Tunísia: Un poble inesperat enderroca un tirà
Els tunisians perden la por i descobreixen un poder que ignoraven posseir. Després de 28 dies de revoltes, un poble del que ningú esperava res ha enderrocat al dictador que se sentia més segur, amb suport sense reserves que tenia per part de la UE i EEUU i abrigallat en la foscor pels mitjans occidentals.
Zine el Abdin Ben Alí va fugir el divendres 14 de gener de Tunísia empès per una població que ha descobert dia a dia, durant cinc setmanes, un poder que ignorava posseir. Un incident tràgic, però menor, va encendre l'espurna acumulada durant dècades de frustració econòmica i política i ningú ha pogut detenir-la.
El dimecres a la tarda, quan l'ona de protestes havia ja trencat contra el centre de la capital, el dictador va tractar de neutralitzar l'amenaça prometent abandonar el càrrec el 2014, aixecar la censura i concedir llibertats polítiques. Però era ja massa tard. "66 morts és un preu molt car a canvi de youtube", deien bloguers en la xarxa.
El dia 14 al matí, la popular avinguda Burguiba, en el centre de la ciutat, es va omplir d'una multitud que protestava enfront del Ministeri de l'Interior. Estudiants, desocupats, intel·lectuals, artesans, joves i vells, homes i dones, deixaven clar que havien perdut la por i que no estaven disposats a acceptar res que no sigui la sortida del dictador.
Si dies abans s'havia vist cremar la fotografia de Ben Alí, les consignes dels ciutadans, alguns pujats en les finestres del terrorífic ministeri, deixaven clar el seu propòsit: "Ben Alí c'est fini", "Assassí", "No ens anirem fins que Ben Alí no marxi".
Conscients de la seva força
Un mes abans, aquestes mateixes persones pronunciaven el nom de Ben Alí en veu baixa i mai davant més de tres persones. Ara exigien a crits la seva partida, conscients de la seva força, onejant la bandera del país i entonant un himne nacional de sobte subversiu: "morirem perquè la pàtria visqui".
Quan la policia va començar a carregar i de seguida a disparar, els joves es tornaven, reprenien el cant i es donaven ànims uns a altres per a tornar a la batalla. Ningú va invocar a Al·là sinó a la pàtria, la decència, la democràcia. Mentre, en altres llocs de la ciutat es produïen saquejos i incendis, furor justicier d'un vandalisme en realitat bé dirigit: eren les luxoses mansions dels Trabelsi, la família política de Ben Alí, les quecremaven. El clan mafiós dels Trabelsi, com els cables de Wikileaks ho descriuen, era el blanc de la ira popular.
"Retorneu-nos els nostres diners", cridava aquesta majoria fins a avui aixafada, exclosa al mateix temps dels recursos i de les decisions. Avui es mantenen sens dubte les incerteses. Mohammed Ghanoushi, president interí, era el primer ministre de Ben Alí. La UE i els EEUU vigilaran de prop. Però en aquests dies a Tunísia ha passat un miracle molt rar: el poble menys esperat ha enderrocat al tirà més inqüestionat.
No hi ha tornada enrere quan es deixa de creure en els Reis Mags. Tampoc quan es descobreix en un el poder de la dignitat humana.
Santiago Alba Rico
>>> Veure també:
[Túnez] Cae la cabeza de la dictadura: Ben Ali no volverá, y se convocan elecciones en plazo de 60 días
www.kaosenlared.net/noticia/tunez-cae-cabeza-dictadura-ben-ali-no-volvera-convocan-elecciones-plaz