CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Turquia: de la lluita pels arbres a una extensa revolta social

Dilluns, 3 juny, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

#OccupyGezi

BERTA CAMPRUBÍ / @BERTACAMPRUBI | 02/06/2013 - Setmanari Directa

Turquia sencera s’ha encès en poc més que un cap de setmana. El passat dilluns 27 de maig, un grup de persones, de totes les edats i sense cap ideologia particular més enllà de la de conservar i protegir els espais verds de la ciutat, es van instal·lar al Parc Gezi, una zona verda on hi ha projectada la construcció d’un centre comercial. El dijous següent, aquest col·lectiu de gent es va situar amb decisió entre els arbres centenaris i les màquines demolidores, context en el qual van entrar en joc les forces policials de l’Estat. El gas lacrimògen, els canons d’aigua i la persecució policial han fet que aquella protesta de desenes de persones s’hagi convertit en un moviment de lluita de centenars de milers de turques mobilitzades a tot el país. Diverses televisions ho retransmeten en directe per internet.

Des de dijous a la tarda, els carrers d’Istambul no han descansat ni un minut. La plaça Taksim s’ha convertit en l’epicentre d’una protesta constant que s’ha multiplicat a desenes o potser centenars de pobles i ciutats arreu del país, com a la capital Ankara, Esmirna o Adana, i que ha passat a reivindicar molt més que la no construcció d’un centre comercial al Park Gezi. Persones de totes les edats, de tots els grups ètnics, dones i homes, criden en una mateixa veu “Tayyip istifa!”, reivindicant així la dimissió de Recep Tayyip Erdogan, primer ministre turc des de l’any 2003. Exigeixen demandes concretes a nivell nacional, però també es respiren crits anti-capitalistes i anhels de llibertat i igualtat que van més enllà de les fronteres del seu país.
Des d’un primer moment els mitjans de comunicació del país no han donat cap tipus de cobertura ni a les protestes ni a la repressió policial, quan a hores d’ara ja hi ha almenys dos morts, més d’un miler de ferits i 1.700 detinguts segons Amnistia Internacional. Erdogan té el control de la majoria de mitjans de l’Estat i només un canal públic ha retransmès finalment aquest cap de setmana l’exaltació de Turquia.

"No volem aquest sistema a nivell mundial, no només lluitem pel d'aquí"

Golkapts Turkdonmez, un jove turc de 30 anys que ha passat la major part dels darrers 3 dies a la plaça Taksim, explica que fins i tot les xarxes estan sent controlades i filtrades. Divendres va penjar a facebook una fotografia de dos homes enmig de la protesta que incitaven a la resta de manifestants a la violència, advertint que es podia tractar de policies de paisà provocadors d’aldarulls. Passats dos minuts, la foto havia estat bloquejada i censurada. Golkapts explica que aquesta no és la que alguns mitjans ja han anomenat “primavera turca”. Assegura que la situació és molt diferent a la d’Egipte o Tuníssia. Tot i que els ciutadans sentin que el seu govern ja no els representa, en moments en què està aprovant decrets i aplicant restriccions, dins una progressiva reforma legislativa de conceptes musulmans, ell pensa que la situació és molt diferent. “Tenim una bona economia, tenim una indústria forta, hi ha gent que ve cap aquí a buscar feina, tenim garantides moltes llibertats, encara no ens han imposat la xària”, comenta. “No vivim en una dictadura, però ja n’estem farts, d’aquest govern. Però aquesta protesta no és només això; el món té un problema, no volem aquest sistema a nivell mundial, no tan sols al nostre país!”.

El primer ministre Erdogan, vist com un home de gran ego i actitud superba, ha estat acusat entre l'opinió popular de condicionar el vot de les habitants de zones agràries menys educades, regalant carbó i altres matèries primeres a canvi del vot a l’AKP (Partit de la Justicia i el Desenvolupament), el partit conservador que ell lidera.
Gokalps no és una persona que sovint surti a les manifestacions, sol viatjar, sol fer fotografies i, en general, busca estar tranquil. Tot i així, aquesta espurna de revolució l’ha agafat al seu país i aquest cop ha volgut sortir al carrer, sense cap mena de dubte. En video-conferència des d’un barri proper al centre d’Istambul, el jove turc ha obert la finestra des d’on es podien veure petits grups de gent al carrer, però sobretot t’atordia una mescla de sorolls palpitants; es barrejaven la cassolada que s’ha convocat diàriament a les 9 del vespre a tot Istambul, les sirenes i els crits de la gent. Es respiren aires de grans esdeveniments i fins i tot de victòria, degut segurament a dos motius. Per una banda, el passat dissabte la policia va deixar temporalment els canons, les armes i els gasos, i es va apartar del conflicte, fet que es va celebrar a la plaça Taksim amb danses i cants plens d’alegria. Per l’altra, sembla que Erdogan, en declaracions als mitjans convencionals, s’hagi fet una mica enrere en la seva posició, tot i que en cap moment ha parlat d’aturar la construcció del centre comercial i, per descomptat, no ha donat cap resposta a un poble que està exigint la seva dimissió.

Una lluita que ha començat defensant quelcom tan bàsic com els arbres podria convertir-se en la defensa d’una societat més lliure i democràtica, des d’una mateixa veu que acull desenes de cultures, religions i ideologies sota una mateixa bandera, aquest cop la turca. La consciència de lluita social s’ha fet extensiva a tot el país en menys d’una setmana i la resposta de la gent ha sigut decisiva. “No sé pas què passarà, tant de bo hi hagi un gran canvi”, diu Golkapts abans de penjar.

http://directa.cat/noticia/turquia-defensa-del-arbres-lluita-social

>>> La revolta social a Turquia en fotografies:
http://occupygezipics.tumblr.com/

#OccupyGezi

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print