Tristos tòpics
Fa pocs dies un afiliat al sindicat es queixava de que els i les treballadores immigrants tenen poca consciència de classe i trenquen les lluites laborals a la seva empresa. Fa poc l’Horacio Madriz, del Frente Nacional de Lucha (FNL) de Guatemala, ens va fer una visita a la CGT. Ens va venir a parlar de la lluita que organitzacions sindicals i populars d’aquest país porten a favor de la nacionalització de la producció i distribució de l’electricitat a través de la creació d’empreses municipals controlades pels/les pobladores de cada lloc.
És una lluita que ataca directament a Unión Fenosa, una empresa espanyola, recentment adquirida per Gas Natural, que és la propietària de l’electricitat de Guatemala i també de Nicaragua. De fet, jo la coneixia de Nicaragua. Allà vaig poder veure com aquesta empresa havia descapitalitzat el servei de distribució d’energia, que abans era públic, i el govern de dretes de torn va privatitzar els anys noranta. Les apagades freqüents i les constants pujades i baixades de tensió convivien a Nicaragua amb unes factures abusives que moltes famílies de classes populars no podien pagar. I davant dels impagaments la resposta, fa uns anys, era tallar la llum a aquestes famílies i perseguir les punxades de la xarxa elèctrica.
L’Horacio ens ha explicat que a Guatemala prop de 120.000 famílies s’han anat declarat en el darrer any en vaga de pagament del rebut de la llum. No paguen uns preus que són abusius per les seves rentes per un servei que, defensen, ha de ser públic i adreçat a les necessitats de la població i no a fer negoci. I, en paral·lel, fan manifestacions o talls de carretera, com avui que n’han fet a disset punts diferents del país. L’Horacio també ens ha dit que des de l’octubre 8 membres del FNL que participaven en aquestes protestes han estat assassinats, 7 entre gener i març d’aquest any. Molts d’ells van rebre 32 impactes de bala, com si 32 volgués ser la xifra del terror. Òbviament el govern de Guatemala no ha obert cap tipus d’investigació i els esquadrons de la mort actuen impunement en contra els i les militants sindicals i populars.
Mentre m’explicava tot això, en tornava al cap la conversa amb el company del sindicat. M’hauria agradat que ell també hagués estat a la reunió. Que hagués sentit de primera mà el que l’Horacio ens ha vingut a explicar. I que també hagués sentit quan l’Horacio ens oferia la solidaritat dels i les treballadores guatemalteques, que es concretarà amb comunicats de suport a les nostres vagues d’aquest mes de juny, i potser també en alguna acció. Vull pensar que aquest afiliat hauria sortit de la reunió sense els plantejaments racistes amb que hi hauria entrat i una mica més convençut de l’internacionalisme de les nostres lluites, també quan defensem a casa nostra els drets socials. I sentint-se una mica més proper als seus companys treballadors immigrats a la seva empresa.
Ermengol Gassiot, Secretari d'Acció Social CGT Catalunya