CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Triomfa la fàbrica okupada Zanon, exemple de lluita obrera a l’Argentina

Dilluns, 19 novembre, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Els obrers de Fasinpat van qualificar la jornada del 9 de novembre de "dia històric" i es van fotografiar sostenint a les seves mans el full del decret Nº 2977. "Avui rebem la signatura del decret. Zanon ja és del poble. Zanon és dels obrers. Perquè val la pena lluitar. Aquest és el triomf de tota la comunitat, de les nostres Mares Inés i Lolin. Organitzacions de drets humans, organitzacions i partits d'esquerra, sindicats, veïns, mitjans alternatius, valorem i agraïm tot el suport que ens donen. Obreres i obrers de Zanon. Sindicat Ceramista de Neuquén ", diu el text que acompanya la foto que van pujar al lloc gremial.

Aquesta notícia tan esperada pels obrers es va començar a gestar al març del 2009, quan l'Executiu provincial va presentar a la Legislatura el projecte d'expropiació amb avinença dels creditors privilegiats. El 13 d'agost del mateix any, els legisladors van votar la llei d'expropiació però el tràmit es va paralitzar. El 28 de juny passat, la jutge Valeria Pérez Casado va intimar el Govern provincial "que en el termini de quinze dies finalitzi l'expropiació" de Zanon. Quatre mesos més tard, tot i les dilacions governamentals, la mesura es va complir aquest divendres 9 de novembre.

El proper pas judicial és que l'estat de Neuquén dipositi al voltant de 23 milions de pesos per pagar l'expropiació per avinença de tres principals creditors i que determini el destí de l'empresa: estatal autogestionada pels obrers-tal com ho van sol·licitar el 2003 els treballadors en un projecte-, o l'atorga a la Cooperativa Fasinpat.

"S'ha fet un pas molt ferm"

Marcelo Morales, secretari general del Sindicat d'Obrers i Empleats Ceramistes de Neuquén (SOECN), consultat ahir per Agència Walsh, va manifestar que els treballadors, la seva família i amics es trobaven en aquell moment -passat el migdia- celebrant amb un dinar la signatura del decret i el Dia del Treballador Ceramista, que va ser el 30 d'octubre.

Va recordar que dilluns els treballadors de la fàbrica es van mobilitzar per demanar s'emplené la intimació de la jutge, dijous hi va haver un compromís de signatura per part d'autoritats governamentals "i el divendres ens van lliurar el decret a la Casa de Govern". Ha afegit que la mesura "ens va portar anys de lluita i ara s'ha fet un pas molt ferm" que "descarta qualsevol amenaça de desallotjament per als treballadors" de l'ex Zanon.

"La família i l'acompanyament de tota les comunitat, no només de Neuquén sinó de tot el país, han estat el pilar de la nostra lluita. Això ens posa molt bé perquè sabem que anem per un camí correcte".

El dirigent va estimar que durant la setmana es faria el dipòsit que va fixar la Justícia per als tres creditors més importants del concurs. "Nosaltres demanàvem l'expropiació sense pagament de deutes però no es va donar, i que l'empresa sigui estatal amb control i gestió dels obrers". De moment està l'expropiació amb pagament de deutes i, fins que no ho confirmi la Justícia, Morales va preferir reservar a mans de qui passarà l'empresa, però es va mostrar optimista de la resolució.

Consultat sobre quina és la propera etapa de Fasinpat, el dirigent va respondre que és la "renovació de maquinàries que tenen més de 30 anys".

"Zanon és del poble"

Quan Luigi Zanon va presentar la fallida de la seva fàbrica de ceràmiques a finals de 2001, malgrat el context de forta crisi generalitzada al país, era difícil acceptar que una empresa tan reeixida i subsidiada per l'Estat tanqués les portes. Els obrers van instal·lar carpes fora de la fàbrica i aviat van resoldre que la planta quedava sota el seu control. Es tractava de defensar la font laboral perquè no volien plans de l'Estat ni sortir a tallar la ruta per un lloc de treball, inexistent, d'altra banda ja que cada dia els acomiadaments es succeïen per desenes.

Tenien sous endarrerits sense cobrar, un futur econòmic incert i família que mantenir, llavors van sortir al carrer a informar els veïns seva situació. Aviat es van sumar organitzacions socials, polítiques, estudiantils i organismes de drets humans. Fins als presos de la unitat núm. 11, veïna a la fàbrica, durant tres dies els van donar les seves racions de menjar.

Pocs van quedar indiferents a la fèrria determinació obrera ia la "disciplina ceramista" que es van imposar: "Zanon és del poble i dels obrers", deien una i altra vegada. Van posar el cos a la repressió i resistir 5 desallotjaments. No es van atemorir. Durant una assemblea, un d'ells va dir "Prefereixo morir lluitant que morir-me a casa meva mort de fam". L'aplaudiment tancat dels seus companys va donar fi al debat. No hi havia més per afegir.

Les decisions es resolien en assemblees i sempre sortia enfortida l'organització i la unitat en l'acció. "Anem a plantejar una moció: que reafirmem davant la comunitat, com des del primer dia, defensar aquesta gestió obrera costi el que costi. Al positiu, companys". I no hi va haver un sol braç que no s'elevés.

A finals de febrer de 2002 van reactivar la fàbrica amb la posada en marxa de quatre forns per fabricar porcel·lanat, guardes i ceràmics comuns. Hi havia 260 treballadors que operaven en tres torns. A l'agost van generar deu nous llocs de treball i trenta més a inicis del següent any. Resistir un nou desallotjament i al juny de 2003 van presentar a la Legislatura provincial el projecte de Llei Expropiació sota control i Gestió Obrera, acompanyat per 50 mil signatures.

El febrer de 2004 van conformar la Cooperativa de Treball Fasinpat (Fàbrica Sense patrons). El setembre construir el Centre de Salut Nova Espanya en un barri proper a la fàbrica. Els seus habitants l'havien reclamat al govern provincial durant 20 anys, els ceramistes el van aixecar en tres mesos. Al novembre van instal·lar una carpa davant del Congrés de la Nació i presentar el projecte de Llei d'Expropiació i estatització sense pagament.

El febrer de 2005 van amenaçar de mort a diversos dirigents i les seves famílies. Un mes més tard van agredir físicament a la dona d'un obrer. Per aquest motiu dues famílies van haver de mudar-se fora de la província. El Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, va visitar la fàbrica i els va donar el seu suport.

L'abril de 2007 la policia va afusellar el docent Carlos Fuentealba. Una delegació de ceramistes va acompanyar les jornades de protesta. Al setembre van acabar la primera partida de ceràmiques per a exportació.

Per atorgar un sentit social al seu treball, els obrers donen ceràmiques a institucions educatives, a centres de salut i l'hospital públic, al mateix temps que a mitjans de 2009 va començar a funcionar a la fàbrica l'escola primària i secundària CPEM nº 88, on estudien treballadors, els seus fills i veïns de barris limítrofs.

L'exemple de lluita dels ceramistes no només va recollir la solidaritat del seu poble, sinó també la de centenars de treballadors de diversos gremis nacionals i internacionals. A més va inspirar l'escriptura de llibres i cançons, l'edició de documentals, vídeos i la realització de desenes de recitals a la planta. Nens i adults visiten la fàbrica per conèixer de primera mà la història dels obrers sense caps ni patrons.

A Fasinpat avui treballen 450 obrers que produeixen 300.000 metres quadrats de ceràmiques al mes.

Les conquestes que obtenen els treballadors ceramistes tenen com a eix la lluita classista, creant consciència del paper que juguen els governs, les patronals i les burocràcies sindicals. Una societat sense explotadors ni explotats, és la seva màxima pretensió.

Luigi, un empresari amic del poder

El 1979, en plena dictadura militar, l'empresari italià Luigi Zanon va inaugurar Ceràmica Zanon SA al Parc Industrial de Neuquén, a 7,5 quilòmetres de la capital provincial. Representants gremials van denunciar que ho va fer en terrenys públics i gràcies a l'aportació de capitals del govern provincial i nacional que mai va tornar. A la cerimònia inaugural, don Luigi va dir: "Ens trobem avui units aquí per inaugurar oficialment la nostra moderna planta. Aquesta decisió va estar influïda fonamentalment per l'ambient de seguretat i tranquil·litat que ens han ofert les Forces Armades des que es van fer càrrec del poder el 24 de març de 1976. Amb el nostre esforç i la seva ajuda hem convertit en realitat aquest somni que mai vam tenir ".

En democràcia, lluny de perdre els subsidis, va rebre un crèdit "tou" del govern menemista que li va permetre construir la secció de porcel·lanat. El 1993 va inaugurar el sector que va comptar amb la presència del llavors president Carlos Menem i del governador Jorge Sobisch. Aviat don Luigi va ser un dels empresaris més "reeixits" de l'Argentina.

El 1998, Luigi Zanon va començar a buidar la planta i a no pagar els sous a terme. Dos anys més tard, l'obrer Daniel Ferrás, de 22 anys d'edat, es va accidentar dins de la fàbrica. L'empresa no tenia oxigen ni ambulància i el jove va morir durant el trasllat a l'hospital. Els seus companys van sortir als carrers a protestar i reclamar mesures de seguretat.

El 2001, l'empresa va suspendre el personal per falta d'insums i va apagar els forns perquè no podia pagar els salaris. Després va enviar telegrames d'acomiadament. Van començar les denúncies d'un possible buidament de l'empresa. Zanon va presentar la fallida i va deixar un deute milionari.

L'octubre de 2008, la justícia Federal de Sant Isidre va processar l'ex directori de la fallida empresa Zanon pel delicte de "evasió tributària agreujada". La decisió va ser adoptada pel jutge Conrado Bergesio, qui va resoldre que una vegada que el processament quedi ferm tots els seus integrants vagin a presó. La llista incloïa a dos exgerents i sis membres del directori, la majoria d'ells de cognom Zanon.

Buenos Aires, 12 de novembre de 2012. Agència Walsh

FONT: LAHAINE.ORG

Més informació:

- OBREROS DE ZANON

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print