CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Tunísia, tres anys després. Entrevista a Ramy Sghayer, jove revolucionari tunisià

Divendres, 17 gener, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El 14 de gener es complien tres anys des que els tunisians van aconseguir fer fora a Ben Alí del país. Després de tres anys ens preguntem què ha passat amb la revolució?, quina és la situació actual a Tunísia?

L'entrevista forma part del Proyecto Kairós, un arxiu audiovisual en fase de desenvolupament sobre els diferents moviments que estan emergint en el Mediterrani i que pot consultar-se a www.projectkairos.net

- Què ha succeït durant aquests tres anys, després de la partida de Ben Alí?

Aquesta és una llarga història, i és complicat d'explicar, però el que ha passat fonamentalment és que vam fer una gran revolució, però la contrarrevolució ha estat més forta que nosaltres. A aquests tres anys nosaltres, els joves de la revolució, els anomenem procés revolucionari, però per als polítics i per a les elits es tracta d'una transició democràtica. La demanda fonamental de la revolució va ser la llibertat i la justícia social, i encara ens trobem combatent per aquesta qüestió: l'atur, la pobresa, els desequilibris regionals.

Dit breument, el que succeeix després de tres anys és que no ha canviat res, i les reivindicacions principals han caigut en sac trencat. És per això que encara queden moltes coses per fer, i encara més amb el govern islamista actual*, amb el qual les coses s'han posat molt més complicades. Es tracta d'un govern ultraliberal, que ha mentit als joves utilitzant diferents formes de manipulació i propaganda electoral. I ho ha fet dient “estem aquí per la religió”, que com sabem és una qüestió molt fràgil i sensible per al poble tunisià.

Van prometre moltes coses i, una vegada guanyades les eleccions, no han dut a terme res. Això sobre el plànol de la justícia social. Sobre el plànol de la llibertat podem ja afirmar que aquest és un govern teocràtic i feixista, ja que estan exercint fortes pressions sobre els periodistes, els artistes, i sobre la mateixa oposició (hi ha hagut dos assassinats polítics durant el 2013, el de Chokri Belaid i el de Mohamed Brahmi, que estan sent investigats en aquest moment).

Les coses van molt malament. Hi ha un sentiment de depressió enorme entre els joves de la revolució, ja que portem tres anys en la mateixa batalla, tres anys intentant canviar les coses. Una revolució no és simplement un esdeveniment històric, per a molts és també un somni. Jo personalment era ja activista abans de la revolució, i pensava que dues setmanes després que Ben Alí es marxés hi hauria una república de llibertats, un estat de dret i de veritable justícia social, que respectés els drets i llibertats fonamentals, on no existissin els desequilibris regionals ni la pobresa. Després de tres anys de batalles i de combats, es pot dir que hem estat persistents i hem tingut coratge, però molts dels meus amics estan molt cansats. Però en fi, és necessari continuar la lluita, no queda més remei.

- Per què dius que els joves estan esgotats?

Perquè fa tres anys que els joves van explotar i des de llavors estan resistint, resistint i resistint; i no canvia res. És per això que estan cansats i esgotats. La revolució ha estat una cosa molt bona, però també molt difícil. Jo personalment vaig estar a punt de morir dues vegades durant la revolució: una vegada per una agressió policial, i altra per una granada de gas que la policia va llançar i va caure sobre el cap. Tinc amics que van ser disparats per franctiradors i ara tenen seqüeles molt greus per culpa d'això. Però en fi, una revolució és això, si un vol la llibertat s'ha de pagar una factura. La llibertat no és un regal, és necessari sacrificar-se, tenir coratge i donar-lo tot. Ser lliure és un mèrit, no un dret. Si vols la llibertat l'has de prendre.

- Qui va participar en la revolució? qui van ser les figures socials més importants?

En la revolució van participar fonamentalment els joves. La revolució la van començar els joves de la regió interior del país (Kasserine, Sidi Bouzid, Gafsa) i, de cop i volta, en un determinat moment, van sortir tots els joves de Tunísia. Hi ha també alguns altres actors que van participar, com per exemple la UDC (Unió de Llicenciats Aturats), i el sindicat UGTT (Unió General de Treballadors Tunisians) que és la columna vertebral de la revolució, ja que sense la UGTT no hauria estat possible tot això.

En l'època de Ben Alí ens organitzàvem a Facebook i les xarxes socials per a fixar una data per a una manifestació (sobretot a través de Facebook, ja que tots els joves ho coneixen), però el lloc on començàvem les manifestacions era sempre davant dels locals de la UGTT.

En relació als islamistes, tots els joves aquí saben molt bé que no van participar en la revolució, van començar a sortir en les manifestacions amb nosaltres a partir del 15 de Gener de 2011 (el dia després que es marxés Ben Alí). Marx i Engels, quan van escriure el Manifest Comunista van dir “obrers de tot el món, proletaris de tot el món uniu-vos!”. Jo tinc una petita versió d'aquesta frase; jo no diria “obrers de tot el món”, diria “joves de tot el món uniu-vos!”, per un món millor, de justícia social, on no hi hagi pobresa ni liberalisme salvatge.

Els joves avui dia són la categoria social que està pagat més car que els altres sectors l'atur i les injustícies socials. Això és així no solament en el Mediterrani, sinó en tot el món. Aquest és el missatge que jo donaria als joves del món “uniu-vos per un món més just -i, en conseqüència, més humà-”. Tots els joves del món, no solament els tunisians, han de tenir en compte que els problemes no concerneixen únicament a països concrets. Crec que avui dia els joves, almenys els joves del Mediterrani, ens hem de coordinar i unir perquè els problemes de cada país són problemes comuns. Crec que ens hem d'unir per a lliurar un combat únic per la qüestió de la justícia social, la llibertat i la democràcia.

- Per què es va desencadenar la revolució?

La revolució a Tunísia es va desencadenar perquè el govern de Ben Alí era un govern ultraliberal, que va imposar tot el que li exigiria el FMI i el BM. És per això que la situació social abans de la revolució era tan, tan greu (atur, desequilibris regionals, etc). Ben Alí va desenvolupar una estratègia per a satisfer al capitalisme, va realitzar inversions en la costa i on hi ha turisme (Tunis, Bizerta, Sfax, Sousse), i va marginalitzar la resta del país (el sud, d'on jo vinc, Kasserine, Gafsa, Sidi Bouzid). Allí no hi ha res, no hi ha absolutament res. Podem dir que la situació que veiem a Tunísia és la mateixa d'Egipte o de molts altres llocs de tot el món, com, per exemple, Europa. El nom i la forma potser canvien, però si un cerca per què ha passat el que ha passat és sempre les mateixes raons.

És per això que la revolució a Tunísia es va desenvolupar entre desembre del 2010 i gener del 2011, i just un mes després es va desencadenar a Egipte, i un mes després a Líbia, i un mes després... Els joves que s'han rebel·lat a Tunísia tenen els mateixos problemes que els joves que s'han rebel·lat a Egipte, a Líbia, o on sigui. La situació mundial és gairebé la mateixa a tot arreu: estem tots pagant la factura de la injustícia social d'un sistema que es diu capitalisme.

- Alguns joves tunisians parleu de la necessitat d'una segona revolució, què penses referent a això?

Els joves estan cansats, però hi ha molta més pobresa i no canvia res, així que, efectivament, és molt probable que es desencadeni una segona revolució. Una segona revolució seria important, fonamental, encara que no estic molt d'acord amb la noció de segona revolució, ja que la revolució és un procés; no ha acabat durant aquests tres anys, hi ha hagut moltes lluites. Però sí, crec que el 2014 haurà altra revolta per a continuar o millor dit per a imposar les veritables demandes de la revolució: llibertat total i justícia social.

* L'entrevistat es refereix al partit que governa actualment a Tunis, Ennhada, de caire islamista i neoliberal. Ennhada va guanyar les eleccions per a la formació de l'Assemblea Constituent el 23 d'Octubre de 2011. Va obtenir el 37% dels vots en unes eleccions en les quals va haver un 48% d'abstenció. Des de la data Ennhada forma govern amb altres dos partits (Ettakatol i el Congrés per la República) i promet una nova constitució i la convocatòria d'eleccions legislatives. En el moment en el qual s'escriuen aquestes línies, la nova constitució està començant a ser votada article per article per l'Assemblea Constituent (triada fa ja més de dos anys i sense suport social majoritari). El procés de votació i la nova constitució poden consultar-se a www.marsad.tn/fr/constitution

* Entrevista realitzada per @Project_#Kairos i Fundación de los Comunes, publicada al blog Asaltar los Cielos, de la revista Diagonal.

http://www.diagonalperiodico.net/blogs/fundaciondeloscomunes/tunez-tres-anos-despues.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció