: “Els demanem que no signin cap retallada que lesioni la qualitat del servei públic i els drets dels treballadors que representen”.
Més enllà de l'“Espanya ens roba”
Les retallades que CiU aplica des que va arribar al govern a les acaballes de 2010 ja s’han endut 4.200 milions d'inversió pública si sumem les tisorades de 2011 i2012. Pels pressupostos de l’exercici 2013, l’esforç –diu el govern– pot ser similar per la reducció de l’objectiu de dèficit de l’1,5% al 0,7% imposada per l'executiu espanyol. Una mesura que, en paraules del conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell, suposarà “un sacrifici molt gran per a la població”.
Artur Mas, que comptarà amb el suport d'Esquerra Republicana als comptes públics al ple de pressupostos del Parlament, intensifica la seva estratègia de culpar Madrid de la totalitat dels ajustos mentre, cofoi, es proclama president d'un “govern servidor de l’austeritat”. I tan servidor. La primera legislatura va ser paradigmàtica en aquest sentit: retallada a l’estat del benestar, persecució de les persones més dèbils (retirada de la Renda Mínima a centenars de perceptores) i premi a les grans bases imposables amb la retirada del tram més alt de l’impost de successions. Una lògica que Esquerra, abocada a donar suport als comptes “per garantir l'estabilitat parlamentària”, vol revertir.
La seva estratègia, culpar com Mas l’Estat de la totalitat dels ajustos i augmentar la via dels ingressos amb impostos de tota mena com l’eurovinyeta, l’impost de dipòsits bancaris o un impost sobre les begudes ensucrades, entre d’altres. Les mesures, però, han topat amb l’Estat per una banda (que, per la via del Tribunal Constitucional, n’ha suspès la possible aplicació a través d'una mesura cautelar) i amb la patronal per l’altra, que ja ha mostrat el seu disgust amb les cessions de CiU a Esquerra. La veritat, però, és que, més enllà del discurs d’“Espanya ens roba”, hi ha vida i arguments que alguns espais com la nova Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris estan posant sobre la taula. Una mostra acte seguit.
Depurar responsabilitats
En l’àmbit de les alternatives, la coordinadora exigeix “responsabilitat i compromís vers la ciutadania als gestors i els polítics” i apunta que, “abans de retallar pressupostos i prestacions des dels òrgans públics, s’han de depurar responsabilitats pels casos de corrupció i també per la mala gestió”. Segons la coordinadora, hi ha d’haver retallades, però a “les bosses d'ineficàcia” i al “nombre d’alts càrrecs i els seus salaris”.
Com a proposta: “Que es donin a conèixer els guanys i els incentius, els pactes i els compromisos, els encàrrecs i els estudis a empreses alienes, així com les indemnitzacions que reben responsables i els gestors quan cessen”. Només cal accedir a les quantitats de diners sota sospita de corrupció a la sanitat catalana per veure que la proposta de la coordinadora no és cap brindis al sol. Els casos de Xavier Crespo a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, de Ramon Bagó a l'Hospital de Badalona o de Josep Prat a l'Institut Innova de Reus són només algunes de les investigacions que té entre mans l'Oficina Antifrau i la fiscalia i que ja han comportat dimissions, com la de Josep Prat al capdavant de l’Institut Català de la Salut.